El tren tenia un perfil molt planer, però amb un traçat molt sinuós, amb corbes de radi petit. Per aquest motiu es va escollir un ample de via de 750 mm., ya que facilitava per construcció el que les corbes puguéssin ser de menor radi, inclús de 80 metres.

El traçat constava de 82 corbes, 38 a dretes i 44 a esquerres. Del total del recorregut (39.100 m) el 36% es realitzava en corba (uns 14.000 metres). Les més nombroses eren d'entre 100 i 150 m.

El carril va ser d'orígen del tipus Vignole de 16 Kg/m, disposat en barres de 7,60 metres, va ser comprat a Bélgica en Caramin & Cie.

Amb el pas dels anys la via s'en va anar desgastant de forma irregular, sent reparada d'una manera singular. Les víes més desgastades de les corbes passaven a les vies secundàries d'estació i al inrevés.

En la línia havia 62 canvis de via, sent Girona amb 11 11 i Sant Feliu amb 19 las estaciones que més en tenien.

Els carrils es col·locaven sobre travesses de fusta mitjançant tirafons o escàrpies, i tant sols en les corbes més tancades es col·locaven plaques de seient, algunes vegades contra-carril, variant l'espai entre les travesses que era més llarg en recta i menor segons la corba fós més tancada o més ampla.

El balastre normalment era de terra.

El carrilet tenia rampes que no sobrepasaven les 10 milésimes (14 % del total de la línia), o 15 milésimes (11 % del total de la línia), i tant sols el 5 % era superior a 15 milésimes. La rampa més forta era la que unia la estació de Quart amb el baixador de Llambilles. que no arribava a les 19 milésimes. En la resta de la explanació era pràcticament plana.

No s'utilizava prácticament la senyalització, encara que cada estació tenia els seus discos d'entrada. Sols a Girona hi havia un enclavament lluminós per a controlar la entrada i sortida dels trens.

La senyalització quilomètrica era amb senyals de pedra de 20 cm. d'ample, I la hectomètrica de tan sols 15 cm. Els números eren el doble de frans en la primera.

El branc al port va significar un punt i a part. El pendent màxim era de 25 mil·lèsimes degut al fet que anava des de la part de dalt de Sant Feliu al port, d'una longitud de 540 m., i en les vies del port les vies eren de 21 kg/m, una mica més pesades que en la resta de la línia. Per aquest motiu es va utilitzar quan ja va estar operativa la locomotora dièsel, que es va encarregar de fer llançadores de l'estació de Sant Feliu al port.

Estacions i baixadors

Girona (E)
Va treballar sempre com una estació provisional, moll cobert, moll descobert i en la seva última etapa dipòsit de locomotores.

La Creueta (B)
Un baixador amb dues vies I un branc que servia una farinera propera.

Quart (E)
Estació amb tres vies, una d'elles perllongada fins a un moll per tenir dipòsit de balastre.

Llambilles (B)
Baixador situat al costat esquerre en dirección SF.

Llebrérs (B)
Baixador molt modest sense edificacions, només el baixador.

Cassà de la Selva (E)
Estació amb 5 vies, dues d'elles son la perllongació de les secundàries cap a un moll cobert i un topall.

Esclet (B)
Baixador igual al de Llebrers.

Llagostera (E)
La estació tenia 4 vies, una reduïda amplada entre les dues principals I un tanc d'aigua.

Font Picant (B)
Baixador de 3 vies, una d'elles perllongació de la de servei. Es va contruir un Restaurant al costat de la estació.

Santa Cristina (E)
Estació de 3 vies, una d'elles perllongació de la de servei.

Castell d'Aro (E)
Estació de 3 vies, una d'elles perllongació de la de servei. Havia també tanc d'aigua.

S'agaró (B)
Baixador utilitzat a partir de la década dels 50. Constava de guixeta i un cobert d'uralita.

Sant Feliu de Guíxols (E)
Estació principal de la línia, constava d'alta i baixa velocitat i dipòsit complert.

Port de Sant Feliu
Situat al final del branc, constava de 3 vies i un magatzem.

Infraestructura

Al ser un ferrocarril econòmic, el seu traçat es va concebre per evitar costoses obres de fàbrica, de tal manera que no hi ha túnel I només 5 ponts significatius:

Pont sobre el riu Onyar
Pont metal·lic de 80 metres de llargària (el més llarg de la línia), situat al km. 4,189. Estava dividit en 8 trams de 10 metres recolçat en 7 pilastres.

Pont sobre el riu Bugantó
Pont metal·lic de 30 metres de llargària, situat al km. 9,957 de la línia. Estava dividit en 3 trams de 10 metres recolçat en 2 pilastres.

Pont sobre el riu Verneda
Pont metal·lic de 20 metres de llargària, situat al km. 16,326 de la línia. Estaba dividit en dos trams de 10 metres recolçat en una pilastra. Aquest pont va ser fet malbé pels republicans al replegar-se cap a Figueres i reconstruit al poc temps.

Pont sobre el riu Ridaura
Pont metal·lic de 40 metros de longitud, situat al km. 25,725 de la línia. Estava dividit en principi en 4 seccions de 10 metros recolçat en 3 pilastres. Degut a una crescuda del riu, les pilastres es van desplaçar I es va haver de substituir per un altre sense recolçament central fabricat per la Maquinista Terrestre y Marítima en 1913.

Pont sobre la riera Salenys
Pont de 3 arcs en pedra i mamposteria de forma corba , situat al km. 28,309 de la línia.

Via

Configuració de la vía, perfils de via y canvis de via.

Horaris

Tablas dhoraris de servei i combinacions amb el tren gran de M.Z.A.

Estadístiques

Passatgers transportats, trànsit del port i transport de mercaderies.

Dades econòmiques

Capital, dividends repartits, subvencions oficiales i resultats d'explotació.

Organització

Organigrama de la companyia, condicions de treball, organització del treball i principals càrrecs de la companyia.

Bibliografia

Compendi de llibres i revistes que parlen del tren SFG total, parcialment o sobre carrilets.

Documentació tècnica

Reglaments, Projectes y altra documentació presentada en format de llibre per a la seva consulta

Si tens informació que pot ser interessant des del punt de vista históric i que pots deixar-me, si us plau, envia'm un email i contactaré amb tú.

Per a contactar amb mi: