Si alguna cosa diferenciava de forma clara als habitants de Sant Feliu de Guíxols amb els de Girona, era que ells mai van parlar del carrilet amb diminutius, pels Guixolencs va ser el tren, i els trens de RENFE s'els hi deia "tren gran". Per a la gent de Girona el tren era el de via ampla i el "trenet" o "carrilet" eres els trens de via métrica i estreta que va tenir Girona (3 carrilets) per llavors. Com que era encara més petir que el Olot-Girona (de via métrica) alguns li van dir "tren petit", encara que el dit "tren petit" o "pinxo" era el tramvia del Baix Empordà. Desprès alguns foranis li van dir Feliuet per cridar-lo de forma afectuosa. Això demostra l'orgull que els habitants de tots els pobles pels que passava el tren li mostraven.

La estació de Santa Cristina d'Aro va canviar el seu nom en 1936 per el de Ridaura d'Aro, desp`res va tornar a canviar de nou el nom a l'antiga denominació.

La estació de Girona sempre va ser una estació anexa, i encara que hi va haver un projecte per realitzar una estació pel tren de Sant Feliu, sempre va ser una estació provisional. En última instància, i en preveure el seu tancament, va haber-hi alguns projectes d'unió dels trens Olot-Girona i el de Sant Feliu, mitjançant una estació conjunta al costat del OG, però per fer això s'hauria de canvia l'ample de via al tren de Sant Feliu a 1 metre i fer un pont sobre el ferrocarril de via ampla per ajuntar-se. Aquest projecte mai va arribar a portarse a la pràctica i es va tancar per part de FEVE prierament el OG i desprès el SFG.

Per Internet corre una notícia que sembla de temps passats:

Vàries persones han afirmat que han vist arribar una locomotora antiga amb un parell de vagons de miatinada a les estacions de Llambilles i especialment a la zona on s'ubica la estació de Castell d'Aro. El tren passa a gran velocitat i duu passatgers que semblen sense vida, pàlids i amb la mirada perduda. Això si, si fixen la mirada en tu perdràs la vida al capt de poques hores atropellat per un tren, tramvia o similar. La llegenda diu que alguna vegada es para el tren per a recollir a aquells que desitgen morir, però també que el qual puja al tren mai torna a baixar. Es creu que les nits del 29 de febrer o les de solsticio són les preferides pel tren fantasma per a parar-se. (En Google posar Tren fantasma Sant Feliu).

En temps de la dictadura de Primo de Rivera, el llavors Governador Civil de Girona, Sr. Arturo Carsi va ordenar la castellanització dels noms de les estacions, cosa a la que la companyia es va negar al·ludint que havia de rebre l'ordre de la Divisió de Ferrocarrils. Davant la insistència, la Direcció general d'Obres Públiques va emetre en 1924 aquesta resolució::

"Considerando que mientras los pueblos a que sirven las estaciones no cambien de nombre no debe cambiarse el de dichas estaciones y que esto no corresponde a este Ministerio sino al de Gobernación. S.M. el Rey -q.D.g.- se ha servido disponer que no procede que se traduzcan al castellano las denominaciones de las estaciones de la línea del ferrocarril de San Feliu de Guíxols a Gerona, en tanto no se cambie la denominación de los pueblos o localidades a las que sirvan".

Oda a Sant Feliu de Guíxols:

Llavores tu amb Girona us dàreu una abraçada;
en tot espai va néixer un nou estel:
xisclà del tren la máquina volant tota esverada,
com àguila que porta sos aguilots al cel.

Quan els directius de SFG ensenyaven als anys 50 les locomotores 11 i 12 als directius de la empresa Fábrica de Mieres, de forma molt curiosa, quan van obrir la porta de la caixa de focs d'una de les locomotores, aquesta va caure al terra, quedant-se amb la maneta agafada. De totes formes les locomotores van interessar i poc desprès van ser venudes sense cap mes contratemps.

Si tens informació que pot ser interessant des del punt de vista históric I que pots deixar-me, si us plau, envia'm un email.

Pour me contacter: