<p>El 17 d'octubre de 1986, Barcelona va viure un dia històric. Aquell dia, a les 13.30 hores, l'aleshores president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch va pronunciar la famosa frase <strong>"A la ville de... Barcelona"</strong> per anunciar que la capital catalana acolliria sis anys més tard els <strong>Jocs Olímpics</strong>. La notícia va iniciar un període de transformació profunda, incloent-hi la Vila Olímpica, l'Anella Olímpica de Monjuïc i l'apertura de la ciutat al mar.&nbsp;</p><p><span>Així, la dècada dels vuitanta marca l’inici d’una <strong>important transformació d’una ciutat que es vol mediterrània, oberta i moderna</strong>. Amb la designació com a ciutat olímpica, s’activa una autèntica metamorfosi urbana que marcarà un abans i un després —no només en l’espai físic, però també en la memòria col·lectiva–. I no només la metròpoli en sí, en conseqüència, el metro també es transforma: guanya pes com a infraestructura clau per a la mobilitat metropolitana, s’estén cap a nous municipis i es converteix en una peça fonamental per articular una ciutat que aspira a ser capital mundial.</span></p><p><span><strong>El metro amplia fronteres i es modernitza</strong></span></p><p>Durant aquests anys, <strong>el metro s’obre pas més enllà dels límits de Barcelona </strong>i connecta per primer cop diversos municipis de l’àrea metropolitana i fa créixer la xarxa en d’altres on ja hi tenia presència, com l’Hospitalet. <span>Cornellà, Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià també s’incorporen a la xarxa, reforçant així el <strong>caràcter metropolità </strong>de la conurbació barcelonina.</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244144" data-tmb-media-id="media-244144"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/construccio-nova-estacio-sta-eulalia-1981-puig-farran.jpg" width="1072" height="772" alt="Construcció de la nova estació de Santa Eulàlia l'any 1981/ Foto: Arxiu Fundació TMB (Puig Farran)" title="Construcció de la nova estació de Santa Eulàlia l'any 1981/ Foto: Arxiu Fundació TMB (Puig Farran)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Construcció de la nova estació de Santa Eulàlia l'any 1981 / Foto: Arxiu Fundació TMB (Puig Farran)</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Al mateix temps, amb <strong>l’ampliació de les línies existents –L1, L3, L4 i L5</strong>–, el metro arriba a prestar servei per als habitants de barris fins aleshores poc connectats amb transport públic, com Montbau i la Vall d’Hebron.</span></p><p><span>El 12 de març de 1988 es <strong>retiren del servei el darrer tren de la sèrie 300 i es tanca la cotxera de Lesseps</strong>, ambdós en funcionament des del 1924. Amb un últim trajecte per la plataforma elevadora i el carro transbordador, s’acomiaden les instal·lacions més antigues del metro de Barcelona, en un acte carregat de nostàlgia que simbolitza la <strong>transició cap a una xarxa més moderna.&nbsp;</strong></span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244145" data-tmb-media-id="media-244145"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/acomiadament-del-tren-serie-300-cotxera-lesseps-calca301.1988.jpg" width="1840" height="1232" alt="Comiat del tren amb calca 301 de la sèrie 300 a la cotxera de Lesseps l'any 1988 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Comiat del tren amb calca 301 de la sèrie 300 a la cotxera de Lesseps l'any 1988 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Comiat del tren amb calca 301 de la sèrie 300 a la cotxera de Lesseps l'any 1988 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Un any després, el 1989, es presenten els <strong>nous trens de la sèrie 4000</strong>. Entre els actes de presentació, destaquem una exposició a l’aire lliure d’un vagó situat davant del Palau Reial, a la Diagonal.&nbsp;</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244147" data-tmb-media-id="media-244147"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/estand-de-presentacio-de-la-serie-4000-el-nou-metro.jpg" width="1840" height="1232" alt="Estand de presentació de la sèrie 4000 'El nou Metro' a la Diagonal l'any 1989 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Estand de presentació de la sèrie 4000 'El nou Metro' a la Diagonal l'any 1989 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Estand de presentació de la sèrie 4000 'El nou Metro' a la Diagonal l'any 1989 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Com a punt àlgid d’aquest procés transformador, el 1992 arriben els Jocs Olímpics a Barcelona i la ciutat viu una metamorfosi sense precedents, especialment a tot el front litoral. Indubtablement, el metro forma part d’aquest procés i esdevé clau a l’hora de connectar els punts més importants de l’esdeveniment. El canvi de nom de l’estació de <strong>Ciutadella per Ciutadella - Vila Olímpica</strong> és representatiu d’aquest moment.</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244148" data-tmb-media-id="media-244148"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/exterior-estacio-ciutadella-jjoo-juliol-1992-canet_0.jpg" width="1840" height="1232" alt="Exterior de l'estació de Ciutadella / Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Exterior de l'estació de Ciutadella / Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Exterior de l'estació de Ciutadella / Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>L’expansió no s'atura amb la clausura de les Olimpíades i el 1995 s’inaugura finalment l’esperada línia 2, la primera dissenyada com una línia totalment accessible.</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244146" data-tmb-media-id="media-244146"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-02/inauguracio-l2-1995.jpg" width="960" height="720" alt="El President de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura la nova línia 2 l'any 1995 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="El President de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura la nova línia 2 l'any 1995 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>El President de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura la nova línia 2 l'any 1995 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Us deixem l'enllaç directe al recurs <strong>'Crònica d'un viatge'</strong>, concretament al capítol </span><a href="https://historia.tmb.cat/100-anys-metro/ca/trajecte/"><span>'El metro d'una capital mundial 1983 - 1999'</span></a>.</p>

Renfe ha anunciado la modificación y ampliación hasta mediados de agosto del plan alternativo de transporte establecido en los trenes de servicios comerciales que conectan Asturias, Cantabria y León con Madrid, al prorrogarse el corte por los trabajos que está desarrollando Adif para la construcción de la nueva línea de Alta Velocidad a Cantabria.

El Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible ha establecido los servicios mínimos ante la huelga convocada en solitario por Sindicato Ferroviario en Renfe para el próximo viernes, 31 de julio, fijándolos en un 73% para los trenes de alta velocidad.

Renfe, como es habitual cada año, facilita el desplazamiento a la Feria de Málaga con más de 59.300 plazas adicionales de Cercanías del 15 al 23 de agosto. En concreto, circularán 1.214 trenes, de los que 98 serán especiales respecto a la oferta habitual.

Para mejorar la movilidad en partidos y grandes eventos Metro de Madrid habilitará un nuevo acceso en la estaciòn de Estadio Metropolitano, de la Línea 7, para mejorar la movilidad durante los partidos y grandes eventos que acoge este recinto. La actuaciòn contará con un presupuesto de 9,7 millones de euros y un plazo de ejecuciòn de doce meses.

Con una inversión de 251.438 euros, forman parte del plan A Punto Renfe ha iniciado las obras de mejora de la accesibilidad e iluminaciòn de la estaciòn de Torreblanca, de la línea C-1 del núcleo de Cercanías de Málaga, y en las pròximas semanas está previsto el inicio de los trabajos en la de Montemar Alto.

Ingeniero y doctor por la Universitat Politècnica de Catalunya, Ubalde toma el relevo a Mayte Castillo, quien dejò la direcciòn del museo el pasado mes de abril.

5,9 millones de viajeros más, un 10,82 por ciento, respecto al mismo periodo de 2025, con la red valenciana incompleta por la dana Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) ha registrado 61.344.567 usuarios en los seis primeros meses de 2026 a través de los servicios de Metrovalencia y Tram dyrsquo;Alacant.

Renfe ha establecio servicio alternativo por carretera en los trayectos afectados por las obras Desde el 6 de septiembre, los servicios de Media Distancia Madrid-Jaén y los Intercity Almería-Madrid se verán afectados por las obras de adaptaciòn de la infraestructura a los servicios de la Autopista Ferroviaria .

Contemplan mejoras en accesos, refugios y elementos de seguridad en andenes Este verano comenzarán las obras de mejora en el apeadero de Arakaldo, incluidas en la primera fase del Plan A Punto de Renfe. La actuaciòn forma parte de este programa de renovaciòn de estaciones de Cercanías y Ancho Métrico que, en Vizcaya, contempla una inversiòn superior a 500.000 euros en las estaciones de Balmaseda, La Herrera y Arakaldo.

Por 22,6 millones de euros, comprende el tendido de una segunda vía paralela a la actual Adif Alta Velocidad, ha adjudicado la duplicaciòn de vía a lo largo de 46 kilòmetros en la línea de alta velocidad Antequera-Granada por 22,6 millones de euros. El objetivo de esta actuaciòn es incrementar la capacidad y operatividad de la conexiòn de alta velocidad a Granada.

Se trata de una red de mercancías La empresa Idom está a cargo de la definiciòn del modelo de negocio del corredor de mercancías Santiago-San Antonio. En la actualidad, su equipo analiza sobre el terreno los aspectos clave que marcarán el desarrollo del proyecto.

Para mejorar la accesibilidad del servicio Renfe incorporará tres unidades de la serie 447 a la línea C3 Bilbao Abando Indalecio Prieto-Orduña de Cercanías de Bilbao, con el objetivo de avanzar en la mejora progresiva de la accesibilidad del servicio. Los trenes proceden del núcleo de San Sebastián, donde se ha reducido temporalmente la oferta por de las obras de implantaciòn del tercer carril.

La Fundación de los Ferrocarriles Españoles y Basquetour afianzan su colaboración Tras varios años de alianza, se mantiene la colaboraciòn entre las dos entidades, que ya se ha materializado en una serie de acciones, como la actualizaciòn de contenidos en la web de Vías Verdes, las campañas en redes sociales, acciones de promociòn turística y presentaciones o presencia conjunta en jornadas y webinars

Garantizará la continuidad del servicio de la R16 Barcelona-Tortosa en el futuro esquema de explotación del Corredor Mediterráneo Adif ha adjudicado, por importe de 23,33 millones de euros, las obras de construcciòn del nuevo cambiador de ancho de Vila-seca (Tarragona), una instalaciòn que desempeñará un papel importante en el futuro esquema de explotaciòn de la conexiòn Barcelona-Tarragona-Comunidad Valenciana del Corredor Mediterráneo, ya que garantizará la continuidad de los servicios de viajeros de la línea R16 de Rodalies hasta Tortosa con la nueva configuraciòn prevista.

En la que será la primera doble cabecera de la historia del suburbano, con los recorridos Pinar de Chamartín-Valdecarros y Fuencarral Norte-Valdecarros La Comunidad de Madrid ampliará la Línea 1 de Metro hasta Madrid Nuevo Norte con una alternativa que mantendrá la conexiòn con Pinar de Chamartín y permitirá crear, por primera vez en la historia del suburbano, una línea con doble cabecera.

Según los datos del y#39;Informe anual del sector ferroviario de 2025y#39; de la Comisión Nacional de los  Mercados y la Competencia La Comisiòn Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) publica en su informe anual del sector ferroviario de 2025 un balance en el que se refleja que el transporte de mercancías creciò el año pasado un 7 por ciento en toneladas.km netas y alrededor de un 3 por ciento en toneladas netas.

Con una inversión de más de 345 millones de euros Adif ha anunciado el comienzo de los trabajos de adaptaciòn de la infraestructura entre Madrid y Algeciras a los servicios de Autopista Ferroviaria. Este proyecto cuenta con una inversiòn de más de 345 millones de euros.

Supera la anterior valoración Renfe Mercancías ha anunciado que revalidado la certificaciòn europea del sistema SQAS (Safety and Quality Assessment for Sustainability). Este certificado evalúa la seguridad, la calidad y el desempeño ambiental en el transporte de productos químicos en Europa. Obtiene en esta ocasiòn una puntuaciòn del 92,44 por ciento y supera la anterior marca, de 2023.

Como parte del proyecto de mejora de esta red La empresa Tría ingeniería participa en los proyectos de mejora de la red ferroviaria de Chile. En esta ocasiòn, en la red de la regiòn de La Araucanía.