<p>La <strong>xarxa del metro de Barcelona</strong> tal i com la coneixem avui, després de cent anys de vida, ha patit moltes modificacions i canvis: en els noms de les estacions, en els models i color dels trens, les ampliacions de la xarxa, en la digitalització dels sistemes d'informació... i també en la <strong>numeració de les línies </strong>de metro. En els inicis, les línies del metro existents es representaven amb números romans, més tard, l'any 1982, van passar a la numeració aràbiga actual, més clara, simple i funcional. &nbsp;</p><p>La <strong>numeració romana</strong>, molt emprada fins a l'arribada de la impremta el segle XV i molt utilitzada també per la seva simplicitat, va ser reemplaçada completament per l'aràbiga, com a sistema de representació numèrica a Occident, des de finals de l'edat mitjana, sobretot per la seva popularitat a l'hora de realitzar càlculs matemàtics complexos. Tot i això, els números romans perviuen avui encara en contextos concrets d'ús (culturals, històrics), gairebé sempre amb un sentit ordinal, com per exemple per representar els segles, els anys, les edicions de determinats esdeveniments, les dinasties, els volums de llibres... <strong>A Barcelona, fins a l'any 1982 els números romans també els trobàvem a les línies de metro a les nomenclatures de les línies: línia I, línia II, línia III, línia IV i línia V.</strong>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/242498" data-tmb-media-id="media-242498"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2024-05/fot2502_20200716164601_102586_poble-sec-1978.jpg" width="600" height="400" alt="Accés de l'estació Parlament (actual Poble Sec) l'any 1978 / Foto: Arxiu TMB" title="Accés de l'estació Parlament (actual Poble Sec) l'any 1978 / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Accés de Parlament (avui Poble Sec) de la línia III, l'any 1978 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><span>Fins a l’any 1960, el metro de Barcelona estava dividit entre dues companyies: el Gran Metro, que operava l’actual L3, i el Metro Transversal, responsable de les futures L1 i L5. En obrir el Transversal la seva segona línia, que avui coneixem com a L5, identificaria les seves dues línies com a línies I i II.</span><span> </span><span>Amb la fusió de les dues empreses gestores del metro, es va implantar un <strong>sistema de numeració unificat en xifres romanes</strong>: la línia del Gran Metro va passar a ser la línia III, mentre que les del Transversal mantindrien la seva numeració: I i II. I així va ser fins a <strong>l'any 1982</strong>, moment en què es va decidir modernitzar la xarxa de metro i fer-la més entenedora per als usuaris i usuàries. Amb aquest objectiu es van <strong>reorganitzar els números de les línies</strong>, com la<strong> </strong>unió dels ramals de les línies III i IIIB, que varen formar part de la línia 3;<strong> </strong>i també van <strong>canviar els noms d'algunes estacions</strong>, i van adoptar el nom que tenen actualment, moltes d'elles van catalanitzar el nom, per exemple.&nbsp;</span></p><p><span>Així el sistema de nomenclatura romana es va substituir per la <strong>numeració aràbiga que coneixem actualment, més clara, més moderna i funcional: les línies I, III, IV i V van convertir-se en les línies 1, 3, 4 i 5</strong>, respectivament. Les línies creades després d’aquesta data (línies 2, 9, 10 i 11) ja van néixer ja amb numeració aràbiga.</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/242732" data-tmb-media-id="media-242732"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2024-07/roquetes-lina-iv_2.jpg" width="547" height="750" alt="Roquetes L4 es va estrenar el 19 d’abril de 1982. L'any 1999 va convertir-se en l'actual Via Júlia / Foto: Arxiu TMB" title="Roquetes L4 es va estrenar el 19 d’abril de 1982. L'any 1999 va convertir-se en l'actual Via Júlia / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>L'estació de Via Júlia, abans Roquetes, l'any 1982, amb la doble numeració / Foto: Arxiu Fundació TMB&nbsp;</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/242662" data-tmb-media-id="media-242662"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2024-07/maladeta.jpg" width="600" height="400" alt="Fins al 1982 l'estació de Can Vidalet s'anomenava Maladeta / Foto: Arxiu TMB" title="Fins al 1982 l'estació de Can Vidalet s'anomenava Maladeta / Foto: Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Maladeta (avui Can Vidalet), a finals dels 70, amb la línia en números romans / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/243719" data-tmb-media-id="media-243719"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2025-08/i3.1.3421.-oficina-sagrada-familia.-1973_1.jpg" width="928" height="697" alt="Les línies amb números romans al panell del centre de Control de Transit Centralitzat l'any 1973 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Les línies amb números romans al panell del centre de Control de Transit Centralitzat l'any 1973 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>A l'esquerra es poden veure representades les línies amb números romans al panell del centre de Control de Transit Centralitzat l'any 1973 / Foto: Arxiu Fundació TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p><p><strong>Els orígens de la línia II (l'actual L5)</strong></p><p><span>Menció a part mereix l'antiga línia II, també coneguda com a Transversal Alt, inaugurada el 1959 com un segon eix transversal que complementava el servei ofert per l'L1. El 1971 es va produir l'annexió de la línia II (Sagrera - Horta) a la línia V (San Ramón - Diagonal), una solució provisional fins que es reprenguessin les obres de la línia II entre Paral·lel (abans Poble Sec) i Sagrada Família. Així, el mateix dia que s'inauguraven les estacions de Verdaguer, Sagrada Família i Camp de l'Arpa es feia efectiva l'annexió, unint Collblanc amb Horta. A causa d'aquesta fusió entre les dues línies, una estació ubicada entre Sant Pau / Dos de Maig i Sagrada Família no arribaria a entrar mai en servei. L'anomenada estació Gaudí, construïda segons les previsions inicials, però que amb la fusió de línies, quedava massa a prop de la de Sagrada Família. És per això que la línia II va "desaparèixer", deixant l'espai per a la posterior L2 i la línia V, el 1982 va ser l'L5.</span></p>