<p><span lang="CA">Entre els diversos recursos digitals que TMB va dedicar al&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/centenari-metro"><span lang="CA"><strong>Centenari del Metro de Barcelona</strong></span></a><span lang="CA"> volem que pareu atenció al </span><em><span lang="CA">microsite</span></em><span lang="CA">&nbsp;</span><a href="https://historia.tmb.cat/100-anys-metro/ca/"><span lang="CA"><strong>Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona</strong></span></a><span lang="CA">. Aquest espai digital permet a l’usuari escollir entre tres línies de navegació (<strong>Trajecte, Històries i Cronologia</strong>) i apropar-se als 100 anys de servei del metro.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">A la secció <strong>Trajecte</strong>, i després d’una introducció, trobeu set etapes; pareu atenció als capítols ‘Creixement (1951-1967)’ i ‘La gran expansió del metro (1968-1982)’ i veureu el paral·lelisme entre l’economia, el moment històric i evolució del metro de Barcelona. El suburbà creix significativament als anys 50, quan l’economia del règim franquista, després de gairebé tocar fons, comença a recuperar-se de la mà del comerç internacional i l’entrada de capital estranger: és el període popularment conegut com <strong>“desarrollismo”.</strong> Durant aquestes dues dècades, Barcelona experimenta un creixement sense precedents però amb grans contrastos. Edificis monumentals conviuen amb barris de barraques que s’estenen pels afores, acollint desenes de milers d’immigrants que arriben cercant millors condicions de vida. Davant d’aquest creixement desordenat, el metro creix per arribar a noves zones i cobrir la manca de transport, a vegades precedint la urbanització dels barris i obrint el camí al creixement de la ciutat. El 1953 es va aprovar el Pla Comarcal, vigent fins al 1976. El Transversal va inaugurar Glòries i Clot (1951), Navas (1953), i Sagrera i Fabra i Puig (1954). Fins i tot, es va construir un nou ramal entre Sagrera i Vilapicina (1959), inici de la futura L5. Les estacions d’aquest nou ramal (Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina) van ser les primeres d’un nou model de gestió iniciat el 1959 amb la fusió i municipalització de les línies amb Porcioles com a alcalde.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal. Després de la fusió, les línies I i II del Gran Metro (tota la Y) van passar a denominar-se línia III. Amb aquest pas s’inicia la construcció d’una xarxa metropolitana unificada. A finals dels anys cinquanta, el Transversal ja s’ha expandit des de Marina fins al barri de Sant Andreu i, al juliol de 1959, inaugura el primer tram de la seva segona línia –avui Línia 5–, que connecta La Sagrera amb Horta.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">A mitjans de l’any 61 es fa realitat una fita clau per al metro de Barcelona: la fusió de les dues companyies privades en una única empresa pública, el Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Amb la municipalització del servei, comença una nova etapa d’expansió. Només dos anys més tard, es dona llum verda a l’ampliació de les antigues línies —les actuals L1, L3 i L5— i al naixement d’una nova: l’actual L4.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Durant els darrers anys del franquisme i l’inici de la transició democràtica, Barcelona entra en una etapa de grans canvis socials, polítics i urbanístics. En aquest context, entre 1968 i 1982, el metro esdevé una eina clau per vertebrar ja no només la ciutat, sinó tota l’àrea metropolitana. Es prolonguen les línies existents (les actuals L1, L3, i L5), amb la consegüent millora de cobertura territorial i connexió amb nous barris i municipis limítrofs com l’Hospitalet i Cornellà, i neix una nova línia: l’L4. Amb la creació de Transports Municipals de Barcelona i el traspàs de competències a la Generalitat, s’inicia una nova etapa de gestió integrada i planificació coordinada del transport públic.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Tens més informació sobre el creixement i expansió de la xarxa i d’altres etapes històriques del metro de Barcelona entrant en aquest&nbsp;</span><a href="https://historia.tmb.cat/100-anys-metro/ca/trajecte/"><span lang="CA">enllaç</span></a><span lang="CA">.</span></p>

<p>&nbsp;</p><p><span lang="CA">L’estació Verdaguer de l’L4 quedarà fora de servei entre el&nbsp;6 de juliol i el 30 d’agost per obres d’accessibilitat a l’intercanviador amb l’L5. Els&nbsp;trens&nbsp;circularan amb normalitat per l’L4, però no s’aturaran en aquesta estació.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Aquestes obres corresponen a la primera fase d’adaptació de l’intercanviador de metro de Verdaguer&nbsp;(L4 i L5) i estan executades pel&nbsp;Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.&nbsp;L’obra en marxa, que compta amb una inversió de 8,6 milions d’euros, permetrà adaptar a persones amb mobilitat reduïda l’estació de l’L4. Aquests treballs inclouen la instal·lació de tres ascensors, el recrescut de les andanes i la substitució&nbsp;de les escales existents al passadís d’intercanvi per rampes.&nbsp;També s’instal·laran noves escales mecàniques, s’eixamplaran les escales fixes entre el vestíbul de l’L4 i les andanes,&nbsp;i es modificarà la cota del vestíbul per generar itineraris accessibles.</span><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests&nbsp;moments,&nbsp;s’estan portant a terme les actuacions corresponents a l’obra civil&nbsp;per adaptar el passadís de correspondència&nbsp;--fora de servei des de&nbsp;l’octubre passat--&nbsp;i els pous que encabiran els nous ascensors i les escales mecàniques entre el vestíbul de l’L4 i les andanes de l’L4.&nbsp;Les activitats que requereixen deixar l'estació fora de servei, però, són el recrescut de les andanes, l'eixamplament de les escales fixes i la modificació del forjat del vestíbul de l'L4.</span><span lang="CA"></span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244411" data-tmb-media-id="media-244411"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-07/verdaguer-tall-estiu-26.JPG" width="1092" height="320" alt="Verdaguer línia 4 fora de servei . /Foto: TMB" title="Verdaguer línia 4 fora de servei . /Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><span lang="CA">La mitjana de validacions diàries a l’estació de Verdaguer és de 6.500 al juliol i de 4.800 a l’agost. Des d’avui hi ha una campanya d’informadors presencial per advertir d’aquesta circumstància a les persones usuàries.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p>

<p><span lang="CA"><strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)incorpora&nbsp;aquest estiu</strong> <strong>358 professionals&nbsp;</strong>als serveis de metro&nbsp;i autobús, 129 Agents d’Atenció al Client (AAC) de metro i 229 com a personal de conducció. En tots dos casos han superat uns processos de selecció al qual s’hi van presentar més d’un miler de persones, tant a metro com a bus. En el cas <strong>de bus, el procés comptava amb un 40% de reserva de places per a dones i s’hi incorporen 56 noves conductores</strong> que fan augmentar la presència femenina entre el personal de conducció. Una reserva de places que&nbsp;impulsa la captació del talent femení i la igualtat en un sector i en unes professions històricament masculinitzades.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">En aquest sentit, el conseller delegat de TMB, <strong>Xavier Flores</strong>, ha donat la benvinguda a la nova promoció i ha recordat que amb aquesta reserva de places per a les dones “fomentem i apostem per una<strong> mobilitat lliure d’estereotips de gènere, impulsant la incorporació de la dona&nbsp;</strong>en feines i en un sector tradicionalment masculinitzat”.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"><strong>Metro també incorpora talent femení</strong>, i dels 129 nous i noves Agents d’Atenció al Client (AAC) per al servei dels mesos d’estiu més de la meitat, <strong>66, són dones</strong>. Una tendència que augmenta ja que l’any passat les dones van representar un 40% dels nous agents d’atenció al client.<strong>&nbsp;</strong>Destaca també la presència de&nbsp;gent jove, ja que els<strong>&nbsp;menors de 30 anys representen més del 50</strong>% del total d’aquesta convocatòria.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">La figura d’Agent d’Atenció al Client (AAC) de metro compta amb una plantilla formada per 1.950 persones. Actualment, les dones representen el 55% d’AAC. Les funcions laborals del col·lectiu abracen diferents tasques entre les quals es troben la conducció o maniobra dels trens i l’atenció a les persones usuàries de la xarxa.</span></p>