<p><span lang="CA">Amb motiu del concert del grup èuscar <strong>ETS&nbsp;</strong>que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà dissabte, 11 d’abril (21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 19 h i les 21 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de les 22.45 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Dissabte el metro circula de forma ininterrompuda durant tota la nit</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

<p><span lang="CA">Amb motiu del concert de <strong>Louis Tomlinson&nbsp;</strong>que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà passat diumenge, 12 d’abril (20.30 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18 h i les 21 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de les 22.30 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Diumenge el metro circula fins a la mitjanit</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

<p><span>El </span><a href="https://www.tiktok.com/@tmb_bcn/video/7626720312633298198"><span>primer vídeo de la sèrie</span></a><span> sobre <strong>la millor línia de metro de Barcelona</strong> ja estan disponibles al perfil corporatiu de <strong>TikTok</strong>, <strong>@tmb_bcn</strong>, que recentment ha arribat als 10.000 mil seguidors, des de la seva estrena el febrer de 2025. Avui s'ha publicat el vídeo promocional de la nova línia de continguts i cada setmana s'estrenarà un nou enfrontament i així fins a conèixer la línia preferida dels usuaris i usuàries de metro.&nbsp;</span></p><p><span>El torneig entre les vuit línies enfrontara en <strong>format eliminatòria clàssica</strong> (L1 vs L9, L2 vs L5, L3 vs L4 i L10 vs L11), les quatre que <strong>rebin més vots de cada enfrontament passaran a la semifinal i així fins a les dues preferides que passaran a la gran final</strong>. Els usuaris i usuàries de TikTok podran votar de dues maneres: donant un cor al comentari fixat amb el nom de la línia guanyadora o bé amb un comentari propi al mateix vídeo on indiquin quina és la seva línia preferida del duel. &nbsp;</span></p><p><span>L'entrada de TMB a la xarxa social de vídeos curts per excel·lència es fomentar el sentiment de comunitat entre les persones usuàries del transport públic, especialment les més joves, convidant-les a compartir també les seves experiències i vídeos creatius. S’aposta per la creativitat i la interactivitat per mantenir-se a l’avantguarda en un món digital en constant evolució. Podeu seguir el perfil de TMB a TikTok al </span><a href="https://www.tiktok.com/@tmb_bcn"><span>següent enllaç</span></a><span> i visualitzar tots el vídeos que hem publicat des de l'estrena del perfil corporatiu al canal.</span></p>

<p>L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha lliurat aquest dimecres durant l'esdeveniment els premis <strong>BICIMPULS</strong> a diferents actors clau en el foment i a promoció de la bici: entitats socials, ajuntaments metropolitans, periodistes i usuaris de l'AMBici i el Bicibox.</p><p><strong>Full de ruta: cap a una xarxa totalment connectada</strong></p><p>La jornada no només ha servit per celebrar, sinó per marcar els deures de cara als pròxims anys. El vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Carlos Cordón, i la presidenta de TMB, Laia Bonet, han definit les prioritats clau:</p><ul><li><span><strong>Finalitzar la Bicivia:</strong> Amb el 68% dels 545 km ja executats, l'objectiu és tancar una xarxa contínua i segura que connecti realment tots els municipis.</span></li><li><span><strong>Integració total:</strong> Unificar encara més l’<strong>AMBici</strong> i el <strong>Bicing</strong> per facilitar el salt entre ciutats sense friccions.</span></li><li><span><strong>Intermodalitat real:</strong> Més aparcaments segurs <strong>Bicibox</strong> de gran capacitat a les estacions de tren i metro.</span></li></ul><p><span>La presidenta de TMB, Laia Bonet, ha destacat que “<strong>el servei públic de bicicleta compartida és la punta de llança d'aquest mitjà de transport a Barcelona</strong>. <strong>La creació del Bicing fa gairebé 20 anys va significar per a molts la demostració que moure’s en bici per la ciutat era una opció real i quotidiana. Avui, tenim el repte i el propòsit que la bici també sigui una opció per als desplaçaments interurbans a l’àrea metropolitana i des de Barcelona i cap a Barcelona”</strong>, ha destacat Bonet, que ha afegit <strong>que “per això seguim treballant en millorar la infraestructura, recosir la xarxa pedalable, connectar municipis com estem fent ara entre Barcelona i Esplugues i afavorir la intermodalitat”</strong>.</span></p><p><strong>Els protagonistes: Premis BICIMPULS</strong></p><p><span>Durant la gala de la Bicinit, s’han <strong>lliurat els premis BICIMPULS</strong>, per distingir diferents actors clau en el foment i la promoció de la bicicleta a la metròpolis de Barcelona. S’han reconegut a <strong>entitats socials</strong>&nbsp;que desenvolupen projectes amb impacte comunitari amb la bicicleta com a mitjà principal. Concretament, en <strong>tres categories</strong>: foment de la bici per a la mobilitat quotidiana, com a eina d’inclusió social i com a element d’expressió cultural. Els projectes guardonats han estat <strong>VésenBici</strong>, bicicletes comunitàries a l’habitatge social, de Sostre Cívic; <strong>Cyclolock</strong>, aparcaments segurs amb impacte social positiu, de Ferran Casanovas, i <strong>Bicibarris i les Rutes Climàtiques</strong>, de Biciclot SCCL.</span></p><p><span>També s’ha reconegut la tasca dels <strong>ajuntaments metropolitans i dels equips tècnics municipals</strong>&nbsp;que treballen per construir i millorar les <strong>infraestructures</strong>&nbsp;ciclistes, i acabar de completar la xarxa metropolitana pedalable Bicivia, que tot just celebra el desè aniversari. Per una banda, s’ha reconegut el <strong>projecte del Pont d’Esplugues</strong>, que integra la Bicivia 4 i la 7, promoguda pel municipi d’Esplugues de Llobregat, com a millor infraestructura Bicivia executada en els darrers dos anys. D’altra banda, s’ha premiat <strong>l’Àrea d’Estudis i Projectes Ambientals, Presidència i Seguretat de l’Ajuntament de Cornellà</strong>&nbsp;com el departament municipal que més ha promogut l’ús de la bici en el seu territori.</span></p><p><span>L'AMB ha reconegut durant l'acte la <strong>tasca de comunicació dels periodistes David Guerrero i Carlos Márquez</strong>, per ajudar a difondre la cultura de la bicicleta i la mobilitat sostenible a través dels mitjans de comunicació.&nbsp;</span></p><p><span>La gala també ha ressaltat el paper dels <strong>usuaris&nbsp;</strong>dels serveis metropolitans de bicicleta. Concretament, s’ha premiat els 1<strong>0 usuaris més actius del servei&nbsp;Bicibox</strong>, l’aparcament segur de bicis de l’AMB, i els <strong>10 més actius de l’AMBici</strong>, la bicicleta pública metropolitana del&nbsp;AMB.&nbsp;</span></p>

<p><span lang="CA">Amb motiu del concert de <strong>Los Delinqüentes&nbsp;</strong>que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà divendres, 10 d’abril (21 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18.30 h i les 20.30 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de les 22.50 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Divendres el metro circula fins a les 2 h de la matinada</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

<p><span lang="CA">Amb motiu del concert de <strong>Tame Impala&nbsp;</strong>que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà dimecres, 8 d’abril (21.30 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18.30 h i les 21.15 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de les 22.30 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Dimecres el metro circula fins a la mitjanit</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

<p><span>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) fa un nou pas per millorar la capacitat de la xarxa de metro de Barcelona. A partir de demà dimarts, 7 d’abril, les línies 1 i 5 del metro, les línies amb més demanda, reforçaran el seu servei amb un tren addicional cadascuna en l’hora punta del matí.</span></p><p><span>Amb aquesta incorporació, l’interval de pas entre les 7:00 h i les 9:30 h quedarà fixat en només&nbsp;<strong>2 minuts i 24 segons</strong>&nbsp;a l’L5 i en 3 minuts a l’L1. En termes de flota, l’L1 passarà a tenir 35 trens simultanis en circulació, mentre que l’L5 n’arribarà als 38.</span></p><p><span><strong>La&nbsp;presidenta de TMB, Laia Bonet</strong></span>, ha explicat que “<span><strong>l’eficiència del metro de Barcelona fa que cada vegada sigui un mitjà de transport públic més utilitzat</strong></span>&nbsp;per la ciutadania i, la crisi de Rodalies ens ha fet augmentar encara més el passatge en alguns punts concrets de la xarxa”. Per aquests motius, ha afegit Bonet, “estem activant mesures per millorar el servei en hora punta i donar més oferta, de moment, amb dos trens més en hora punta, un a l’L5 i un a l’L1”. La presidenta de TMB ha agraït l’esforç de tots els i les professionals de l’organització “per seguir donant un servei excel·lent, que ha rebut un 8 sobre 10 de nota de satisfacció dels usuaris, tot i el constant creixement de passatge”. Finalment, Bonet, ha assenyalat&nbsp;que<span><strong>&nbsp;“s’ha treballat intensament perquè aquests dos trens més a l’L1 i l’L5 es posin ja en funcionament coincidint amb la represa del curs escolar després de l’aturada de&nbsp;Setmana Santa”</strong></span>.&nbsp;</p><p><span>Aquest increment de l’oferta es fa per augmentar la capacitat de les dues línies davant l’increment de passatge que s’està registrant. En el cas de l’L5, durant les obres de renovació de via que es van fer a l’estiu de 2024 entre les estacions de Cornellà i Collblanc es van incorporar també agulles tipus </span><em><span>bretelle</span></em><span> que permeten incrementar el nombre de trens que circulen en aquesta línia. A finals de 2024 es va incorporar un tren més, el 37è, i ara se n’incorporarà un més.</span></p><p><span>Recordar també que els trens de l’L1 són més amples per l’ample de via ibèric antic (1.674 mm), diferent a l’ample de via estàndard de la resta de la xarxa (1.435 mm). Aquesta característica fa que l’L1 pugui absorbir una major capacitat de passatge, en concret un 10% més que als combois de les altres línies.</span></p><p><span>Les línies 1 i 5 del metro porten més de la meitat del passatge de tota la xarxa de metro. L’augment de validacions que s’han registrat en el darrer any no s’ha concentrat només a les hores punta, sinó que s’ha produït especialment a les hores vall de la tarda i els caps de setmana.</span></p><p><span>També s’apliquen altres mesures a la xarxa de metro com la presència de més professionals a les estacions amb més passatge per gestionar i regular el fluxe de persones usuàries i agilitzar així les entrades i sortides de les andanes.&nbsp;</span></p>

<p><span lang="CA">Amb motiu del concert de <strong>Laura Pausini&nbsp;</strong>que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà dijous, 2 d’abril (20 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18.30 h i les 21 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de les 22.30 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Dijous, vigília de festiu, el metro circula fins a les 2 hores de la matinada</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

<p><span>Parlar dels cents anys de metro és parlar de l’evolució de Barcelona i dels seus municipis veïns, de com la sorpresa inicial per utilitzar un mitjà de transport desconegut es va convertir en un element clau que va ajudar i ajuda a dibuixar moments clau d’una transformació urbana, social i tecnològica que ens mostra la ciutat tal i com la vivim en l’actualitat i que determina la nostra mobilitat.</span></p><p><span>A principis del segle XX, Barcelona experimentava una expansió vertiginosa que l’havia de consolidar com a gran metròpoli europea. L’enderrocament de les muralles a mitjans del segle XIX i l’annexió dels pobles de l’entorn van transformar el seu paisatge i van plantejar nous reptes imprescindibles de mobilitat urbana.</span></p><p><span>Aquesta unió de municipis va evidenciar un problema: les vies de tren s’havien convertit en una barrera de ferro que dificultava la fluïdesa dels desplaçaments per la ciutat.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244175" data-tmb-media-id="media-244175"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image12.jpg" width="600" height="400" alt="Tren circulant per la rasa del carrer Aragó, anys 20 / Foto: Brangulí (ANC)" title="Tren circulant per la rasa del carrer Aragó, anys 20 / Foto: Brangulí (ANC)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Els desplegament dels tramvies i els primers autobusos intentaven donar resposta al creixent volum de passatgers però no eren suficients per a una Barcelona que, en poques dècades, havia duplicat la seva població. Per aquesta motiu, des de començaments del segle XX es van començar a plantejar projectes per a dotar la ciutat d’un transport subterrani, com el que ja tenien grans ciutats com Londres.</span></p><p><span>Però no va ser fins als anys vint del segle XX, després d’anys de projectes, que Barcelona va poder fer realitat el somni d’entrar en el selecte grup de ciutats amb metro. La modernitat arribaria amb la inauguració del “Gran Metro” i el “Transversal”.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244176" data-tmb-media-id="media-244176"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image26.jpg" width="599" height="400" alt="Plaça Catalunya anys 20 / Foto: Arxiu Fundació TMB" title="Plaça Catalunya anys 20 / Foto: Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span><strong>1920 – 1935 Els primers trams del “Gran Metro” i el “Transversal”</strong></span></p><p><span>La xarxa de metro de Barcelona comença a prendre forma a partir de 1920 amb la constitució de dues companyies creades per executar els primers projectes de transport subterrani a la ciutat. El Gran Metropolitano de Barcelona SA (Gran Metro) i el Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA (Transversal) van néixer amb l’objectiu d’impulsar el desplegament de la xarxa de metro a la Ciutat Comtal.</span></p><p><span>Cada societat va aporta la seva pròpia visió sobre com adaptar-se a les necessitats d’una ciutat com Barcelona i als reptes tècnics que plantejava un projecte d’aquesta magnitud.</span></p><p><span>El Gran Metro construeix el primer tram de la primera línia del metro de Barcelona Catalunya i Lesseps (actual L3) i poc després el Transversal inaugura el seu primer tram entre Bordeta i Catalunya (actual L1), establint això els fonaments de la xarxa actual.&nbsp;</span></p><p><span>Les obres del Gran Metro es van iniciar a finals del 1921, amb l’objectiu de construir una línia que connectés el centre de la ciutat amb el barri de Gràcia i agilitzés els desplaçaments per la ciutat comtal en sentit “mar-muntanya”.&nbsp;</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244177" data-tmb-media-id="media-244177"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image16.jpg" width="599" height="400" alt="Obres del Gran Metro a plaça Catalunya, 1922 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" title="Obres del Gran Metro a plaça Catalunya, 1922 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Pocs mesos més tard, el 1922, van començar les del Transversal, un ferrocarril metropolità pensat per unir els barris de Sants i Sant Martí i enllaçar les línies ferroviàries nord-sud per millorar les connexions en sentit “Besòs-Llobregat”.</span></p><p><span>La diferenciació entre aquests dos projectes va influir en l’ample de via que encara avui és vigent en la xarxa de metro de Barcelona i que li atorga una gran singularitat. L’L1, herència del Transversal, conserva una via més ampla que la resta, l’anomena ample ibèric antic (1674 mm) dels ferrocarrils amb què originalment volia connectar. Per la seva banda, el Gran Metro, adopta l’ample internacional (1445 mm), establert com l’estàndard per a les línies de metro.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244178" data-tmb-media-id="media-244178"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image20.jpg" width="599" height="400" alt="Les vies del Tranversal a l'estació de Catalunya (actual L1) 1932 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" title="Les vies del Tranversal a l'estació de Catalunya (actual L1) 1932 / Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Totes dues operacions sumaven un capital inicial de 15 milions de pessetes.</span></p><p><span>La majestuositat dels dos projectes transforma el paisatge de Barcelona, amb unes obres que captiven i desperten admiració entre la població per la seva magnitud però que també ocasionen grans incomoditats per la pols, el soroll, la presència de rates a l’espai públic juntament amb les dificultats per accedir als comerços.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244179" data-tmb-media-id="media-244179"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image25.jpg" width="600" height="400" alt="Construcció del túnel per Rambles, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" title="Construcció del túnel per Rambles, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>Però les molèsties ocasionades per tres anys d’obres finalment donen els seus fruïts i el 30 de desembre de 1924 s’inaugura el tram del Gran Metro entre les estacions de Lesseps i Catalunya amb les quatre primeres estacions operatives de la xarxa. Dos quilòmetres i mig de traçat que van ser inaugurats, en absència del rei, per l’infant Ferran de Baviera. El cardenal Vidal i Barraquer va beneir les obres i, tot seguit, les autoritzats van fer-hi el primer viatge.</span></p><p><span>No seria fins dos anys més tard, el 10 de juny de 1926, quan es va inaugura el primer tram del Transversal, entre Bordeta i Catalunya. Un trams de quasi quatre quilòmetres i nou estacions.</span></p><p>&nbsp;</p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244180" data-tmb-media-id="media-244180"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/image23.jpg" width="940" height="554" alt="Inauguració del Gran Metro a plaça Catalunya, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" title="Inauguració del Gran Metro a plaça Catalunya, 1924 / Foto: Brangulí. Arxiu Fundació TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p><p><span>El 1934, les dues companyies havien ampliat les seves línies respectivament, i el Gran Metro ja tenia un segon ramal que, per sota Via Laietana, anava fins a Correus.&nbsp;</span></p>

<p><strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l'lnstitut Guttman </strong>han<strong> </strong>col·laborat en la celebració de la <em><strong>Barcelonada'26</strong></em><strong>, </strong><span>una gimcana de geolocalització amb tecnologia mòbil adreçada a l'alumnat dels centres de secundària</span>. U<span lang="CA">n grup de 10 pacients de Guttmann Hospital de Neurorehabilitació han participat en una nova edició de la gimcana, que té com a objectiu promoure l’autonomia personal i l’orientació dels pacients a l’entorn urbà.</span></p><p><span lang="CA">Així, ahir TMB va oferir un<strong> servei solidari d'autobús </strong>per transportar cap a Barcelona el grup de pacients i professionals de la Guttmann que participaven en la prova lúdica. Els <strong>conductors voluntaris</strong> són personal de TMB i ho fan fora del seu horari laboral.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">L’activitat inclou fins a cinc emplaçaments, als quals han d’arribar fent ús del transport públic i eines digitals com el telèfon mòbil, Google Maps o el GPS. A cada punt del recorregut, els participants han resolt proves mitjançant codis QR, posant en pràctica habilitats clau com l’orientació, la planificació, la presa de decisions i la marxa en entorns reals. Aquesta experiència forma part del procés de rehabilitació dels pacients del centre hospitalari de Badalona i té com a finalitat facilitar la seva integració en el seu dia a dia, reforçant la seva autonomia i confiança en la mobilitat per la ciutat.</span></p><p><span><strong>TMB i l'Institut Guttman, més de 25 anys de col·laboració</strong></span></p><p><span>L’Institut Guttmann i TMB col·laboren des de l’any 2000 per <strong>fomentar l’autonomia de les persones amb discapacitat d’origen neurològic i/o amb </strong></span><strong>problemes de mobilitat </strong><span><strong>en la utilització del transport públic </strong>promovent la seva inclusió i participació en la comunitat. </span>El conveni de col·laboració entre les dues entitats es va iniciar amb els serveis solidaris d’autobús per part de conductors voluntaris de TMB fora de la jornada laboral.</p><p>L'any 2011 el conveni es va ampliar amb la possibilitat de participar en els <strong>tallers de foment de l’autonomia </strong>en la xarxa de metro i bus. &nbsp;Els pacients de la Guttmann participen en sessions regulars de coneixement de la configuració i ús de les xarxes de metro i bus, en què voluntaris de TMB els mostren de manera detallada i pràctica tots els dispositius i elements d’accessibilitat i seguretat que s’hi poden trobar.&nbsp;</p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244214" data-tmb-media-id="media-244214"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/guttmann_3.jpg" width="600" height="400" alt="TMB i l'Institut Guttmann celebren 26 anys de col·laboració / Foto: TMB" title="TMB i l'Institut Guttmann celebren 26 anys de col·laboració / Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>TMB i l'Institut Guttmann celebren 26 anys de col·laboració / Foto: TMB</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p>

<p><span lang="CA">Al llarg de tot el dia d'ahir, 26 de març, va tenir lloc una <strong>nova edició de les proves d’idoneïtat del projecte Música al Metro</strong> que organitzen conjuntament la <strong>Fundació TMB i l’Associació de Músics del Carrer de Barcelona (AMUC BCN)</strong>. Els músics candidats estaven convocats entre les 9 del matí i les 8 del vespre al vestíbul principal de l’estació d’Universitat de l’L2 per presentar el seu repertori i superar la prova de nivell. Un jurat especialitzat ha estat l'encarregat d'avaluar la cinquantena de músics aspirants a tocar en algun dels 50 punts que tenen reservats dins de la xarxa de metro.</span></p><p><span lang="CA">Els candidats han interpretat un tast de dos o tres temes escollits a l’atzar pels membres del jurat, d’entre el repertori de cada músic, format per unes 20 cançons. A cada actuació, el jurat ha valorat la qualitat interpretativa, la varietat de repertori, l’originalitat i la riquesa creativa i la diversitat cultural, estilística i instrumental. Si l’avaluació finalment és favorable, el músic obtindrà el carnet d’AMUC BCN i podrà participar en els projectes de l’associació, incloent-hi actuar al metro.</span></p><p><span lang="CA">El projecte de regulació dels músics del metro de Barcelona té com a objectiu<strong> garantir una bona qualitat musical </strong>i donar resposta a l'increment de les sol·licituds per tocar al metro. El projecte es va renovar a finals del 2025, coincidint amb el </span><a href="https://noticies.tmb.cat/sala-de-premsa/projecte-de-regulacio-musics-metro-de-barcelona-es-renova-seu-25e-aniversari"><span lang="CA">25è aniversari</span></a><span lang="CA"> i va estrenar una nova imatge gràfica, un </span><a href="https://noticies.tmb.cat/cultura-oci/projecte-musica-metro-estrena-mapa-amb-distribucio-punts-musicals-xarxa"><span lang="CA">mapa de punts de música</span></a><span lang="CA"> i una denominació més inclusiva,&nbsp;</span><em><span lang="CA"><strong>Música al metro</strong></span></em><span lang="CA">.&nbsp;El projecte s’ha posicionat com a referent entre els programes culturals a nivell internacional, i a TMB com a empresa compromesa amb la difusió de l'art i la cultura.&nbsp;</span></p><figure role="group" class="caption caption-drupal-media"> <article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244212" data-tmb-media-id="media-244212"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/tmb260326_ph_029-1.jpg" width="600" height="400" alt="Les proves d'idoneïtat del projecte Música al Metro de TMB i AMUC BCN se celebren anualment / Pep Herrero (TMB)" title="Les proves d'idoneïtat del projecte Música al Metro de TMB i AMUC BCN se celebren anualment / Pep Herrero (TMB)" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <figcaption>Les proves d'idoneïtat del projecte Música al Metro de TMB i AMUC BCN se celebren anualment / Pep Herrero (TMB)</figcaption> </figure> <p>&nbsp;</p>

<p><strong>A partir de demà dissabte, 28 de març, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) reforçarà dos trams de la línia V19</strong> (Barceloneta – Pl. Alfonso Comín) els caps de setmana i festius per millorar-ne el servei. L’augment de l’oferta es mantindrà <strong>fins al 27 de setembre</strong>, un cop hagin acabat les Festes de la Mercè del 2026. Aquests reforços es componen de <strong>fins a 8 vehicles més</strong> i s’afegeixen a l’oferta regular existent que es modula en funció de la demanda. La mesura, que ja es va aplicar l’any passat obtenint bons resultats, permetrà millorar la freqüència de pas en els trams reforçats i evitarà l’acumulació de passatge en tota la línia.</p><p><strong>Reforç V19 Nord&nbsp;</strong></p><p>El reforç del primer tram serà entre les parades de Praga – Rda. Guinardó (Metro Alfons X) i av. República Argentina (Metro Vallcarca) amb fins a 4 autobusos de tipus estàndard amb una capacitat de 80 passatgers per vehicle. Aquest reforç funcionarà entre les 10 i les 18 hores.&nbsp;</p><p><strong>Reforç V19 Sud&nbsp;</strong></p><p>El segon tram que es reforça és entre les parades de Pg. de Sant Joan – Còrsega (Metro Verdaguer) i Pl. Rosa dels Vents (zona Barceloneta) i es farà amb fins a 4 vehicles articulats, amb una capacitat de 120 passatgers per unitat, entre les 10 i les 21 hores.</p><p><strong>La presidenta de TMB, Laia Bonet,</strong> ha valorat aquesta mesura de manera molt positiva ja que “és tracta d’una mesura operativa per <strong>augmentar el nombre de vehicles a les parts del recorregut amb major demanda</strong>, tant pel que fa als voltants del Park Güell com a la zona marítima”.&nbsp;</p><p>En un tipus de reforç com aquest <strong>es recomana als usuaris fixar-se en el frontal del bus per assegurar-se que va al terminal que desitja</strong>. La línia V19 va transportar el 2025 gairebé 7 milions de persones, un 11% més que durant l’any 2024. Aquesta línia registra una mitjana de prop de 21.000 validacions en dies laborables, 15.000 validacions en dissabtes i 13.000 en festius.</p>

<p><span lang="CA">El passat 15 de desembre </span><a href="https://noticies.tmb.cat/sala-de-premsa/tmb-estrena-nova-botiga-fisica-lestacio-de-metro-de-sagrada-familia"><span lang="CA">s'inaugurava La Botiga de TMB</span></a><span lang="CA">, l'establiment on poder trobar productes de marxandatge de metro i bus. Tres mesos després d'aquesta apertura, el programa "bàsics" de Betevé s'apropa al nostre local, que s'ubica a l'estació de metro de Sagrada Família, concretament a l'intercanviador entre L2 i L5, per fer un reportatge i valorar com de bé està funcionant aquesta botiga. I ho fa de la mà de Carole Rodríguez, responsable Comercial de TMB, que destaca que “la gent valora la història, el que TMB ha significat per a la ciutat, i tot el que es </span><em><span lang="CA">vintage</span></em><span lang="CA">” quan explica detalls dels objectes en venda a la botiga que més interessen als compradors, entre d’altres curiositats com quin ha estat el producte o productes més venuts, qui composa la variada clientela, quins són els plans de futur...&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Podeu trobar respostes a totes aquestes preguntes i les opinions dels clients <strong>al punt 1:07:00</strong> en aquest enllaç:</span><a href="https://urldefense.com/v3/__https:/beteve.cat/basics/basics-1349/__;!!NF9NYVRq!6v2fipatPoAWkyByF6RjSqNEgfU9wlJXD1_5kM3xYSuN3bcz_JLHTWQVk3uZy3f55mVEmpef7RqanLR-VP2KNg$"><span>https://beteve.cat/basics/basics-1349/</span></a><span lang="CA">&nbsp;</span></p>

<p><span lang="CA">Amb motiu de la disputa de la setena i última etapa de la 105a edició de la </span><a href="https://www.voltacatalunya.cat/ca/"><span lang="CA"><strong>Volta Ciclista a Catalunya</strong></span></a><span lang="CA">, amb sortida de Barcelona i final a la muntanya de Montjuïc, diverses línies de busos veuran modificat o limitat el recorregut entre les 6.30 h i les 17 hores aproximadament el pròxim <strong>diumenge, 29 de març</strong>, pel districte de Sants-Montjuïc.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">La Volta sortirà de forma neutralitzada des de l’av. Reina Maria Cristina a les 11.50 hores en direcció a pl. d’Espanya i carrers Creu Coberta i Moianès, per arribar a la Gran Via i continuar amb direcció als municipis de L’Hospitalet, El Prat, Sant Boi, Viladecans Gavà i Castelldefels, tornant cap a la ciutat de Barcelona per l’autovia de Castelldefels, pl. de Cerdà i, novament per la Gran Via, arribar a pl. d’Espanya, av. Reina Maria Cristina i av. Rius i Taulet, on s’inicia el circuit de set voltes, una més que en edicions anteriors, pel parc de Montjuïc i final d’etapa a av. Rius i Taulet.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per aquesta raó, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) recomana <strong>fer servir el metro</strong>, recorreguts alternatius o bé destinar més temps del previst per fer els desplaçaments durant aquestes hores a l’entorn dels llocs per on transcorrerà l’etapa. En total, <strong>16 línies de bus de TMB estaran afectades pel pas de La Volta.&nbsp;</strong>Són les següents: D20, H12, H16, V5, X2, &nbsp;X3, 13, 46, 55, 65, 109, 115, 125, 150, el servei llançadora alternatiu per aturada del Funicular i la ruta vermella del Barcelona Bus Turístic.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar l'avís corresponent a la secció </span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB i el </span><a href="https://www.voltacatalunya.cat/ca/"><span lang="CA">web de l’organització</span></a><span lang="CA"> de la Volta Ciclista a Catalunya, on es descriu el recorregut de manera detallada i l’horari estimat de pas dels participants a la cursa per cada punt.</span></p>

<p><span lang="CA">Amb motiu del concert <strong>’Hans Zimmer Live’&nbsp;</strong>que tindrà lloc al Palau Sant Jordi demà divendres, 27 de març (20 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà un <strong>servei d’autobusos llançadora per a la pujada</strong>, que farà el recorregut entre la plaça d’Espanya i el Palau Sant Jordi i circularà entre les 18 h i les 21 hores. També posarà en funcionament un <strong>servei llançadora de busos de baixada</strong> quan finalitzi el concert (a partir de les 22.30 hores aproximadament) entre el recinte i la plaça d’Espanya.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles portaran l'indicador de línia “<strong>Pl. Espanya – Palau St. Jordi</strong>”.</span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Divendres el metro circula fins a les 2 h de la matinada</strong>.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

<p><span lang="CA">La Xarxa de Bus de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) compta amb cinquanta-set parades on el carril bici creua el camí dels passatgers, el que es coneix amb la denominació anglesa </span><em><span lang="CA">bus stop bypasses</span></em><span lang="CA">. Aquestes parades són punts d'interacció amb les bicicletes que generen una major dificultat de pas, per això ara TMB col·labora en una prova pilot per a minimitzar encara més els riscos d’aquestes parades i garantir l’accessibilitat. El projecte en concret, anomenat&nbsp;</span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/projects/sharmony/"><span lang="CA"><strong>sHarmony</strong></span></a><span lang="CA">, és una prova pilot a una d’aquestes parades d’autobús de Barcelona, concretament la parada número 1008, ubicada al Passeig Maragall-Trinxant, on conflueixen les línies de bus de TMB D50, V25, 19 y 47.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Aquest sistema en proves es va posar en marxa el passat 31 d’octubre i compta amb fons procedents de l’</span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/"><span lang="CA">EIT Urban Mobility</span></a><span lang="CA">. Es tracta d’una senyalització activa, és a dir, que reacciona en temps real i és capaç d’adaptar-se al moment i reforçar el missatge just quan és més necessari. A la pràctica això vol dir que el sistema combina la detecció de la situació (presència o moviment associat a la parada i al pas pel carril bici) amb l’activació d’un estímul visual de gran impacte (llum) que capta l’atenció en dècimes de segon. L’objectiu és aconseguir un canvi de comportament: afavorir una decisió prudent (mirar, anticipar, moderar la velocitat i extremar precaucions). El sistema de senyalització utilitza sensors Doppler i càmeres tèrmiques per a detectar en temps real l'arribada de l'autobús i la presència de vianants. Les balises dels busos també informen al sistema quan el bus està aturat a la parada perquè les llums de senyalització del carril bici emetin una intermitència més ràpida. A diferència d'altres solucions, </span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/projects/sharmony/"><span lang="CA"><strong>sHarmony</strong></span></a><span lang="CA"> activa senyals verticals que ajusten la seva freqüència de parpelleig segons el perill, alertant a les persones usuàries del carril bici de manera instantània perquè redueixin la seva velocitat.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">La prova té com a objectiu que les parades de bus es converteixin en espais més intel·ligents, millorant l'accessibilitat i la confiança del passatge dels busos, reduint conflictes en la intersecció i obtenint dades valuoses per a optimitzar la infraestructura. La senyal es veu i es comprèn de manera intuïtiva: la majoria de persones la llegeixen com un avís d’atenció i reducció de velocitat, que és exactament el comportament que es vol estimular.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">El projecte&nbsp;</span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/projects/sharmony/"><span lang="CA"><strong>sHarmony</strong></span></a><span lang="CA"> incorpora tecnologia aplicada a una necessitat molt concreta de servei i, per tant, és innovació útil, visible i entenedora. A més, el sistema és escalable i replicable. Han participat en aquesta prova pilot dos ciutats, amb els seus operadors de referència: TMB per part de Barcelona i Transports for London (TfL) per part de Londres.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">L’</span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/"><span lang="CA">EIT Urban Mobility</span></a><span lang="CA">, una iniciativa de l’</span><a href="https://www.horizonteeuropa.es/noticias-programa?id_programa=6"><span lang="CA">Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT)</span></a><span lang="CA">, un organisme de la Unió Europea, té com a objectiu accelerar solucions i fer possible la transició cap a un sistema de transport integrat, centrat en les persones usuàries i realment multimodal.&nbsp;En tant que la principal comunitat europea d'innovació en mobilitat urbana, l’</span><a href="https://www.eiturbanmobility.eu/"><span lang="CA">EIT Urban Mobility</span></a><span lang="CA"> pretén evitar la fragmentació fomentant la col·laboració entre ciutats, empreses, educació, investigació i innovació per fer front als reptes més urgents de les ciutats. Les universitats, les empreses i els centres d'investigació d'aquesta comunitat treballen conjuntament amb les ciutats, que serveixen com a espais de proves per demostrar que les noves tecnologies poden resoldre problemes reals en ciutats reals a l'hora de transportar persones de manera intel·ligent.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244209" data-tmb-media-id="media-244209"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/urban.png" width="567" height="79" alt="Logo EIT Urban Mobility" title="Logo EIT Urban Mobility" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p>&nbsp;</p>

<p><span lang="CA">L’estació <strong>Fondo de la línia 9 Nord</strong> del metro de Barcelona afrontarà <strong>entre el 7 i el 19 d’abril una actuació destinada a reparar aparells de via</strong>. Els treballs permetran millorar les condicions de qualitat de la via en aquesta zona i <strong>es realitzaran de tal manera que no calgui tallar el servei</strong>.&nbsp;D’aquesta manera, l’impacte sobre les persones usuàries serà mínim, i només <strong>hauran de canviar de tren o andana a la mateixa estació de Fondo</strong> per continuar el seu trajecte.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">L’afectació a la Via 1 (direcció Can Zam) es produirà entre el 7 i el 13 d’abril, mentre que l’afectació a la Via 2 (direcció La Sagrera), es produirà entre el 14 i el 19 d’abril.&nbsp;Les feines seran&nbsp;<strong>executades per la Generalitat de Catalunya</strong>&nbsp;i compten amb una inversió de<strong>&nbsp;780.000 €.</strong>&nbsp;</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244206" data-tmb-media-id="media-244206"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/l-9-nord-correcte.png" width="3543" height="1250" alt="Millora dels aparells de via a Fondo. /Foto: TMB" title="Millora dels aparells de via a Fondo. /Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><span lang="CA"><strong>Nombre d’usuaris afectats</strong></span></p><p><span lang="CA">Segons les mitjanes de validacions diàries al tram Fondo/Església Major, que es podria considerar el més afectat per l’acció d’haver de canviar de tren o andana per resseguir el trajecte, aquestes són de 2.099 per als dies feiners i de 1.515 per als dies festius.&nbsp;</span></p>

<p><span lang="CA">L’any 1998 va entrar en funcionament el Centre de Control de Metro, situat a la Sagrera. A partir d’aquell moment, la regulació i el control sobre la circulació de tots els trens de la xarxa de metro i la supervisió de tota l’operació, l’energia, la seguretat, els canals d’emergència, la megafonia d’informació i la resolució d’incidències es van agrupar en un mateix lloc. Però, a l’inici de la xarxa de metro, res funcionava de la mateixa manera.</span></p><p><span lang="CA">En els primers anys del servei del metro, l’any 1924, la circulació dels trens es regulava a les pròpies andanes amb semàfors. Tot i això, en aquella època no sempre funcionaven i llavors la figura dels caps d’estació esdevenia essencial pel correcte funcionament del servei. A través de xiulets, el cap d’estació era el responsable de donar la sortida al tren i utilitzava la tècnica del blocatge telefònic per assegurar que el trajecte cap a la pròxima estació fos lliure. Aquest procediment, funcionava a través d’un telèfon de dues posicions situat a la cabina d’andana, que permetia als caps d’estació comunicar-se amb l’estació anterior i posterior. Si confirmaven que el túnel estava lliure, feien sonar un xiulet per autoritzar la sortida del tren per via 1 i dos xiulets per via 2.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">A les estacions finals de línia i a aquelles on hi havia un dipòsit o taller de trens, existia a l’andana la figura del cap d’estació de primera, que donava la sortida als trens perquè s’incorporessin a la circulació de manera regulada i mantenint la freqüència de pas.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Anys més tard, el 1926, es va inaugurar la bifurcació del Gran Metro a l’estació Aragó (actual Passeig de Gràcia de l’L3). A través d’una agulla es redirigien els trens cap a un ramal o altre. Per facilitar-hi el moviment, es va instal·lar un innovador pupitre que controlava la posició de l’agulla a distància i així s’encaminava el tren cap a l’estació final de Liceu o Jaume I.</span></p><p><span lang="CA">Els anys posteriors, la xarxa va continuar creixent i les agulles es van multiplicar. En aquell moment, van sorgir els quadres d’enclavament, uns espais situats a les andanes de les estacions que permetien monitorar la posició de diverses agulles en remot. Tot, fins a l’any 1972, que va entrar en servei el primer espai centralitzat de control de trànsit. El nou espai oferia una visió global de la ubicació dels trens i, per tant, facilitava la coordinació dels caps d’estació en cas d’incidència.&nbsp;</span></p><p>&nbsp;</p><p><span lang="CA">Més endavant, es van incorporar novetats importants per facilitar el funcionament de la xarxa com els telecomandaments de trànsit per l’execució en remot dels enclavaments, els d’energia per l’alimentació dels trens i la radiotelefonia, que per primer cop va permetre establir comunicació per ràdio amb els motoristes dels trens.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Entre les millores més importants dels darrers temps, també es troba la instal·lació del sistema ATP (Automatic Train Protection), el sistema de seguretat que garanteix que els trens circulen dins dels límits de seguretat establerts, especialment pel que fa a la velocitat i el compliment de senyals. Aquest sistema intervé si detecta que el tren supera la velocitat permesa o si s’ignora un senyal en vermell, per exemple, activant el fre d’emergència.</span></p><p><span lang="CA">A més, també va entrar en servei la regulació automàtica per a la millora de la qualitat i ‘radiometro’, nom amb el qual es coneix l’actual ICOM, el Centre d’Informació i Comunicació de la xarxa de Metro que informa als usuaris i usuàries per megafonia.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">La transformació no s’atura i el metro amb el pas dels anys ha continuat i continuarà adaptant-se als nous avenços tecnològics. Així ho demostra, l’entrada en funcionament de l’L9/10 l’any 2009, les primeres línies automàtiques que circulen sense conductor i que es gestionen, tant la circulació com les estacions, en remot des del Centre de Control de Metro de la Sagrera.&nbsp;</span></p>

<p><span lang="CA">El <strong>tram de la Línia 10 sud&nbsp;</strong>del metro de Barcelona comprés entre les <strong>estacions de ZAL/Riu Vell i Can Tries/Gornal estarà fora de servei entre el 3 i el 6 d’abril</strong> per obres d’actualització de la senyalització de la línia.&nbsp;Aquests treballs, que s’executaran coincidint amb el període de <strong>Setmana Santa</strong>, s’emmarquen dins del <strong>conjunt de mesures que s’estan desplegant per optimitzar les condicions d’explotació del traçat i reforçar la fiabilitat</strong> del servei. Les feines seran <strong>executades per la Generalitat a través de l’empresa púbica Infraestructures de la Generalitat (ICAT)</strong> i compten amb una inversió global de<strong> 3.498.000€.</strong>&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><article class="align-center media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244200" data-tmb-media-id="media-244200"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/l9-sudddddd.jpg" width="582" height="156" alt="Tall de servei a la L10Sud. /Foto: TMB" title="Tall de servei a la L10Sud. /Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><span lang="CA"><strong>Servei complementari de bus llançadora</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Durant els treballs, <strong>TMB habilitarà diferents serveis d’autobusos llançadora que cobriran el tram afectat, segons els horaris establerts d’aquesta línia. És important recalcar que&nbsp;les estacions de ZAL | Riu Vell, Ecoparc i Port Comercial | La Factoria finalitzen servei a les 24h tant divendres com dissabte.</strong>&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">D’aquesta manera s’ha establert un <strong>primer servei de Bus llançadora que funcionarà tots els dies del tall des de l’inici del servei i fins les 24:00 hores entre Can Tries/Gornal i ZAL/Riu Vell,&nbsp;</strong>resseguint en superfície el traçat de la L10 Sud. A les hores punta funcionaran 9 vehicles per cobrir aquest servei.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">El segon servei de <strong>Bus llançadora s’ha establert en horari nocturn per cobrir la nit de divendres 3 d’abril i del dissabte 4 d’abril.</strong> Així, entre les estacions de <strong>Zona Franca i Can Tries/Gornal funcionarà un bus entre les 24:00 i les 2:00 (darrera sortida de Zona Franca a les 1:39) la nit del divendres 3/04, mentre que la nit del dissabte 4/04, l’horari serà ininterromput. El servei estarà format per 5 autobusos.</strong></span></p><p><span lang="CA">La <strong>nit del diumenge 5 d’abril, i per qüestions tècniques relacionades amb el tall, el servei de la L9Sud finalitzarà a les 00:00 hores enlloc de les 02:00.&nbsp;</strong>Aquesta afectació serà coberta també amb&nbsp;8 autobusos llançadora des de Can Tries Gornal fins a Collblanc, &nbsp;perquè el passatge pugui enllaçar amb L1 a Torrassa i L5 a Collbanc.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244201" data-tmb-media-id="media-244201"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-03/bus-llancadora-l10-sud.JPG" width="1088" height="583" alt="Alternatives al tall de la L10 Sud./Foto: TMB" title="Alternatives al tall de la L10 Sud./Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><span lang="CA">Així mateix, com a alternatives existents es troben <strong>les línies regulars de busos 109 i V3</strong>. També cal recordar que el traçat de la línia 9 Sud coincideix amb la L10 Sud des de Collblanc fins a la parada de Can Tries/Gornal.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">L’estació Ildefons Cerdà, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), també es troba a uns 400 metres de l’estació Ciutat de la Justícia.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Es calcula que, basant-se en la mitjana de validacions del tram fora de servei, <strong>el nombre d’usuaris afectats es d’uns 12.500 en dies feiners, 7.400 en dissabte i 6.000 en festius.</strong>&nbsp;</span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"><strong>Actuacions de millora a la L10 Sud</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Els treballs que es realitzaran entre el 3 i el 6 d’abril se centraran en <strong>l’entorn del viaducte de la L10 Sud</strong> i tenen com a objectiu <strong>millorar les condicions dinàmiques del sistema ferroviari en aquest tram</strong>, reforçant la disponibilitat i la seguretat de la línia. Aquestes actuacions permetran <strong>incrementar la robustesa del sistema</strong> i contribuir a un <strong>funcionament més precís i regular del servei.</strong></span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"><strong>Senyalització i presència d’informadors</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">TMB desplegarà una campanya amb l’objectiu d’informar les persones usuàries d’aquesta afectació al servei. Avui 20/03 s’iniciarà el desplegament de la <strong>senyalització estàtica a les estacions i als accessos</strong>, mentre que a partir del 23/03 s’activarà la campanya informativa als diferents canals d’atenció: <strong>pantalles de l’estació, megafonia i canals digitals.&nbsp;</strong></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">A partir del 26/03 també es desplegarà una <strong>campanya amb 20 informadors entre les estacions afectades</strong> fins al 06/04. Els informadors estaran ubicats a <strong>totes les estacions de la L10 Sud</strong> a les hores punta del matí i la tarda. També es repartiran fulletons en català, castellà i anglès amb la informació del tall de servei.&nbsp;</span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p>