<p><span lang="CA">El <strong>número de professionals dones que formen part de la plantilla de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s’ha incrementat en la darrera dècada</strong>. Concretament, el creixement ha estat d’un <strong>34%</strong>. L’any 2015 eren 1.502 dones les que formaven part del personal del grup TMB i a finals de 2025, la xifra arriba a les 2.012 dones. </span></p><p><span lang="CA">La presència femenina també augmenta entre la plantilla de les empreses de bus i metro, per separat. <strong>En la darrera dècada, l’evolució entre els anys 2015 i 2025 és rellevant ja que gairebé s’han duplicat el nombre de dones a bus</strong>, passant de les <strong>311 de 2015 a les 585 que hi treballen actualme</strong>nt. El percentatge d’increment en aquest cas és del <strong>88%, si comparem les xifres de 2015 i 2025</strong>. A metro, històricament ha estat més paritari i en la darrera dècada el creixement del nombre de dones ha estat menys pronunciat. El 2015 les dones contractades per metro eren 1.175, a data d’avui són 1.408, representa un <strong>20% d’increment si comparem les dades de 2015 i 2025.</strong></span></p><p><span lang="CA">Segons les dades del personal a data desembre de <strong>2025</strong>, a metro hi treballen 2.631 homes i 1.408 dones, cosa que vol dir que gairebé un <strong>35% del personal de metro són dones</strong>. En canvi, a <strong>bus</strong> les dades són menys favorables, amb 4.336 homes i 585 dones, <strong>les dones representen prop d’un 12%</strong>. Si ens fixem en el grup <strong>TMB en el seu conjunt, el percentatge de dones és del 22,2%. </strong></span></p><p><span lang="CA">La presidenta de TMB, <strong>Laia Bonet</strong>, subratlla <strong>“la importància de seguir impulsant el talent femení, seguint en la línia dels darrers anys” </strong>i destaca les xifres de la plantilla de l’empresa: “encara no estem en una situació òptima però sí en el bon camí i treballem per arribar més lluny”. </span></p><p><span lang="CA">En aquest sentit, des de TMB es treballa per <strong>garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació per raó de sexe i intentar així equilibrar la plantilla</strong>, especialment en els àmbits operatius amb llocs de treball tradicionalment masculinitzats. </span><span lang="CA">En els darrers anys s’ha posat el focus en <strong>l’increment i la potenciació del talent fem</strong>ení amb diferents mesures com les reserves de plaça en el cas de bus. </span></p><p><span lang="CA"><strong>Intervenció artística al metro per al 8M</strong></span></p><p><span>Una intervenció artística amb motiu del<strong> Dia Internacional de les Dones</strong>, llueix des de dimarts a </span><span lang="CA">l’estació d’Espanya, al passadís d’enllaç entre l'L1 i l’L3. La creació, obra de l</span><span>’artista </span><span lang="CA">francesa</span><span> resident a Barcelona, <strong>Valerie Blanchard</strong>, está formada per una frase de Rosa Luxemurg, </span><span lang="CA">escrita a mà, i diverses figures de dones, de diferents ètnies, edats i estils que representen la pluralitat amb el particular disseny de Blanchard.</span></p><p><span>La idea neix de l’acció participativa, </span><em><span lang="CA">Ens mou la igualtat</span></em><span lang="CA">, en la que va participar la plantilla de TMB. El personal va triar entre sis frases escrites per autores referents del pensament feminista contemporani. La frase escollida mitjançant votació va ser: “<strong>Per un món en el qual siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures</strong>” de <strong>Rosa Luxemburg (1871 - 1919)</strong>, t</span><span>eòrica marxista, economista i revolucionària polonesa-alemanya. Va defensar un socialisme democràtic, va lluitar per la justícia social, la igualtat i la llibertat política. </span></p><p><span lang="CA">A partir de la frase seleccionada, Valerie Blanchard, pintora amb una trajectòria internacional consolidada, ha creat aquesta </span><a href="https://noticies.tmb.cat/societat/intervencio-artistica-metro-amb-motiu-dia-internacional-de-dones"><span lang="CA"><strong>intervenció artística</strong></span></a><span lang="CA"> amb diversos objectius: visibilitzar la importància de les veus feministes a l’espai públic, fomentar la reflexió compartida sobre els valors feministes, crear narratives socials transformadores i posar en valor el pensament feminista i la contribució de les dones a la transformació social, econòmica i cultural.</span></p><p><span lang="CA">L'obra de Blanchard, d’estil aparentment naïf, es caracteritza per l’ús de colors vius, una perspectiva sociològica i una fina ironia que converteixen escenes quotidianes en cròniques visuals de la vida urbana. Aquesta singularitat, especialment pertinent en el marc del 8 de març, permet representar amb sensibilitat i inclusivitat la diversitat d’experiències femenines, amb una proposta plenament adaptada al format mural i amb una forta capacitat comunicativa.</span></p><p><span lang="CA"><strong>Punt lila a la xarxa de metro</strong></span></p><p><span lang="CA">El </span><span lang="CA"><strong>punt lila</strong></span><span lang="CA"> <strong>instal·lat a l’estació de Marina de l’L1 de metro</strong>, és una iniciativa de TMB i el districte de Sant Martí que està actiu totes les nits de divendres i dissabte per lluitar contra qualsevol mena de violència sexista o LGTBI-fòbica. </span></p><p><span lang="CA">L’espai, dinamitzat pel districte de Sant Martí, està destinat a informar, sensibilitzar, prevenir i atendre les actituds masclistes i comportaments sexistes o de LGTBI-fòbia que es produeixin en espais públics i està ubicat a l’accés del carrer Almogàvers del vestíbul de l’estació de Marina. La instal·lació fixa funciona les nits de divendres en horari de 22 h a 2 h i les nits de dissabte de 23.30h a 3.30h.<strong> </strong>L’estació de Marina disposa d’una sala privada condicionada per als casos </span><span lang="CA">que requereixin intervenció.</span></p><p><span lang="CA"><strong>Art sonor i visual a Passeig de Gràcia</strong></span></p><p><span lang="CA">La instal·lació interactiva <strong>ARS Gràcia, a l'estació Passeig de Gràcia</strong>, també es suma a la diada del 8M, amb una proposta artística que evoca la sonoritat. El passadís d’enllaç incorporarà llums i melodies dels cubs, que portaran als usuaris i usuàries a formar part d'un tot. La proposta sonora, en la que hi participen les veus de dones artistes d’AMUC BCN, s’inspira en dues dones rellevants: Susan McClary i Éliane Radigue.</span></p><p><span lang="CA"><strong>Suport a la campanya d’ATUC</strong></span></p><p><span lang="CA">Amb motiu del </span><span lang="CA"><strong>Dia Internacional de les Dones</strong></span><span lang="CA"> més d'una trentena d’empreses operadores de transport públic, entre elles </span><span lang="CA"><strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)</strong></span><span lang="CA">, agrupades dins <strong>l'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC),</strong> es tornen a unir, per segon any consecutiu, per promoure i incentivar la presència de les dones en el sector del transport i la mobilitat.</span><span lang="CA"> </span></p><p><span lang="CA">La iniciativ</span><span lang="CA">a neix amb l'objectiu d'atraure més dones a les empreses operadores de transport, un sector generalment molt masculinitzat. Segons dades de l'any passat, la presència de les dones </span><span lang="CA"><strong>només suposa el 14% de les plantilles</strong></span><span lang="CA"> de les empreses operadores de transport públic, aquest sector ofereix al sexe femení un gran futur professional. La campanya porta com a lema </span><em><span lang="CA"><strong>Vull moure el món. En transport públic necessita més talent femení</strong> </span></em><span lang="CA">presenta el transport de viatgers com un sector atractiu per al desenvolupament professional de les dones. La </span><a href="https://youtu.be/J7wAOfQHVNE?si=N0HUleRSJGVeM6v7"><span lang="CA">campanya</span></a><span lang="CA"><strong> </strong></span><span lang="CA">estarà present aquests dies de març en diverses ciutats espanyoles, amb l'objectiu d'atraure més talent femení a un sector generalment molt masculinitzat. </span></p>
Hacía tiempo que no veía una charla TED porque se volvieron un poco… de aquella manera; autoayuda, superación y explicación de obviedades (¿dónde quedó aquello de la Tecnología, Entretenimiento y Diseño?) Por eso me ha alegrado el día escuchar a Emily Kate Genatowski, una historiadora que llevó a cabo un experimento práctico y real como la vida misma: convivir durante un año con un robot humanoide en casa. ¿Qué podría salir mal?
Hay que aclarar primero que el robot es muy capaz: un modelo Unitree G1 EDU-1 con lídar 3D, cámaras de visión y profundidad, micrófonos y un LLM propio. En casa lo llaman, cariñosamente, Tova. Las lecciones que han aprendido de esa convivencia son bastante… terrenales.
- Hay que adaptar la casa (y el seguro) para el robot. Aunque el robot detecta obstáculos, también gesticula y a veces es inconscientemente torpe: muchos objetos valiosos peligran, como comprobó la dueña al ver romperse no pocas tazas, jarrones y todas sus copas de vino. La idea de ampliar la póliza del seguro para incluir al robot fue misión imposible, porque en la aseguradora se pensaron que llamaban para gastar una broma. Nunca habían oído hablar de «seguros para robots domésticos».
- Transportar el robot es un espectáculo. El robot pesa unos 60 kg y viaja doblado dentro de una enorme caja negra de madera. A simple visto, cualquier se imagina que está intentando esconder un cadáver, como en las películas. De hecho eso le dijeron cuando intentó subirlo a un taxi de madrugada para acudir con él a un programa de televisión.
- No todo el mundo quiere robots cerca. Algunos amigos quieren ver al robot en sus fiestas, porque es algo nuevo y divertido… pero otros prefieren que ni aparezca cerca de allí. Su dueña ha aprendido que es mejor no llevarlo cerca de colegios, a casas con niños pequeños, a iglesias… En el futuro habrá que definir dónde pueden entrar y dónde no, como se hace con los perros hoy en día.
- El robot también puede ir a trabajar. Genatowski cuenta que un amigo abrió una cafetería y probaron a llevarlo para que ayudara en tareas sencillas; lo hizo bastante bien. ¿Debería ganar un sueldo? Y si aumenta la productividad… ¿debería pagar impuestos directos o indirectos?
- Los robots sacan lo mejor y lo peor de la gente. Hay dos mundos contrapuestos: en uno una madre animaba a sus hijos a hablar con el robot y preguntar qué había que estudiar para trabajar con ellos. Al día siguiente, un señor mayor intentó arrancarle el brazo (cabra vibes) con la excusa de darle «un buen apretón de manos». La gente también se decepciona, porque Tova es real y limitado y, obviamente, no tan listo como C-3PO o el Comandante Data.
La historia de la tecnología tiene una parte en la que se producen avances sobre el papel, en los laboratorios o en entornos controlados y otra a veces muy distinta cuando los productos salen al MundoReal™.
¿Deben los robots pagar un asiento si viajan sentados en un avión? (sí, ocupan plaza) ¿Deben pagar por entrar al Metro? (mmm…) ¿Quién es el responsable si en una tienda rompen los productos de una estantería porque alguien les ha dicho «¡Hola!» y contestan saludando con la mano? (¿el dueño? ¿el fabricante?)
Se suponía que esto era el futuro, pero es probable que el apocalipsis robótico esté todavía muy, muy lejos.
Relacionado:
# Enlace Permanente