Tren real
Una avería en un tren provoca retrasos en las estaciones de Arc de Triomf y El Clot de Barcelona
Restablecido el servicio ferroviario entre Tarragona y Salou-Port Aventura (Tarragona)
Investigan las causas de las incidencias en la R3 de Rodalies para evitar que se vuelvan a producir
La xarxa de metro, 100 anys d'històries i de cultura itinerant
El metro de Barcelona no és només una infraestructura de transport: és també un espai ple d’històries quotidianes, de vivències compartides, moments romàntics, tristos, alegres i de trobades inesperades. Amb gairebé 500 milions de viatges anuals, la xarxa metropolitana es converteix en un escenari on es desenvolupen moments únics, espontanis o organitzats, que connecten la ciutadania amb la cultura.
Tots aquests petits esdeveniments socials estan passant ara mateix, continuaran passant i han passat des que el primer tren, ara fa 100 anys, va començar a rodar per les vies del Gran Metropolità.
Amb la voluntat d’apropar la cultura a tothom i convertir el transport públic en un espai de cohesió social, TMB ha impulsat al llarg dels anys diverses iniciatives culturals a l’interior de les instal·lacions del metro. El projecte “TMB Cultura”, amb la Fundació TMB darrere, emmarca aquestes accions dins del compromís de democratitzar la cultura, d'oferir una mobilitat sostenible i de millorar de l’experiència de les persones usuàries.
A continuació trobaràs una galeria de vídeos per recuperar alguns dels esdeveniments que s'han representat a les instal·lacions del metro:
Des de les actuacions musicals de grups emergents, el piano instal·lat a l’estació de Diagonal o les exposicions d’art en vestíbuls i passadissos, fins a esdeveniments de gran format, la xarxa de metro ha estat testimoni d’expressions artístiques de tots els estils. Companyies com Dagoll Dagom amb la presentació d’"Scaramouche" i la clàssica “rotonda dels transports” de l’estació de Catalunya de fons, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) envoltada d’un públic expectant al vestíbul de l’estació Diagonal, la Dansa Metropolitana mostrant el seu talent a l'L2 o l’acció de xaranga promoguda per El Terrat, a l’estació d’Universitat, per a la difusió de l’espectacle musical "Chakapum", són alguns dels exemples d’aquesta interconnexió entre el transport públic i la cultura viva de la ciutat.
Ver esta publicación en InstagramUna publicación compartida por TMB (@tmb_bcn)
Aquestes i altres iniciatives consoliden el metro com a escenari cultural obert a la ciutadania, on el trajecte es pot convertir en una experiència artística inesperada i involuntària.
En el marc de la celebració del centenari del metro, TMB ha posat en marxa la “Crònica d’un viatge”, un espai digital que recull més de 50 històries i anècdotes relacionades amb el metro i el bus, acompanyades de més de 200 imatges que en documenten l’evolució. Un dels apartats més destacats del web mostra precisament com la xarxa ha acollit i promogut actes culturals en els últims anys.
Amb aquesta mirada, TMB reafirma el seu compromís amb una ciutat més oberta, inclusiva i creativa. El metro no només transporta persones, sinó que també connecta emocions, idees i formes d’expressió.
Los trenes de Tarragona a Salou-Port Aventura (Tarragona) no circularán durante las primeras horas
El PP de Málaga denuncia que el servicio de Cercanías "es el más lento de España" y critica la "falta" de inversión
El alcalde de Sevilla lamenta la negativa de Adif a ceder la estación de Plaza de Armas: "Su gestión es lamentable"
Alstom impugna un concurso de TMB que le excluye por supuestos vínculos con el conflicto en Gaza
Los trenes Media Distancia Extremadura-Madrid iniciarán y terminarán su recorrido en Leganés desde mañana y hasta el 30
L’evolució dels plànols de la xarxa del metro de Barcelona al llarg dels seus cent anys d’història
Recentment, TMB ha presentat un nou recurs digital de gran interès per a entendre la història del suburbà barceloní. Ens referim al microsite amb navegació accessible Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona, un nou espai online que permet a les persones usuàries apropar-se als 100 anys de servei del metro a través d’un total de més de 250 imatges, algunes de les quals amb aplicació d’animació 3D.
Entre el profús material de l’arxiu de la Fundació TMB que compon aquest lloc web volem destacar l’espai dedicat als plànols. És un exercici visual que us proposem molt didàctic i lúdic per explicar la relació entre el creixement de la capital catalana i la seva àrea metropolitana i l’evolució de la xarxa de metro, i viceversa.
Però anem als orígens d’aquestes veritables cartes de navegació del subsol: La major part dels mapes del metro del món segueixen un esquema similar al plànol del metro londinenc creat el 1931 per Harry Beck. Beck, un dibuixant d'enginyeria de l'oficina de senyalització del metro de Londres, va aconseguir simplificar-la ja en aquell moment extensa xarxa del metro de la capital del Regne Unit en un projecte revolucionari, senzill i intuïtiu que després van seguir la majoria de ciutats per als seus suburbans. Per aconseguir-lo va partir de la simplicitat i el buidatge d’informacions inútils, centrant-se en les dades bàsiques per desplaçar-se: quin és el meu punt de partida, quina línia he d’agafar, on he de fer transbordament, a quina altra línia i fins a on.
El plànol de la xarxa del nostre suburbà apareix en els primers dissenys superposats únicament a la ciutat de Barcelona. Els primers anys amb ferrocarril subterrani a Barcelona són els anys d’una única línia: el Gran Metropolità. El primer plànol, datat el 1923 i conservat entre l’extensíssim patrimoni documental de la Fundació TMB, dibuixa el recorregut d’aquest Gran Metropolità i les seves 9 estacions traçat sobre la quadrícula de carrers del centre de la capital catalana. L’encreuament del Gran Metro i el Transversal com una gran creu apareix a un plànol que data de 1932. La prolongació de les línies existents i la creació de noves va comportar més complexitat i va portar a l’adaptació de l’esquema de Harry Beck per a les representacions dels posteriors mapes del nostre suburbà. Era l’opció més clarificadora: fer un esquema partint de la base que la informació més rellevant per a la persona usuària és el nombre d’estacions i canvis de línia que ha de fer per arribar a la seva destinació, mostrant clarament les estacions d’intercanvi a altra línia o alternativa de transport, igual que el final i inici de cada línia.
I és que la majoria dels mapes de metro d’avui dia segueixen un disseny similar al del mapa de Beck del 1931 i són referències ràpides i pràctiques per moure’s en transport subterrani a les grans ciutats sense un excés d'informació que ens confongui. La característica comuna és que combinen molta informació en poc espai. Intuïtivament, aprenem com anar d’un punt a un altre seguint fàcilment línies de colors. La veritat és que els plànols de metro, com tot el que envolta el suburbà (la seva imatge corporativa o la senyalística, per exemple) són sens dubte icones, símbols molt recognoscibles de les grans ciutats del planeta, entre les quals Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Amb els canvis tecnològics, els mapes conviuen avui en versió analògica impresa en paper, en forma de tríptics per portar a la butxaca, i digital, amb la totalitat de possibilitats que faciliten les actuals aplicacions dinàmiques i interactives per a dispositius mòbils, tauletes i ordinadors, i amb altres formats accessibles, com el mapa tàctil de metro per a persones cegues o amb discapacitats visuals.
Teniu més informació i imatges de l’evolució dels plànols del metro de Barcelona i la seva àrea metropolitana entrant en aquest enllaç.
