Renfe ha destinado más de 25 millones de euros al vandalismo grafitero en 2023, cerca de 70.000 euros al día, tanto en labores de limpieza como gastos indirectos y de inversión en seguridad personal y sistemas tecnológicos.

Los grafitis en los trenes de Rodalies provocaron un coste de 11,6 millones de euros en Catalunya en 2023 (casi la mitad del total en España) entre limpieza y gastos indirectos que se derivan, como la inversión en seguridad, tanto de personal como de sistemas tecnológicos.

El presidente del Gobierno anda estos días como es lógico de campaña. Hoy se celebran elecciones en Galicia y el deseo es echar al PP de la Xunta como sea, incluso a costa de que el PSOE se deje hasta las entretelas y gane clarísimamente el BNG. En una de sus muchas intervenciones de estos días, Pedro Sánchez nos ha asegurado que los socialistas gestionan de maravilla y por su puesto nada comparable a cómo lo hace el PP. Un clásico muy fácil de desmontar. Sin ir más lejos esta misma semana se ha conocido que el nuevo responsable de Correos, el socialista Pedro Saura, ha reconocido ante los sindicatos de la empresa que en su vida había visto una empresa pública viva con unas cifras tan tremendas. Según han contado los asistentes a esa reunión, Saura les dijo que Correos está en quiebra. La empresa estuvo dirigida por otro socialista, amigo del presidente. Un amigo que de gestionar sabía bastante poco, por no decir nada, a tenor de lo revelado.

El presidente del PP de Asturias, Álvaro Queipo, ha acusado este sábado al Gobierno de Barbón e IU de actuar con "absoluta falta de empatía con los asturianos" permitiendo que la huelga de la ITV se extienda y las listas de espera se demoren cada vez más, alcanzando en algunos casos hasta los siete u ocho meses.

   El secretario general del PSOE de Castilla y León, Luis Tudanca, ha asegurado hoy en Zamora que el miércoles se verá si Mañueco "ha vendido el último resquicio de su alma a Vox", en referencia a la Proposición No de Ley (PNL) presentada por los socialistas para pedir ayudas al sector del campo.

Renfe ha comenzado a comercializar paquetes completos que incluyen los viajes de tren, hotel y ocio en los nueve destinos de sus trenes AVE en Francia, en Lyon, Marsella, Montpellier, Narbona, Nimes, Avignon, Aix en Provence, Perpignan y Valence.

Potenciará la competitividad de los tráficos de mercancías desde y hacia el Puerto de Bilbao Adif avanza en los trabajos de ampliaciòn hasta los 750 metros de la vía 3 de la estaciòn de Orduña, ubicada en la línea Miranda de Ebro-Bilbao, para el estacionamiento y apartado de trenes de longitud interoperable.

Por un periodo de cinco años Adif ha adjudicado al consorcio formado por Transfesa Logistics y Suardiaz Slisa los servicios de maniobras de la terminal ferroviaria Tarragona Mercaderies. El contrato tiene una duraciòn de cinco años.

El proyecto tiene una inversión de 7,7 millones de euros Metro de Madrid ha adjudicado el contrato de renovaciòn de las máquinas expendedoras de títulos de transporte, que incorporarán tecnología inteligente. El presupuesto del proyecto asciende a 7,7 millones de euros. La red de Metro de Madrid contará con 145 nuevos dispositivos que se instalarán a partir de 2025 en diecinueve estaciones.

Se ha autorizado la adquisición de los siete trenes adicionales y se avanza en la licitación de las dieciocho nuevas unidades El ministro de Transportes y Movilidad Sostenible, Òscar Puente, ha ratificado su compromiso con el Plan de Cercanías de Asturias, que prevé inversiones por 1.586 millones de euros, el triple que el plan original, para la renovaciòn de la infraestructura de ancho convencional y de ancho métrico y la compra de material rodante.

Clave para mejorar la conexión de la alta velocidad, cercanías, el aeropuerto de Reus y el futuro tranvía El Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible somete a informaciòn pública el estudio informativo de la estaciòn intermodal de Camp de Tarragona. El estudio informativo se plantea ubicar la futura estaciòn en el nudo de Vilaseca porque permite una òptima interconexiòn de todos los medios de transporte.

Con un presupuesto de casi 17 millones de euros y un plazo de ejecución de veinticuatro meses El departamento de Territorio de la Generalitat de Cataluña ha comenzado las obras de ampliaciòn del taller de mantenimiento y las cocheras de Sant Genís de la línea 3 del metro de Barcelona. Los trabajos tienen un presupuesto de casi 17 millones de euros y un plazo de ejecuciòn de veinticuatro meses.

Con una inversión de 7,7 millones de euros Renfe destinará 7,7 millones de euros para la instalaciòn de equipos de control de acceso en estaciones de Cercanías de Madrid, Asturias, Bilbao, Castilla y Leòn, Galicia, Murcia, San Sebastián, Santander, Sevilla y Valencia.

Renfe ha vendido ya más de 200.500 billetes para los servicios de alta velocidad con origen o destino en Asturias, desde la puesta en marcha de la Variante de Pajares el pasado 30 de noviembre.

El servicio Avant de Renfe que une las ciudades de Granada, Córdoba, y Sevilla cumple este viernes, 16 de febrero, su cuarto aniversario con un balance total 1.493.000 viajeros. De ellos, 637.500 lo utilizaron en 2023, un 48,7 por ciento más que en el ejercicio anterior.

El delegado del Gobierno en Extremadura, José Luis Quintana, ha reafirmado que hay que poner "en contexto" las declaraciones del ministro de Transportes y Movilidad Sostenible, Óscar Puente, sobre el último incendio en el tren que unía Cáceres y Madrid.

La Comisión Europea ha abierto este viernes una investigación en profundidad a la compañía CRRC Qingdao Sifang Locomotive, filial de China Railway Rolling Stock Corporation (CRRC), fabricante estatal chino de trenes, por considerar que hay suficientes indicios de que la empresa ha recibido una subvención extranjera que distorsiona el mercado interior de la UE.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha retirat el darrer tren de la sèrie 3000 que quedava en circulació a la línia 3 del metro de Barcelona. Durant la jornada d’avui, el darrer comboi d’aquesta sèrie format pels motors 3045,3046,3047,3048 i pel remolc R3312, ha efectuat la sortida de les cotxeres de Sant Genís i ha finalitzat el seu servei a l’estació de Trinitat Nova sumant així els darrers quilòmetres del total de 4.085.946 que ha fet aquest comboi (tota la sèrie ha fet uns 72.000.000 de quilòmetres) des de la seva posada en marxa el 29 de setembre de 1986. Ara, la Fundació TMB, sumarà una peça més al seu ampli ventall de vehicles històrics, preservant tres cotxes d’aquesta sèrie 3.000: dos motors i un remolc. La retirada d’aquest tren forma part de la renovació dels combois per eliminar tot l’amiant del material mòbil de la xarxa de metro. Així, en el cas de la línia 3 segueixen incorporant-se progressivament els nous trens de la sèrie 7000. 

Un tren emblemàtic

Amb motiu de la retirada de l’emblemàtica sèrie, TMB ha editat un vídeo en el qual ha reunit al director de metro de l’any 1986, Agustín del Castillo, amb el cap de l’oficina tècnica de metro de l’època, Ramon Rosell. Tots dos s’han trobat a l’interior del darrer tren en servei d’aquesta sèrie i han volgut rememorar tot el que va significar l’adquisició d’aquests 3000 per al transport públic de la ciutat. Castillo ha explicat que aquests trens, encarregats per la llavors presidenta de metro, Mercè Sala, tenien la missió de resultar “un avenç palpable per l’usuari en matèria de seguretat, confort i sostenibilitat” i que van ser “una veritable revolució en aquest sentit”. Castillo ha recordat que la inclusió d’aquests trens era molt necessària, ja que “el parc mòbil de metro venia de l’any 1924 i estàvem complint 60 anys de material, els trens funcionaven, però el manteniment cada dia era més costós i calia una reforma immediata”. 

Per la seva banda, Rosell ha explicat que el procés d’adquisició dels nous trens va ser complex i va comportar “moltes reunions i molts viatges per conèixer experiències d’altres operadors”. Les novetats, sobretot pel que fa als vagons i la seva habitabilitat, van ser importants i per Rosell “van ser especialment innovadores en aspectes com la insonorització, que alhora va permetre per primer cop climatitzar els trens”.

38 anys en servei

La sèrie 3000, formada per 18 trens de 5 vagons cadascun (4 motors i 1 remolc) i destinada a la línia 3, va entrar en funcionament entre els anys 1986 i 1988 per substituir tota la flota de la sèrie 300 que circulava per aquesta línia. Entre els mesos d’agost i setembre de 1986 es van dur a terme proves amb el primer tren d’aquesta sèrie, que finalment va entrar en circulació oficialment el 29 de setembre a l’estació de Montbau, en aquell any, estació terminal de la línia 3. La darrera unitat dels 18 trens de la sèrie 3000 es va posar en circulació el 8 de febrer del 1988. Aquestes unitats van ser numerades del 3001 al 3072 per als cotxes motor i del 3301 al 3318 per als remolcs. Cal destacar que els primers 12 trens d’aquesta sèrie no disposaven de climatització, que va haver de ser instal·lada amb posterioritat.

El disseny dels 3000 va ser molt innovador per l’època, amb una imatge molt moderna, i amb uns seients ideats per l’interiorista i dissenyador barceloní Miquel Milà. Aquests seients, precisament es poden veure actualment a l’exposició Miguel Milà- Diseñador Pre industrial, que se celebra a Madrid entre el 8 de febrer i el 17 de març en el marc del certamen Madrid Design Festival. A banda d’aquesta característica, els trens també estaven pintats exteriorment de color blanc per evitar sensacions claustrofòbiques i els seients estaven orientats en paral·lel al sentit de la marxa. La longitud dels vagons era de 16,5 metres i s’alimentaven amb corrent continu de 1200 V mitjançant pantògraf. El pes de cada cotxe-motor era de 35 tones, mentre que el remolc en sumava 24. 

En matèria de seguretat per l’usuari l’avenç més important el trobàvem en les portes, que passaven a ser lliscants, basculants, i amb maneta d’obertura per a l’usuari, un sistema innovador per als passatgers. L’aparell d’alarma, que incorporava un sistema de megafonia que permetia una comunicació directa entre el passatge i el conductor, també aportava novetats, ja que deixava de vincular-se a la frenada d’emergència. Amb els nous 3000 i gràcies a l’intercomunicador amb el conductor, un cop accionat l’aparell es decidia a instàncies del centre de control la següent mesura a emprendre abans d’aturar el comboi, sistema que encara regeix actualment. 

Els avisadors d’estació i la senyalització a l’interior dels vagons van ser altres de les novetats palpables d’aquests nous trens, que també incorporaven els darrers avenços de la indústria en matèria mecànica sobretot en la referida als bastidors, suspensions i equips de frenada. D’igual manera, la recuperació d’energia generada pel mateix comboi també va ser considerada, amb un sistema de retorn de la mateixa a la catenària que permetria un gran estalvi. Totes les innovacions d'aquests nous trens van suposar un gran repte per als i les professionals del metro, des dels motoristes fins al personal de manteniment que van haver d'adaptar-se a les noves tecnologies que, alhora, van comportar també molts avantatges en els processos de les diferents tasques. 

El tren més mediàtic

La posada en marxa d’aquesta nova sèrie 3.000 va venir acompanyada d’una gran campanya publicitària que es va dur a terme durant els mesos de setembre i octubre de 1986 i que tenia com a missatge principal l’eslògan “Barcelona estrena Metro”. Més de 4.000 pòsters, 450.000 fulletons i 400 anuncis en suports publicitaris de metro van informar sobre les millores tecnològiques del nou tren i els seus avantatges per a les persones usuàries. Els anuncis a ràdio i premsa escrita, i un extens publireportatge emès a TV3 i TVE van completar una de les grans campanyes publicitàries mai llençades per TMB.

Alhora, es van llençar diverses accions promocionals amb la confecció de diversos elements per recordar la posada en funcionament del nou tren. El bitllet commemoratiu de la inauguració, una nova funda per targetes amb l’eslògan “Barcelona estrena metro” o tota una sèrie de pòsters, samarretes, clauers i encenedors que es van posar a la venda a la ja desapareguda botiga d’Universitat.

Reforma 

L’any 2007 es van començar a reformar l’interiorisme dels vagons per assimilar-los a la nova sèrie 5000 que s’estava posant en servei aquella època i es va estrenar el passadís continu d’intercomunicació entre els vagons. Aquests trens reformats van circular per primer cop el 13 de juliol del 2007, incorporant-ne un de nou a la xarxa cada dos mesos. 

La eurodiputada del PSOE, Isabel García, ha afirmado que ha conseguido que la nueva Red Europea de Transporte priorice conexiones e infraestructuras estratégicas para Aragón.

El Grupo Popular en el Congreso ha solicitado la comparecencia del ministro de Transportes y Movilidad Sostenible, Óscar Puente, por sus explicaciones respecto al último incendio en el tren que unía Cáceres y Madrid, alegando que el material rodante ferroviario no se renueva desde 2008.