Sindicador de canales de noticias
Cruce de cables: educación digital, AKA los nativos digitales no existen
¿Sirven de algo los sistemas de bloqueo por edad para impedir el acceso al porno? [~19:15] – Con motivo de la propuesta de los gobiernos de España, Francia y Grecia a la UE para controlar la edad de los menores en redes sociales con tecnología para vetar su acceso al porno si es el caso estuvimos hablando un poco de la efectividad de estos sistemas. O de su falta de ella. Y de lo que realmente me parece que hay que hacer.
- No parece un problema de tecnología, aunque sabemos perfectamente que lo de los distintos sistemas de identificarse en línea que existen es una especie de gincana a la hora de saber qué funciona con qué y para qué y bajo según qué sistema operativo.
- El problema va más bien por el asunto de quién va a obligar a las plataformas que claramente son el objetivo de estas medidas a adoptar este sistema. Muchas de ellas son de fuera de la UE, así que…
- De hecho el famoso «pajaporte» del verano de 2024 sólo se iba a aplicar a plataformas hospedadas en España.
- Los controles parentales, por mucho que vengan preinstalados, tampoco garantizan nada. Dejando aparte de que aparecerán tutoriales de cómo saltárselos en nanosegundos, ¿qué es lo que filtran? ¿Una serie de webs y servicios? ¿Una serie de palabras clave? ¿Van a filtrar vídeos de Lladós dando lecciones acerca de cómo hacerte rico haciendo burpees?
- La solución, aparte de cualquier medida técnica que se pueda implementar, es la educación. Estar con nuestras hijas e hijos y acompañarles en el aprendizaje del uso de Internet, redes sociales y similares.
En este sentido, permitidme hacer un Paco Umbral y recordaros que hay un libro titulado Los nativos digitales no existen que coordinamos Susana Lluna y yo hace ya años. El libro tiene licencia CC, así que quien quiera el epub, que me envíe un mensaje directo por Bluesky con su correo electrónico y se lo envío encantado.
_____
Cada semana grabamos con David Sierra en el distendido ambiente de Cruce de Cables, el programa de Radio Nacional de España, como colaboradores habituales. Se emite en RNE los sábados de 03:00 a 04:00.
Relacionado:
- Cruce de cables: ¿Puede ChatGPT haber superado ya el Test de Turing?
- Cruce de cables: los planetarios cumplen cien años
- Cruce de cables: Planespotting
- Cruce de cables: Computación analógica
- Cruce de cables: Mis soluciones de baja tecnología favoritas
- Cruce de cables: Los 50 años de Microsoft
- Cruce de cables: ¿Por qué son tan malas las IAs jugando al ajedrez?
- Cruce de cables: Los hackers no son piratas informáticos
- Cruce de cables: El seguimiento de famosos a través de GPS
- Cruce de cables: Los astronautas no abandonados en la EEI
- Cruce de cables: Aviones de pasajeros supersónicos de ayer y hoy
- Cruce de cables: La primera Ley de inteligencia artificial
- Cruce de cables: ¿Un nuevo invierno de la inteligencia artificial?
- Cruce de cables: Tecnología y las armas nucleares casi la lían parda.
- Cruce de cables: Zuckerberg y sus movimientos con los verificadores
- Cruce de cables: Las chicas del ENIAC y de los Colossus
- Cruce de cables: La reparación de un ordenador a válvulas de los 50
- Cruce de cables: El legado digital
- Cruce de cables: Ada Lovelace y Grace Murray H. Hopper, informáticas
- Cruce de cables: La evolución de ChatGPT, la IA generativa más popular
- Cruce de cables: No vemos robots repartidores por las calles
- Cruce de cables: Cómo no quedarse desconectado en una emergencia
- Microsiervos como colaboradores de Cruce de cables de RNE
Development » Packages #2372 (stable)
Yellow Rail to move to Alstom’s Derby site
Czech car parts take the Trans-Caspian route to Kazakhstan
‘Time to seize the opportunity for profound and lasting change’, says Women in Rail
Oslo metro station construction contract signed
TMB analitza l’impacte del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya
El Comitè d'Accessibilitat Universal de TMB es va reunir el passat 8 de maig per analitzar l'impacte que tindrà el Decret 209/2023, que desenvolupa el nou Codi d'Accessibilitat de Catalunya i que va entrar en vigor el passat 3 de març. Aquesta normativa estableix els requisits d’accessibilitat universal aplicables als diferents àmbits del transport, amb l’objectiu de garantir l’autonomia personal, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació.
Durant la sessió, Jordi Oliva, responsable Tècnic de l’Àrea de Promoció de l’Accessibilitat del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, va exposar l’abast normatiu, tècnic, social i econòmic del nou codi, destacant que aquest respon a tres grans reptes: millorar les condicions d’accessibilitat en les noves actuacions, com ara estacions, vehicles o serveis digitals; impulsar la transformació progressiva de l’entorn existent mitjançant intervencions planificades i ajustos raonables; i regular l’accessibilitat dels continguts i serveis, amb una atenció especial als aspectes comunicatius, garantint que la informació i l’atenció a l’usuari siguin plenament inclusives.
Tot seguit, l’equip tècnic d’Accessibilitat Universal de TMB va presentar un document preliminar d’anàlisi de l’impacte del nou codi que aplica a cada grup operatiu anteriorment descrit. Aquest document identifica els requisits normatius aplicables amb la finalitat de proposar un pla d’acció per garantir el compliment progressiu de la normativa, en coordinació amb el futur Pla d’Implantació de l’Accessibilitat que haurà d’elaborar TMB com a operador de transport durant el pròxim any.
Grups de treball
El Comitè està presidit pel conseller delegat de TMB, Xavier Flores, i el formen 15 responsables dels grups operatius que representen les principals àrees funcionals de TMB en matèria d’accessibilitat: Vehicles Bus, Manteniment Bus, Infoaccessibilitat Bus, Gestió operativa de Bus, Parades de Bus, Vehicles Metro, Manteniment d’estacions, Infoaccessibilitat Metro, Gestió operativa de Metro, Infraestructures, Ascensors i escales mecàniques, Gestió de la diversitat, Formació, Transformació digital, Accessibilitat Universal i Senyalització Corporativa., juntament amb representants de les quatre àrees satèl·lit que donen suport tècnic i estratègic: Assessoria Jurídica, Tecnologia, Innovació i Experiència de Client. Alhora també hi ha representants de les quatre àrees satèl·lit que donen suport tècnic i estratègic: Assessoria Jurídica, Tecnologia, Innovació i Experiència de Client.
TransGuinéen iron ore railway locomotive rolled out
Autonomous tamping machine demonstration
Esther Marín, agent d'atenció al client a l'L2, explica a El Periódico la seva vivència durant l'apagada
L'empleada del metro de Barcelona relata en una entrevista com va viure l’apagada del passat 28 d’abril a l’estació de Sagrada Família i com va ajudar en les tasques d'evacuació dels usuaris atrapats dins dels trens que estaven als túnels del suburbà.
L'Esther Marín fa més de 25 anys que treballa al metro, ella, farmacèutica de formació, treballa al torn de 12 a 20 hores, i aquell dilluns, 28 d'abril, segur que no s'esperava la intensa jornada que viuria. Tan sols 30 minuts després d'iniciar la seva jornada laboral, va intuir que alguna cosa no anava bé: un senyal acústic d'un de ventilació de l'estació va donar el primer avís. Posteriorment, les portes par de la zona de peatge es van obrir automàticament i a l'uníson i les pantalles de les màquines distribuïdores de bitllets es van quedar en negre. I va arribar la foscor.
Les llums d'emergència (el 'sereno' com es coneix entre els empleats de línia), una llanterna i els llums dels mòbils van guiar els empleats cap a l'andana, on van advertir la gent que esperaven atònits l'arribada del tren que el servei estava aturat. També van ajudar a desallotjar la gent que es trobava dins d'un tren que s'havia quedat a la sortida del túnel de Sagrada Família. En aquest cas, el desallotjament va ser ràpid, ja que el comboi tenia mig cos a l'andana. Però al fons del túnel es veia un altre tren que sí que estava a les fosques. Diversos empleats i empleades van baixar l'escala de l'andana a la via i van anar al rescat de les persones que van sortir del tren, amb l'evident desconcert, però amb tranquil·litat i calma, cap a l'exterior.
Pots llegir l'entrevista completa al següent enllaç.
El noveno lanzamiento del Starship termina de nuevo en un fracaso, y ya van tres seguidos
Primeros instantes de la misión – SpaceX
SpaceX lo venderá como una oportunidad para obtener datos y aprender, pero en el noveno lanzamiento del Starship de nuevo fallaron tantas cosas que yo creo que no cabe sino calificarlo de un nuevo fracaso, y ya van tres seguidos. Aunque una cosa no quita la otra y, en efecto es de suponer que hayan aprendido cosas.
El lanzamiento se produjo con unos minutos de retraso sobre lo previsto por un pequeño problema con los equipos de tierra pero pudo ser solucionado rápidamente, y es cierto que cosas como esta son siempre oportunidades para aprender.
Una vez reiniciada la cuenta atrás, que se había parado en T -40 segundos, el despegue se produjo sin problemas, con los 33 Raptor 2 del Super Heavy 14, que volaba en su segunda misión, funcionando a la perfección. Esto es muy importante ya que era la primera vez que SpaceX reutilizaba la primera etapa de un Starship. De los 33 motores 29 eran reutilizados.
Seguir leyendo: El noveno lanzamiento del Starship termina de nuevo en un fracaso, y ya van tres seguidos
