Cada dia més d'un milió de persones agafa el metro, però pocs el condueixen. En el marc de les celebracions del centenari del metro de Barcelona, TMB va obrir els simuladors de metro a la ciutadania aquest cap de setmana perquè les persones usuàries tinguessin l'experiència de conduir un metro i coneguessin de primera mà més detalls sobre el funcionament del mitjà de transport que molt utilitzen cada dia. Grans i petits van gaudir doncs de dues jornades de portes obertes als simuladors, durant les quals van passar prop de 300 persones que, no només van "conduir" el metro, sinó que a més van tenir les explicacions dels i les professionals de TMB que els hi van donar tot tipus de detalls sobre el funcionament del comboi i de la xarxa.

Aquest mateix cap de setmana es van obrir les portes del "cervell" del metro: el Centre de Control de Metro (CCM): En aquest cas la visita també es va acompanyar d'una introducció general sobre la xarxa i de les explicacions sobre les parts que té el Centre de Control i les tasques que allà s'hi realitzen. En total hi van passar unes 500 persones pel CCM entre aquest cap de setmana i el passat.

Després de l'estiu tornaran els espais oberts al metro on es repetiran les visites al CCM i a la sala de simuladors, però també s’obriran als usuaris altres espais singulars i emblemàtics de la xarxa de metro com ara la subcentral elèctrica de Mercat Nou, els tallers de Santa Eulàlia, el taller de ZAL, les estacions de Gaudí i Correus i l’antiga escala de cargol d’Urquinaona. Les dates per a les inscripcions i les visites es comunicaran pròximament a través dels nostres canals.

Cada dia més d'un milió de persones agafa el metro, però pocs el condueixen. En el marc de les celebracions del centenari del metro de Barcelona, TMB va obrir els simuladors de metro a la ciutadania aquest cap de setmana perquè les persones usuàries tinguessin l'experiència de conduir un metro i coneguessin de primera mà més detalls sobre el funcionament del mitjà de transport que molt utilitzen cada dia. Grans i petits van gaudir doncs de dues jornades de portes obertes als simuladors, durant les quals van passar prop de 300 persones que, no només van "conduir" el metro, sinó que a més van tenir les explicacions dels i les professionals de TMB que els hi van donar tot tipus de detalls sobre el funcionament del comboi i de la xarxa.

Aquest mateix cap de setmana es van obrir les portes del "cervell" del metro: el Centre de Control de Metro (CCM): En aquest cas la visita també es va acompanyar d'una introducció general sobre la xarxa i de les explicacions sobre les parts que té el Centre de Control i les tasques que allà s'hi realitzen. En total hi van passar unes 500 persones pel CCM entre aquest cap de setmana i el passat.

Després de l'estiu tornaran els espais oberts al metro on es repetiran les visites al CCM i a la sala de simuladors, però també s’obriran als usuaris altres espais singulars i emblemàtics de la xarxa de metro com ara la subcentral elèctrica de Mercat Nou, els tallers de Santa Eulàlia, el taller de ZAL, les estacions de Gaudí i Correus i l’antiga escala de cargol d’Urquinaona. Les dates per a les inscripcions i les visites es comunicaran pròximament a través dels nostres canals.

Cada dia més d'un milió de persones agafa el metro, però pocs el condueixen. En el marc de les celebracions del centenari del metro de Barcelona, TMB va obrir els simuladors de metro a la ciutadania aquest cap de setmana perquè les persones usuàries tinguessin l'experiència de conduir un metro i coneguessin de primera mà més detalls sobre el funcionament del mitjà de transport que molt utilitzen cada dia. Grans i petits van gaudir doncs de dues jornades de portes obertes als simuladors, durant les quals van passar prop de 300 persones que, no només van "conduir" el metro, sinó que a més van tenir les explicacions dels i les professionals de TMB que els hi van donar tot tipus de detalls sobre el funcionament del comboi i de la xarxa.

Aquest mateix cap de setmana es van obrir les portes del "cervell" del metro: el Centre de Control de Metro (CCM): En aquest cas la visita també es va acompanyar d'una introducció general sobre la xarxa i de les explicacions sobre les parts que té el Centre de Control i les tasques que allà s'hi realitzen. En total hi van passar unes 500 persones pel CCM entre aquest cap de setmana i el passat.

Després de l'estiu tornaran els espais oberts al metro on es repetiran les visites al CCM i a la sala de simuladors, però també s’obriran als usuaris altres espais singulars i emblemàtics de la xarxa de metro com ara la subcentral elèctrica de Mercat Nou, els tallers de Santa Eulàlia, el taller de ZAL, les estacions de Gaudí i Correus i l’antiga escala de cargol d’Urquinaona. Les dates per a les inscripcions i les visites es comunicaran pròximament a través dels nostres canals.

Star Trek no solo ha inspirado a generaciones de soñadores, sino también a científicos, ingenieros y geeks que han intentado hacer realidad muchos de sus gadgets futuristas. Un repaso a las distintas áreas tecnológicas muestra que, aunque algunos inventos aún están lejos de materializarse, muchos otros ya existen o están en desarrollo avanzado.

Esto es lo que ha hecho la gente de Bingeclock en Are We There Yet? (¿Cuándo llegamos a Star Trek? o ¿Somos Star Trek ya?) forma de página interactiva con la interfaz de los dispositivos de Star Trek: la nueva generación: agrupar los inventos por temas (energía, medicina, defensa, computación…) y explicar luego en qué punto de la saga están y en qué serie de la saga pueden verse.

¿El resultado? De los 29 analizados, 17 pueden considerarse aciertos frente a 12 que son claros fracasos. Nada mal para una serie nacida a finales de los años 60. Estos son algunos de ellos:

• Comunicador: teléfono inteligente
• PADD (Personal Access Display Device): Tableta
• Interfaz de voz: Siri / Alexa / ChatGPT
• Tricorder médico: Ecógrafos portátiles
• Replicador: Impresora 3D

• Transportador: No existe
• Cerebro positrónico: IA consciente (no existe)
• Fáseres / Torpedos fotónicos: Armas láser (limitadas)
• Holosección: Realidad virtual (sin interacción física real)
• Terraformación: Teórica (sin aplicaciones reales)

En el campo de la informática, por ejemplo, muchos de los gadgets de Star Trek ya son parte del día a día: los móviles pueden considerarse comunicadores, los PADDs obviamente son tabletas y los asistentes de voz tipo Siri o ChatGPT nos acercan a la computadora de la nave Enterprise. También estamos a puntos de ver la traducción universal en tiempo real.

Parece que Gene Roddenberry y su Star Trek tienen menos de fantasía que de visión de futuro. Cierto, no estamos aún en la Flota Estelar, pero muchos de esos inventos están surgiendo de los laboratorios, a medio camino entre la ciencia y nuestros sueños.

_____
* Un juego de palabras con Are we there yet? (¿Cuándo llegamos?) que es la típica frase de los niños cuando llevan entre 0,5 y 5 hora de viaje en coche y están ya cansados y aburridos. (There y Trek pueden sonar parecidos.)

Relacionado:

• Cuando la ciencia-ficción se convierte en tecnología… y viceversa
• Todas las variaciones de los ordenadores de Star Trek, la serie original
• Star Trek: 50º aniversario
• Miles de planos de las naves y bases espaciales del universo Star Trek
• Titan.DS: infografías de naves de la Flota Estelar de Star Trek
• Una recreación de uno de los «juegos» de Star Trek en las Hololens

# Enlace Permanente

Els dies 13 i 14 de setembre de 2025 tindrà lloc al Centre Cívic La Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana la setena trobada de mòduls a escales grans, organitzada per l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Sant Cugat del Vallès.

Els horaris seran: dissabte de 10 a 13:30 i de 16 a 20 hores, i diumenge de 10 a 13:30 hores.

Siempre me han fascinado los lugares abandonados: su decadencia estética, el silencio, el paso inexorable del tiempo y el eco de lo que fueron alguna vez. De entre todos ellos, los parques acuáticos de los años 80 ocupan un rincón especial, quizá porque coincidieron con mi juventud en la época de descubrimiento de la madurez.

Así que me ha encantado Aftersun, el proyecto fotográfico que amablemente nos envió Pol Viladoms, que explora precisamente esos escenarios en ruinas que un día fueron templos del ocio veraniego.

A lo largo de quince años, Viladoms ha recorrido más de 50 localizaciones de parques acuáticos abandonados: muchos en la península ibérica, pero también en Francia, Italia, Grecia, Japón o Estados Unidos. Su objetivo no es solo documentar estos espacios, sino reflexionar sobre su vínculo con el turismo de masas, el calor, el bronceado, y esa promesa fugaz de felicidad artificial. En un parque acuático las largas colas de espera son… diferentes, y más cortas, eso es seguro.

Estas instalaciones, surgidas en los 80 y 90 como una extensión del turismo de sol y playa a las ciudades del interior, representaban –y representan, que todavía queda alguno– una diversión hiperbólica convertida en producto desechable. La sobreconstrucción y los cambios de modelo turístico acabaron sellando su abandono. Ahora hay miniparques acuáticos en los hoteles y hasta en la cubierta de algunos cruceros.

El resto quedaron abandonados.

En Aftersun, las fotografías de las ruinas actuales se combinan con fragmentos de antiguas postales de los parques en pleno apogeo, con un efecto de cuatricromía característico. Al recortarlas y aislarlas, Viladoms transforma esos souvenirs en algo íntimo y personal: la trama de colores, impresa y descompuesta, se asemeja al propio recuerdo, que nunca es exacto ni fiable. Una invitación a contemplar lo que fuimos y lo que ya no volverá.

De la primera edición de Aftersun se han impreso 500 copias, a tamaño 20×25cm, con textos de Beatriz Escudero. Son 116 elegantes páginas encuadernadas a la suiza con hilo visto, e incluyen una postal como extra, todo por 45 euros. Una edición preciosa para guardar en la estantería de los libros de fotografía.

# Enlace Permanente