Vía Libre participa como medio colaborador Del 28 al 30 de julio se celebra en la capital de indonesia la Railwaytech Indonesia correspondiente a 2026 en su octva ediciòn y centrada en los proyectos ferroviarios en el sudeste asiático

Según el Informe sobre la competitividad del transporte ferroviario de viajeros de la CNMC La Comisiòn Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ha publicado un informe sobre sobre la competitividad del transporte ferroviario de viajeros. Una de las conclusiones clave es que el ferrocarril ganaría hasta 4,5 millones de viajeros si el coche asumiera los costes que genera.

La obra civil de esta ampliación está finalizada a falta de remates finales de urbanización que concluirán este mes La Junta de Andalucía ha completado la urbanizaciòn y la colocaciòn del mobiliario urbano de la plaza mirador que se levanta sobre el nuevo puente sobre el río Dílar, dentro de las obras de la prolongaciòn Sur del Metro de Granada.

Prestarán servicio en las líneas R y T Han comenzado la recepciòn de los nuevos tranvías para Lille. Las primeras pruebas ya han comenzado para garantizar una integraciòn òptima en la red. La actividad comercial comenzará en otoño, con una implementaciòn gradual hasta el verano de 2027 .

El nuevo corredor unirá la futura estación del Parque Tecnológico con Santpedor mediante el ramal de mercancías, parcialmente en desuso La Generalitat de Catalunya ha impulsado los estudios para la prolongaciòn de la línea R5 (Barcelona Plaza España - Manresa) de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) desde el Parque Tecnològico de Manresa hasta Santpedor, utilizando el corredor de mercancías existente, parte del cual se encuentra en desuso.

Con la entrega de los Certificados de Huella de Carbono Renfe Mercancías premiò en el SIL 2026 (Salòn Internacional de la Logística), que se celebrò la semana pasada en Barcelona, a las empresas que apuestan por la movilidad sostenible, a través de la entrega de los Certificados de Huella de Carbono.

Por 2,5 millones y un plazo de ejecución de dieciséis meses, las obras comenzarán en otoño Euskal Trenbide Sarea, ETS, ha adjudicado a Construcciones Moyúa por 2,5 millones de euros y un plazo de dieciséis meses, las obras de rehabilitaciòn del puente internacional de Irún del Topo, que comenzarán a ejecutarse en otoño.

Día Internacional de Concienciación sobre la Seguridad en los Pasos a Nivel Con motivo de esta celebraciòn, los museos del Ferrocarril de Madrid y Cataluña están acogiendo visitas de público general, además de talleres y juegos de aprendizaje con escolares Desde 2022, además de ILCAD, la UIC celebra este 9 de junio el Día Internacional de Concienciaciòn de Intrusiones en Vía (TRESPAD).

Un estudio publicado en Nature Communications ha confirmado que las personas tienden a caminar en sentido contrario a las agujas del reloj cuando se mueven libremente por espacios como edificios, plazas o campos. Según dicen, investigadores de la Universidad de Navarra ya detectaron el fenómeno durante la pandemia y lo comprobaron después en diversos experimentos realizados también en Japón. La tendencia aparece tanto en hombres como en mujeres, aunque es más marcada en los niños. La causa exacta sigue siendo desconocida, pero podría estar relacionada con pequeñas asimetrías corporales o neurológicas. ¿Quizá por eso en Atletismo y otros deportes las rotaciones son antihorarias? El hallazgo podría servir para mejorar modelos de movimiento de multitudes y evacuaciones de emergencia. [Fuente: Individual locomotor bias drives counterclockwise motion in pedestrian crowds en Nature + The Guardian.]

Relacionado:

• ¿Eres capaz de caminar en línea recta?
• Cómo se dibujan los círculos, analizado a partir de 100.000 muestras

# Enlace Permanente

<p><span>El <strong>Metro Transversal</strong>, segon en posar-se en servei després del <strong>Gran Metro</strong> que ho va fer dos anys abans, el 1924, va ser concebut amb l’objectiu d’unir el sud-oest i el nord-est de la ciutat de <strong>Barcelona</strong> amb un enllaç ferroviari subterrani, d’aquí la raó del seu nom. El ramal tenia una <strong>longitud de 4,063 km</strong> i comptava amb <strong>nou estacions</strong>: <strong>Bordeta</strong> (avui desapareguda), <strong>Mercat Nou</strong>, <strong>Sants</strong> (avui Plaça de Sants), <strong>Hostafrancs</strong>, <strong>Espanya</strong>, <strong>Rocafort</strong>, <strong>Urgell</strong>, <strong>Universitat </strong>i <strong>Catalunya</strong>.&nbsp;</span></p><p><span>Les estacions del Transversal formen part avui de la <strong>Línia 1</strong> i juntament amb l’esmentat tram del Gran Metro, que va de <strong>Lesseps</strong> a <strong>Catalunya</strong> i que ara està integrat a la Línia 3, són els primers antecedents de l’actual xarxa de Metro, l’origen de la qual parteix d’aquestes dues iniciatives empresarials paral·leles desenvolupades als anys 20 del segle passat.&nbsp;</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244352" data-tmb-media-id="media-244352"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/fot3417_20210107160302_105092.jpg" width="2740" height="2004" alt="Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal a l'estació de Catalunya / Foto Arxiu TMB" title="Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal a l'estació de Catalunya / Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Inauguració del Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) a l'estació de Catalunya / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Quatre anys d'obres complexes</strong></span></h4><p><span>Tot i que no va es va inaugurar fins al 1926, les obres del <strong>Ferrocarril Metropolità de Barcelona </strong>es van iniciar oficialment el&nbsp;<strong>8 de juny de 1922</strong> a la plaça Espanya sota la presidència del rei <strong>Alfons XIII</strong>.&nbsp;</span></p><p><span>El procés constructiu va ser molt laboriós, desenvolupat en zones centriques, amb molt de trànsit de vehicles i de persones i un subsol ple de clavegueres i conduccions elèctriques.&nbsp;</span></p><p><span>Els quatre anys que va durar la construcció del Transversal van estar farcits de problemes, com ara vagues, divergències entre la societat del Transversal, les autoritats municipals i l'empresa constructora, canvis en l'execució de les obres, esfonsaments, accidents, alguns dels quals dramàtics, i un important augment de la despessa, molt per sobre dels costos estimats, pero també va deixar un treball d'excel·lent qualitat i amb algunes parts notables des del punt de vista tècnic, com l'impressionant pont sobre les vies del <strong>Gran Metro</strong> a la <strong>plaça Catalunya, </strong>projectat per l'enginyer<strong> Esteve Terrades,</strong> o la mateixa estació de <strong>plaça Espanya</strong>, llavors la més gran del món en aquest tipus de construccions.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244351" data-tmb-media-id="media-244351"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/cerimonia-primera-pedra-obres-transversal.jpg" width="5415" height="4076" alt="Alfons XIII va inaugurar les obres del Tranversal / Foto Arxiu TMB" title="Alfons XIII va inaugurar les obres del Tranversal / Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Alfons XIII va inaugurar les obres del Tranversal / Foto Arxiu TMB</strong></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244354" data-tmb-media-id="media-244354"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/fot3392_20210107155016_105068.jpg" width="2708" height="2032" alt="Visita d'obres al pont de ferro de Catalunya / Foto Arxiu TMB" title="Visita d'obres al pont de ferro de Catalunya / Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Visita d'obres al pont de ferro de Catalunya / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Ample de via ibèric&nbsp;</strong></span></h4><p><span>Una dada que convé destacar del Transversal és que va ser construït amb&nbsp;<strong>l'ample de via espanyol o ibèric antic&nbsp;</strong>(sis peus castellans o 1.672&nbsp;mil·límetres, que els enginyers van convertir en cinc peus anglesos i sis polzades, per tant&nbsp;<strong>1.674 mil·límetres</strong>),<strong>&nbsp;</strong>perquè&nbsp;en el projecte inicial havia de servir de pas als trens d'aquesta via d'ample convencional, mentre que el Gran Metro es va projectar i executar amb<strong>&nbsp;l'ample de via estàndard (1.435 mm)</strong>, que és l'habitual a les xarxes de metro tradicionals, també a la de Barcelona.</span></p><p><span>La elecció d’aquest ample ibèric va ser imposada amb el projecte original de la pròpia línia, que contemplava el Transversal com l’enllaç directe i subterrani de les antigues c<strong>ompanyies ferroviàries del Norte</strong> (<strong>Compañia de Caminos de Hierro del Norte</strong>) y <strong>MZA</strong> (<strong>Ferrocarriles de Madrid, Zaragoza y Alicante</strong>) a través del cor de la ciutat comtal, on disposaria a més d’una estació terminal a plaça Catalunya per centralitzar tots els serveis.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244357" data-tmb-media-id="media-244357"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/307-estacio-pl-espanya-1930.JPG" width="3780" height="2767" alt="Estació d'Espanya l'any 1930 / Foto Arxiu TMB" title="Estació d'Espanya l'any 1930 / Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Estació d'Espanya l'any 1930 / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Integració a la xarxa nacional de ferrocarrils espanyols</strong></span></h4><p><span>Aquesta característica de l’actual línia 1 de metro, l’ample de via, va ser justament la raó de la seva incautació pel govern de <strong>Franco</strong> arran de la <strong>Llei d’Ordenació Ferroviària de 24 de gener de 1941</strong>, la mateixa per la qual es va crear la <strong>Red Nacional de Ferrocarrils Españoles (Renfe)</strong>.</span></p><p><span>La llastimosa situació en què havien quedat la major part dels ferrocarrils de via ampla després de la guerra civil, i les poques possibilitats que tenien les companyies explotadores a causa de la conflictiva situació mundial, va provocar la nacionalització forçosa de tots els ferrocarrils de l’anomenat ample de via ibèric o espanyol. La disposició va deixar de banda a les línies de trens via estreta, algunes de les quals molt importants, però sí va incloure al Transversal que va passar a integrar-se dins de la xarxa nacional de ferrocarrils.</span></p><h4><span><strong>Més de dos anys i mig de contenciós</strong></span></h4><p><span>La mesura va agafar per sorpresa a la direcció del <strong>FMB</strong> i també a l’<strong>Ajuntament de Barcelona</strong> que van iniciar conjuntament una ofensiva jurídica per rescatar el que consideraven era part de la xarxa de metro de la ciutat.&nbsp;</span></p><p><span>Com explica <strong>Carles Salmerón</strong> en el llibre<strong> “El Metro de Barcelona”</strong>, l’argumentació emprada pels legítims propietaris es basava tant en la condició de ferrocarril de servei urbà del Transversal (com el <strong>Gran Metro de Barcelona</strong> o el <strong>Metro de Madrid</strong>, que no havien estat afectats per l’esmentada llei), com en la seva condició d’empresa semi municipalitzada i en el <strong>Reial Decret de 29 de desembre de 1928</strong> que preveia la reversió dels terrenys del tram Pl. Catalunya – Estació del Nord a l’Ajuntament en lloc de l’Estat.</span></p><p><span>La qüestió va generar una gran polèmica i el <strong>30 d’abril de 1941</strong> el <strong>Ministeri d’Obres Públiques </strong>va denegar la devolució de la línia. La decisió fou recorreguda davant del <strong>Consell d’Estat </strong>i es van realitzar nombroses gestions amb les autoritats per resoldre el plet, fins que el <strong>24 de setembre de 1943</strong> un decret del mateix ministeri fixava que la Llei d’Ordenació Ferroviària només afectava a les dues vies del tren de la <strong>Companyia del Nord </strong>que s’internaven al centre de la ciutat, restant excloses de la integració a Renfe les altres concessions del Metro Transversal. L’ordre ministerial també obligava a la companyia estatal a retornar al FMB tots els beneficis generats durant el període en què va fer l’explotació.&nbsp;</span></p><p><span>D’aquesta manera, el Transversal tornava als seus legítims propietaris i recuperava definitivament la seva condició de metro.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244353" data-tmb-media-id="media-244353"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/fot3835_20220909131055_121087.jpg" width="1786" height="1298" alt="Una imatge de l'estació de Bordeta, avui desapareguda / Foto Arxiu TMB" title="Una imatge de l'estació de Bordeta, avui desapareguda / Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Una imatge de l'estació de Bordeta, avui desapareguda / Foto Arxiu TMB</strong></p><h4><span><strong>Els cotxes més grans del món</strong></span></h4><p><span>Una altra curiositat del Ferrocarril Metropolità Transversal és que per a la inauguració del primer tram es van encarregar <strong>10</strong> (posteriorment ampliats a <strong>12</strong>) <strong>automotors elèctrics de grans dimensions</strong> a la societat barcelonina <strong>Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A. &nbsp;(MFC)</strong>. Els nous vehicles, de <strong>22 metres de longitud</strong>, van ser fins a l’any 1962 els cotxes de metro més grans del món.</span></p><p><span>Durant les dues primeres dècades el servei de la línia es va donar exclusivament amb aquest material mòbil de la <strong>sèrie 100</strong>, circulant trens d’un sol cotxe degut a la seva gran capacitat. Igualment, aquesta sèrie va circular per la línia 1 fins als anys 70, al llarg dels quals es va anar retirant del servei.</span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244356" data-tmb-media-id="media-244356"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/express-collage.png" width="1000" height="1000" alt="Imatges del tren de la sèrie 100 / Fotos Arxiu TMB" title="Imatges del tren de la sèrie 100 / Fotos Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Imatges del tren de la sèrie 100 / Fotos Arxiu TMB</strong></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244358" data-tmb-media-id="media-244358"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-06/interior-original-s-100.jpg" width="1038" height="1438" alt="Interior d'un tren de la sèrie 100 /Foto Arxiu TMB" title="Interior d'un tren de la sèrie 100 /Foto Arxiu TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><strong>Interior d'un tren de la sèrie 100 / Foto Arxiu TMB</strong></p><p><em><span>Algunes de les imatges històriques del Transversal han tornat a la vida gràcies a la IA. Les pots descobrir en moviment a les xarxes socials de TMB seguint el hashtag <strong>#100AnysTransversal".</strong></span></em></p>

También da vía libre a un mayor endeudamiento a Puertos del Estado, ICEX y Salvamento Marítimo para no comprometer sus inversiones en 2026

La circulación de trenes entre las localidades onubenses de Gibraleón y Calañas de la línea de ancho convencional Huelva-Zafra permanece interrumpida desde primera hora de este miércoles 10 de junio por el incendio declarado en un paraje de Villanueva de los Castillejos, que ha obligado a activar la situación operativa 2 del Plan de Emergencias por Incendios Forestales y a incorporar a efectivos de la Unidad Militar de Emergencias (UME).

Gabriel ha montado Acertijo del día, una web en español con una sola idea tan sencilla como efectiva: publicar un reto lógico diario que puede resolverse en unos minutos. Algunos son clásicos bien conocidos, como el problema de Monty Hall o el de El caracol en el pozo; otros yo no los había visto nunca, y anda que no habré leído miles de estos (alabados sean Martin Gardner y Raymond Smullyan).

Cada problema incluye pistas progresivas, por si fallas o necesitas ayuda, junto con explicación detallada de la solución y un sistema capaz de evaluar respuestas abiertas, que imagino funciona con algo de IA por detrás. Todo ello sin necesidad de registrarse, sin publicidad y sin algoritmos rarunos.

Más allá del acertijo diario, el proyecto reúne una pequeña colección de recursos dedicados a la lógica recreativa y las matemáticas. Entre ellos hay guías metodológicas para aprender a afrontar problemas de deducción, ejemplos clásicos como el de las Tres cajas mal etiquetadas y recorridos temáticos que agrupan retos relacionados por una misma idea o estrategia de resolución.

• Paridad: problemas donde la clave está en distinguir entre cantidades pares, impares y patrones similares.
• Probabilidad: clásicos como el problema de Monty Hall o la paradoja del cumpleaños.
• Estrategia colectiva: acertijos con prisioneros, sombreros, piratas o cajas numeradas.
• Intuiciones engañosas: situaciones que parecen imposibles hasta que das con la clave oculta.
• Métodos de resolución: guías prácticas para afrontar problemas de forma sistemática.

Además de resolver el acertijo del día también se puede echar un vistazo a los que se han publicado en los días anteriores, desde un Calendario. A quienes estén empezando en el apasionante mundo de los acertijos lógicos les vendrá muy bien; para los más veteranos, es una idea para recuperar ese placer tan satisfactorio de enfrentarse a un problema bien planteado y comprobar si la solución es la correcta.

Relacionados:

• El acertijo lógico de Einstein
• El problema imposible
• Nueve acertijos geográficos
• Adiós, Raymond Smullyan, tu despedida no necesita título
• Colección: Desafíos matematicos (RBA)
• Los diez mejores artículos de Martin Gardner en Scientific American
• Entrevista con Martin Gardner

# Enlace Permanente