La piedad de los dioses (La guerra de los cautivos 1). Por James S. A. Corey. Nova ( 9 de enero de 2025). 471 páginas. En inglés.

El planeta Anjiin está habitado por humanos. Que no saben cómo ni cuando llegaron allí pero siguen siendo muy humanos. De hecho la mayor preocupación de Dafyd Alkhor, el protagonista, son las intrigas entre grupos universitarios de investigación.

Hasta que un día las naves de los Carryx entran en órbita alrededor del planeta y les dicen que han sido conquistados. Y que por si hay alguna duda van a ejecutar inmediatamente a un octavo de la población escogido al azar, cosa que proceden a hacer.

Dafyd sobrevive a esa primera eliminación pero termina, junto con lo que los Carryx consideran lo mejor de la población de Anjiin, prisionero en un planeta en el que los conquistadores mantienen poblaciones de numerosas otras especies que han conquistado.

Y pronto descubre que si quieren sobrevivir, no sólo ellos sino también las personas que quedan en Anjiin, tendrán que demostrar su utilidad para sus nuevos señores o serán eliminados sin piedad. Aunque mientras simula hacer eso Dafyd, que cuenta con un aliado inesperado, empieza a ver la forma de terminar con los Carryx, aún a pesar de que parecen todopoderosos.

La piedad de los dioses es el primero de los supuestamente tres libros que formarán la serie La guerra de los cautivos y marca la vuelta de James S. A. Corey, el autor que no es uno sino dos de The Expanse, a la ciencia ficción, aunque en un universo que nada tiene que ver con aquel.

Pero está a años luz de distancia de la sorpresa que supuso el universo de The Expanse, con una humanidad a duras penas haciéndose sitio en el sistema solar. En esta los Carryx son unos alienígenas todopoderosos más, un tropo bastante manido, y Dafyd tendrá que intentar meterse en su forma de pensar si quiere conseuir sus objetivos.

En cualquier caso me ha parecido una novela entretenida, y sin duda me leeré lo que vaya viniendo.

_____
Los enlaces a Amazon llevan nuestro código de asociado, así que si compras el libro o alguna cosa más tras seguirlos es posible que obtengamos algo en forma de comisión.

# Enlace Permanente

El Gran Metro havia inaugurat el seu primer tram entre Catalunya i Lesseps poc abans, el 30 de desembre de 1924. A les quatre estacions inicials, Catalunya, Aragó (actualment Passeig de Gràcia), Diagonal i Lesseps, es va afegir el de maig de 1925 l’estació de Fontana, situada entre aquestes dues últimes. Un més després s’inaugurava Liceu i el trajecte comprés entre aquesta estació i la plaça Catalunya de 607 metres, considerada de fet la primera prolongació del Gran Metro. 

L’estació de Liceu està situada a 6 metres de fondària, al subsol de la Rambla, entre el Mercat de la Boqueria i el Gran Teatre del Liceu, i disposa d’un sol nivell on hi ha dues vies amb andanes laterals, sense cap tipus d’intercomunicació entre elles.

Vicissituds d’una estació

Originàriament, Liceu només tenia dos accessos al costat mar, si bé amb el pas dels anys aquesta estació ha sofert nombroses modificacions, com l’obertura dels dos accessos del costat muntanya (inaugurats el 15 d’abril de 1946 i l’11 de novembre de 1947), la supressió de les bigues metàl·liques centrals o la modernització de les andanes realitzada el 1968 i que va comportar durant un temps l’establiment d’una estació provisional dins del mateix túnel en direcció Catalunya, equipada amb una sola via i una andana de fusta.

Durant aquesta modernització es van allargar les andanes perquè hi poguessin parar trens quíntuples, coincidint amb l’extensió de la línia fins a Drassanes. Això va comportar el desplaçament dels accessos de costat mar fins a l’altura del Liceu, on són ara, i la seva reforma, que tot i aprofitar molts elements originals, com els ferros forjats originals, va introduir elements nous al dividir en dos el segment més llarg de la barana, revestir de granit els pilars, posar un passamà d’alumini a les baranes i instal·lar uns nous rètols lluminosos amb el nom de l’estació en tipografia “pop” pròpia de l’època.

A tall d’anècdota, destacar que el 1969 es va instal·lar a l’estació de Liceu i en el marc d’una prova pilot les primeres tres màquines automàtiques de venda de bitllets de la xarxa de metro de Barcelona, que havia adquirit un total de 12 unitats a l’empresa Crouzet Española. Les màquines estaven preparades per acceptar monedes d'1, 2,5 o 5 pessetes i tornar canvi. Val a dir que llavors el bitllet senzill costava 3 pessetes, mentre que el preu del bitllet d'anada i tornada era de 4 pessetes, tot i que aquest últim només es venia els dies feiners des de les 5 fins a les 8 del matí.

El mateix dia, i com a part de la mateixa prova pilot, també es va estrenar a Liceu una nova cabina central d'informació i control de l'estació, dotada de càmeres i megafonia. Totes aquestes modificacions van coincidir amb la inauguració de la remodelació dels vestíbuls dels accessos del costat Mercat de la Boqueria de l'estació.

Les primeres màquines Crouzet van funcionar fins a l'any 1971, quan les dispensadores d'aquests equipaments van quedar desfasades amb els canvis dels preus dels bitllets i van haver d'adaptar-se a les noves tarifes.

Primera estació singular

El maig de 1984 Liceu va ser convertida en estació singular dedicada a l’opera, i que podem veure en el reportatge emès per TVE amb aquest motiu: https://www.rtve.es/play/videos/arxiu-tve-catalunya/liceu-primera-estacion-singular/16390766/.

No obstant això, els accessos van mantenir-se invariables fins a la tardor de 2005, quan arran de les obres d’adaptació a persones amb mobilitat reduïda (PMR) es van construir dos ascensors, situats a banda i banda de la Rambla a l’alçada del Gran Teatre del Liceu. També es van obrir unes noves escales, configurant l’aspecte definitiu que avui presenten els accessos, dins d’un projecte de rehabilitació integral d’aquest equipament que va finalitzar el 2008 i que la va convertir en la primera estació del metro de Barcelona amb una decoració temàtica, on a través de les fulles de plataner que revestien els plafons de les andanes es volia traslladar l’ambient de l’entorn urbà de la Rambla.

Va ser en la reforma per adaptar l’estació quan es van retirar les decoracions de ferro forjat originals que lluïen els accessos de Liceu, uns ornaments que ara es recuperaran aprofitant les obres de reforma de la Rambla i coincidint amb el centenari de l’estació.

Imatge

Obres de l'estació de Liceu a la Rambla / Fotos Arxiu Fundació TMB

Imatge

L'andana de Liceu l'any de la seva inauguració / Foto Brangulí - Arxiu Fundació TMB

Imatge

Andana de Liceu, abans de la reforma dels anys 50 (a dalt) i als anys 60 (a sota) / Fotos Arxiu Fundació TMB

Imatge

L'andana de Liceu els anys 1969 (a dalt) i 1985 (a sota) / Fotos Arxiu Fundació TMB

Imatge

Accés i vestíbul de Liceu, anys 60 / Fotos J. Martí - Arxiu Fundació TMB

Imatge

L'any 1969 Liceu va acollir la primera màquina de venda automàtica de bitllets i una prova pilot de cabina central de control d'estacions / Fotos Arxiu Fundació TMB 

Imatge

Accés Liceu anys 1985 (a dalt) i 1973 (a sota) / Fotos Arxiu Fundació TMB

Imatge

L'andana de Liceu amb la decoració temàtica (any 2008) / Foto Arxiu TMB

Supported by the growing heritage businesses within the national railway FS Group, Italian premium hospitality company Arsenale has launched La Dolce Vita Orient Express, a luxury land cruise service offering one and two-night trips. Anthony Lambert was on the inaugural train.