Jakob Nielsen –alabado sea– propuso en 2006 lo que se conoce como regla del 90-9-1 para describir la desigualdad en la participación de los usuarios en comunidades digitales. Según esta regla:

• El 90% son observadores pasivos (lurkers).
• El 9% participa ocasionalmente.
• Solo el 1% son participantes activos y de hecho generan la mayoría del contenido.

Este fenómeno, ampliamente documentado desde los tiempos remotos de Usenet, sigue presente en redes sociales, foros, blogs o incluso sitios como la Wikipedia o Amazon. En Wikipedia un porcentaje nimio de los usuarios registrados (0,1%) realiza más del 80% de las ediciones; unos 900 usuarios han hecho más de 100.000 ediciones (!) En Amazon un reducido grupo de usuarios firma decenas de miles de reseñas. En el mejor de los casos, las comunidades más profesionales o maduras, la regla puede pasar a ser la regla del «80-19-1».

A esto habría que añadirle el fenómeno troll que hace que por su insana naturaleza aquellos que buscan molestar o llamar la atención «para que les hagan casito» estén en el grupo de los participantes más activos. Eso sin contar los trolls psicópatas que buscan fastidiar específicamente a alguien, o los profesionales que incluso cobran dinero por ello, metidos en guerras de marcas, reputación o política. Menudo panorama.

Todo esto distorsiona la percepción de las comunidades y afecta a la toma de decisiones:

• Opiniones que se tienen en cuenta «porque hay muchas» pero en realidad no son auténticas.
• Empresas que analizan reseñas que en realidad no son representativas.
• Compradores que se guían por recomendaciones de una minoría hiperactiva.
• Anunciantes que prefieren no estar en sitios sucios por lo enrarecido de las conversaciones, troles, insultos…

No existía en 2006 una forma de evitar este problema, pero algo hemos ido aprendiendo en dos décadas. Detalles como que los historiales de compras o participación son relevantes. Que en sitios como LinkedIn es justamente donde la reputación es intachable por naturaleza –¿quién querría ver un borrón en su curriculum profesional?– y eso permite identificar correctamente a los participantes de una conversación. O que cuando hay que pagar, se acaban las bromas, por ejemplo en sitios con barreras de entrada simbólicas (0,99€/mes) apenas hay spam o troleos, porque cada spam cuesta dinero.

# Enlace Permanente

A partir del proper dilluns, 11 d’agost, i fins al 17 d’agost, estarà tancada l’andana de l'estació de Clot de l’L2 en direcció Paral·lel per continuar amb les obres de millora d’accessibilitat iniciades ara fa un any a l’intercanviador ferroviari del Clot. Ara, els treballs consisteixen a fer un passadís d’accés a l’ascensor que enllaçarà amb les andanes de l’L1. Mentre duri aquesta afectació es recomana baixar a l’estació d’Encants i agafar el metro en direcció Badalona Pompeu Fabra per arribar a Clot, o bé si es vol enllaçar amb l’L1 utilitzar el transbordament entre ambdues línies a l’estació d’Universitat.

Més accessibilitat

Aquestes obres del Departament de Territori de la Generalitat es van iniciar el gener de 2024 amb l’objectiu d’adaptar aquest intercanviador a les persones amb mobilitat reduïda i afavorir l’ús del transport públic. Les obres se centren especialment en l’estació de Clot de l’L1 i serviran per completar l’adaptació global de l’intercanviador amb un accés per a persones amb mobilitat reduïda des del carrer, el vestíbul i andanes de l’L1, així com la correspondència amb les altres línies.

A l’intercanviador del Clot hi conflueixen les estacions de metro de l’L1 i l’L2 i de Rodalies. L’L2 ja era accessible i ara queda la part de l’L1 tant des de la superfície com amb les altres línies. Amb les obres en curs, s'estan remodelant els espais i les connexions entre nivells amb la instal·lació de 5 ascensors i un paviment adequat per a persones amb discapacitat visual. L’obra comporta una inversió de 7,1 M d’euros, finançats en part amb fons NextGenerationEU del pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la UE.

Recordem que el passat 14 de juliol va reobrir l’accés del carrer Aragó de l’estació de Clot de l’L1, tancat des del 17 febrer per continuar amb les obres de millora d’accessibilitat iniciades ara fa un any a l’intercanviador ferroviari del Clot.  Durant l'afectació el transbordament amb Rodalies es feia per superfície. També ha entrat en funcionament el nou ascensor que connecta el vestíbul amb el carrer. Queden encara pendents de finalització els treballs d'instal·lació dels dos ascensors que connectaran el vestíbul de l’L1 amb les andanes i els dos ascensors que connectaran les andanes de l’L1 amb les andanes de l’L2 i el recrescut de les andanes que coincideix amb l'enllaç amb l'L2.

Actualment, estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda el 95% de les estacions de metro de l'àrea de Barcelona i estan en fase d'obres o projecte les actuacions per assolir el 100%.

Amb motiu del concert del grup coreà Blackpink que tindrà lloc a l’Estadi Olímpic Lluís Companys demà dissabte, 9 d’agost (20 hores), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilitarà dos serveis d’autobusos llançadora amb origen i final a la plaça d’Espanya, d’una banda, i a l’aparcament de Fira 2, de l’altra, que connectaran amb la zona de l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Aquests dos serveis especials de busos, amb intervals de pas d’entre 3 i 4 minuts, començaran a circular de pujada a les 17.30 hores i faran l’última sortida de baixada a la 1 de la matinada.

En aquests dos serveis de busos llançadora seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat i els vehicles, tots ells articulats, portaran l'indicador de línia “Pl. Espanya – Estadi Olímpic” o “Fira2 – Estadi Olímpic” segons sigui el trajecte.

El metro es reforçarà amb personal d’atenció i de seguretat a l’estació d’Espanya (L1 i L3), la més propera a l’Estadi Olímpic. Cal recordar que dissabte el metro funciona ininterrompudament durant tota la nit.

Per a més informació es pot consultar la secció avisos de servei del web de TMB.