<p><span lang="CA">L’exposició </span><em><span lang="CA">Bellvitge, a la recerca del futur, </span></em><span lang="CA">s’ha presentat avui a l’estació de metro Hospital de Bellvitge (L1) per donar a conèixer als usuaris la història i els reptes de futur d’una instal·lació sanitària que és tot un referent en el camp mèdic a nivell, ja no només assistencial, sinó també en àrees de recerca i investigació. La mostra, que es podrà visitar fins al 31 de desembre de 2025, ha estat impulsada per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) en el marc dels actes dels centenaris de la ciutat de L’Hospitalet i del Metro. El conjunt expositiu convida els visitants a fer un recorregut que s’estén des de la creació del barri fins a la consolidació del Campus de Salut, tot <strong>interpretant, en clau científica, la transformació urbanística i social de la zona</strong>, i l’evolució d’un conjunt d’institucions sanitàries, de recerca i docència que afronta importants reptes de futur.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">La mostra compta amb una </span><a href="https://recercafutur.cat"><span lang="CA">versió web</span></a><span lang="CA"> i l’ha liderat l’IDIBELL amb el suport de l’Ajuntament de L’Hospitalet i de TMB, i amb la col·laboració de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). La idea gràfica i conceptualització ha anat a càrrec de l’estudi Brama.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"><strong>Innovació i investigació: motors de canvi a Bellvitge</strong></span><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><em><span lang="CA">Bellvitge, a la recerca del futur</span></em><span lang="CA"> posa en valor el paper transformador del Campus de Salut de Bellvitge, un ecosistema on conflueixen assistència, recerca i docència, i que ha estat motor de canvi per al barri, L’Hospitalet i el conjunt del país. El relat arrenca amb el naixement del barri de Bellvitge, construït a partir de 1964 en un espai fins aleshores agrícola del Delta del Llobregat per acollir part del gran volum de població arribada a Catalunya durant el període 1950–1970. La ràpida expansió del barri i l’embranzida del moviment veïnal van forjar un <strong>territori cohesionat, amb un fort sentiment de pertinença</strong>, que esdevindria l’escenari on s’alçarien grans equipaments sanitaris. </span></p><p><span lang="CA">Des de la creació, el 1972, de <strong>l’Hospital Universitari de Bellvitge</strong>, el territori ha viscut una evolució marcada per l’impuls científic, la millora de les comunicacions —amb l’arribada del Metro el 1989— i la consolidació d’institucions clau com <strong>l’Institut Català d’Oncologia</strong>, la <strong>Universitat de Barcelona</strong> i <strong>l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)</strong>. La mostra repassa episodis destacats d’aquesta trajectòria, des del primer trasplantament de fetge de l’estat fins als avenços que <strong>avui situen Bellvitge al capdavant de la recerca biomèdica</strong>.</span></p><p><span lang="CA">L’exposició també ofereix una mirada cap al futur amb el Bioclúster d’Innovació i Salut, un projecte estratègic que convertirà la zona en un dels </span><em><span lang="CA">hubs</span></em><span lang="CA"> biomèdics més important del sud d’Europa, capaç d’atreure talent, generar nous projectes científics i crear fins a 50.000 llocs de treball. </span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"><strong>El programa </strong></span><em><span lang="CA"><strong>Aquí Catalunya</strong></span></em><span lang="CA"><strong> de la Cadena SER, en directe des de Bellvitge</strong></span></p><p><span lang="CA">Coincidint amb la presentació de l’exposició </span><em><span lang="CA">Bellvitge, a la recerca del futur,</span></em><span lang="CA"> el programa de ràdio </span><em><span lang="CA">Aquí Catalunya</span></em><span lang="CA">, de la Cadena SER, s’ha emès en directe des del Campus de Salut Bellvitge. El magazín ha entrevistat el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, l’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós, la Dra. Cristina Capdevila, directora de l’Hospital i el Dr. Gabriel Capellà, director de l’IDIBELL. Després, diversos professionals del Campus han explicat en antena la recerca en salut que desenvolupen a Bellvitge, amb un impacte clar en els pacients.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p>
<p>Aquest diumenge, <strong>14 de desembre</strong>, arriba la tradicional cita solidària de la televisió catalana, arriba la <strong>34a edició de La Marató de 3Cat</strong> que enguany <span>recaptarà fons per lluitar contra el <strong>càncer</strong>, una malaltia que té un profund impacte social i que encara planteja molts reptes en la recerca. Ramon Pellicer presentarà en solitari el maratonià programa benèfic, que cada any es dedica a una malaltia i recull donatius per impulsar la investigació.</span></p><p><span>Fer un <strong>donatiu</strong> és molt fàcil i es pot fer de diferents maneres: <strong>per </strong></span><a href="https://Obre el web de CaixaBank per fer un donatiu" title="https://www4.caixabank.es/apl/donativos/detalle_ca.html?DON_codigoCausa=526"><span><strong>internet</strong></span></a><span><strong>, per bizum al 33333 o bé per transferència bancària</strong>. Només el dia de La Marató, diumenge, 14 de desembre, es podrà fer trucant per <strong>telèfon</strong>, al 900 21 50 50. </span></p><p><span><strong>'Detectem-ho. Arreglem-ho'</strong></span></p><p><span><strong>La Marató del 2025 dedicarà la seva capacitat de</strong> <strong>sensibilització i mobilització al càncer</strong>, per tots els reptes que encara planteja la malaltia. D'una banda, contribuirà a conscienciar sobre tot el que està a l'abast de la ciutadania per prevenir-la i detectar-la a temps i, de l'altra, destinarà recursos a la recerca oncològica de Catalunya, un sector punter en l'àmbit internacional que podrà aportar avenços tangibles en la qualitat i l'esperança de vida de les persones afectades. </span><br><br><span>Sota el lema </span><em><span><strong>Detectem-ho. Arreglem-ho</strong></span></em><span><strong> </strong>la iniciativa solidària</span><em><span> </span></em><span>dedicarà els diners recaptats a la divulgació i l'impuls de la recerca en càncer, una de les principals causes de mort a Catalunya i a tot el món. El 2024, a Catalunya van morir 17.000 persones per aquesta patologia (46 persones cada dia i dues cada hora) i se'n van diagnosticar 45.600 casos nous, segons dades del Departament de Salut. Tot i que gràcies a la recerca s'ha avançat molt en la supervivència de les persones afectades, també n'ha crescut la incidència. La comunitat científica pronostica que durant el 2025 els casos de la malaltia augmentaran un 3,29%. Aquesta és una tendència creixent des de fa anys que s'explica per l'increment de l'esperança de vida i els tipus d'hàbits de la societat.</span></p><p><span>Des del 1992, <strong>La Marató ha recaptat més de 257 milions d'euros, </strong>ha finançat 1.084 projectes de recerca i gairebé 11.800 investigadors se n'han beneficiat per a portar a terme els seus estudis.</span></p><p><span>TMB hi col·labora fent difusió de la campanya.</span></p>