Sindicador de canales de noticias
TMB presenta un nou espai digital per navegar al llarg dels 100 anys de la xarxa de metro
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha presentat avui un nou espai a internet que recull la història del cent anys del metro de Barcelona: la Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona. La biblioteca Jaume Fuster de Barcelona ha acollit avui professionals de TMB i aficionats al món del ferrocarril, que han conegut de primera mà aquest nou recurs que explica d’una manera interactiva la història del metro de Barcelona. El conseller delegat de TMB, Xavier Flores, ha anunciat que aquesta Crònica d’un viatge“serà el fil conductor de la visita a l’estació de Gaudí” que s’obrirà a tota la ciutadania i de la qual es coneixeran les dates pròximament. A més, Flores ha destacat que aquest nou recurs històric “és un homenatge a totes les persones que van treballar i que treballen al metro de Barcelona”.
Aquesta nova manera d’explicar els cent anys de metro permet a l’usuari escollir entre tres línies de navegació (Trajecte, Històries i Cronologia). A la secció Trajecte, i després d’una introducció, hi ha set etapes, cada una de les quals iniciades per un vídeo interactiu en 3D del traçat històric de les línies de metro sobre un model també 3D interactiu de la ciutat de Barcelona i municipis metropolitans on dona servei la xarxa. És un recurs visual molt didàctic per explicar la relació entre el creixement de la capital catalana i la seva àrea metropolitana, així com l’evolució de la xarxa de metro, i viceversa. Els continguts de les etapes estan il·lustrats amb nombroses imatges de l’arxiu fotogràfic de la Fundació TMB.
A l’apartat Històries es troben més de cinquanta relats i epopeies diferents, agrupats en set grans blocs temàtics. Cal destacar que una de les històries conté un simulador interactiu en 3D per explicar la singularitat de la desapareguda cotxera de Lesseps i el seu elevador de trens. És una reproducció fidel de l’original feta a partir del projecte autèntic i de fotografies. També és remarcable el bloc temàtic dedicat als trens, que conté imatges i plànols de l’arxiu de la Fundació TMB i un model 3D interactiu d'un tren de la sèrie 300, recreat a partir dels dissenys reals i d’instantànies del model restaurat. Finalment, a la secció Cronologia hi ha informació detallada d’un centenar d’esdeveniments destacats amb imatges que formen part dels 100 anys de servei del Metro de Barcelona.
La Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona conté en total més de 250 imatges, algunes de les quals amb aplicació d’animació 3D. És un producte digital que facilita l’ús pedagògic, té navegació accessible i apropa encara més la història del metro a la ciutadania.
TMB presenta un nou espai digital per navegar al llarg dels 100 anys de la xarxa de metro
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha presentat avui un nou espai a internet que recull la història del cent anys del metro de Barcelona: la Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona. La biblioteca Jaume Fuster de Barcelona ha acollit avui professionals de TMB i aficionats al món del ferrocarril, que han conegut de primera mà aquest nou recurs que explica d’una manera interactiva la història del metro de Barcelona. El conseller delegat de TMB, Xavier Flores, ha anunciat que aquesta Crònica d’un viatge“serà el fil conductor de la visita a l’estació de Gaudí” que s’obrirà a tota la ciutadania i de la qual es coneixeran les dates pròximament. A més, Flores ha destacat que aquest nou recurs històric “és un homenatge a totes les persones que van treballar i que treballen al metro de Barcelona”.
Aquesta nova manera d’explicar els cent anys de metro permet a l’usuari escollir entre tres línies de navegació (Trajecte, Històries i Cronologia). A la secció Trajecte, i després d’una introducció, hi ha set etapes, cada una de les quals iniciades per un vídeo interactiu en 3D del traçat històric de les línies de metro sobre un model també 3D interactiu de la ciutat de Barcelona i municipis metropolitans on dona servei la xarxa. És un recurs visual molt didàctic per explicar la relació entre el creixement de la capital catalana i la seva àrea metropolitana, així com l’evolució de la xarxa de metro, i viceversa. Els continguts de les etapes estan il·lustrats amb nombroses imatges de l’arxiu fotogràfic de la Fundació TMB.
A l’apartat Històries es troben més de cinquanta relats i epopeies diferents, agrupats en set grans blocs temàtics. Cal destacar que una de les històries conté un simulador interactiu en 3D per explicar la singularitat de la desapareguda cotxera de Lesseps i el seu elevador de trens. És una reproducció fidel de l’original feta a partir del projecte autèntic i de fotografies. També és remarcable el bloc temàtic dedicat als trens, que conté imatges i plànols de l’arxiu de la Fundació TMB i un model 3D interactiu d'un tren de la sèrie 300, recreat a partir dels dissenys reals i d’instantànies del model restaurat. Finalment, a la secció Cronologia hi ha informació detallada d’un centenar d’esdeveniments destacats amb imatges que formen part dels 100 anys de servei del Metro de Barcelona.
La Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona conté en total més de 250 imatges, algunes de les quals amb aplicació d’animació 3D. És un producte digital que facilita l’ús pedagògic, té navegació accessible i apropa encara més la història del metro a la ciutadania.
Superslot – 1963 Monte Carlo Grand Prix – LOTUS 25 BRM P57 , Escala 1/32. Ref: H4580A
Superslot – 1963 Monte Carlo Grand Prix – LOTUS 25 BRM P57 , Escala 1/32. Ref: H4580A. Precio: 129,90 Euros. […]
La entrada Superslot – 1963 Monte Carlo Grand Prix – LOTUS 25 BRM P57 , Escala 1/32. Ref: H4580A aparece primero en Blog Zaratren.
Superslot – CHEVROLET Camaro – Castrol Racing Trans Am 1971 , Escala 1/32. Ref: H4643.
Superslot – CHEVROLET Camaro – Castrol Racing Trans Am 1971 , Escala 1/32. Ref: H4643. Precio: 49,90 Euros. – CHEVROLET […]
La entrada Superslot – CHEVROLET Camaro – Castrol Racing Trans Am 1971 , Escala 1/32. Ref: H4643. aparece primero en Blog Zaratren.
Development » SpotBugs #2654 (stable)
Development » Packages #2500 (stable)
Vuelven a circular los trenes entre Gandia y Cullera al recuperar el suministro
MBTA seeks next Boston commuter train operator
Retrasos en trenes de Alta Velocidad tras una incidencia en el túnel de Abdalajís (Málaga)
Development » Deprecations #2220 (stable)
Connecting Europe Facility expanded in post-2027 EU budget proposal
¡Ah, aquellos tiempos en los que las interfaces se construían con cajitas de rayas y bloques de colores!
El artículo acerca de los caracteres para dibujar cajas de la Wikipedia me ha recordado aquellos tiempos en los que este sistema tosco pero efectivo de dibujar recuadros, cajas y marcar texto era lo más de las interfaces en los PCs.
Muy propio de las aplicaciones y utilidades DOS antes de que existiera Windows, estas cajas se usaban a menudo como interfaces para navegar por los directorios (Comandante Norton), ejecutar pequeñas utilidades (SideKick) o como parte integral de aplicaciones más potentes (WordPerfect 5.1).
Estos semigráficos, cada uno de las cuales se corresponde con un carácter en pantalla, tenían un tamaño fijo (normalmente 9 x 14 píxeles), aunque según su forma dejaban margen en blanco en los laterales, cuando no se «conectaban» unos con otros. También dependían un poco del tipo de tarjeta gráfica que se usara: CGA, EGA, VGA, etc.
El juego de caracteres del IBM PC, una extensión del ASCII, fue uno de los más usado, con algunos especiales en lo que se llamó página 437, aunque algún que otro quedaba fuera de esa lista. En el caso de las máquinas Unix, CP/M y los viejos BBS se usaban otros procedentes del mítico VT100, un terminal de Digital Equipment que casi todos los sistemas podían emular.
Además de eso los Commodore tenían el PETSCII que incluía unos bloques especiales (curiosamente con el número π y los símbolos de los palos de la baraja ♠, ♥, ♦, ♣ entre ellos), los Sinclair ZX80/81 y Spectrum tenían otros (con bloques cuadrados), igual que el Amstrad, el MouseText de los Apple IIc en adelante e incluso el Teletexto. Cada fabricante se buscaba la vida en pos de la diferenciación… y a la estandarización que le dieran.
Con el tiempo todos esos subconjuntos se han ido añadiendo a diversas páginas de Unicode llamadas Symbols for Legacy Computing y Control aunque algunos como los del Spectrum o el Apple II no son totalmente compatibles. Y eso que hay centenares de miles de opciones. Si los de tu ordenador no están en el Unicode es que esa máquina quizá se haya quedado un poco… obsoleta.
_____
Imagen: Rakhim Davletkaliev, vía UI Museum.