<p><span lang="CA">Entre els diversos recursos digitals que TMB va dedicar al&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/centenari-metro"><span lang="CA"><strong>Centenari del Metro de Barcelona</strong></span></a><span lang="CA"> volem que pareu atenció al </span><em><span lang="CA">microsite</span></em><span lang="CA">&nbsp;</span><a href="https://historia.tmb.cat/100-anys-metro/ca/"><span lang="CA"><strong>Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona</strong></span></a><span lang="CA">. Aquest espai digital permet a l’usuari escollir entre tres línies de navegació (<strong>Trajecte, Històries i Cronologia</strong>) i apropar-se als 100 anys de servei del metro.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">A la secció <strong>Trajecte</strong>, i després d’una introducció, trobeu set etapes; pareu atenció als capítols ‘Creixement (1951-1967)’ i ‘La gran expansió del metro (1968-1982)’ i veureu el paral·lelisme entre l’economia, el moment històric i evolució del metro de Barcelona. El suburbà creix significativament als anys 50, quan l’economia del règim franquista, després de gairebé tocar fons, comença a recuperar-se de la mà del comerç internacional i l’entrada de capital estranger: és el període popularment conegut com <strong>“desarrollismo”.</strong> Durant aquestes dues dècades, Barcelona experimenta un creixement sense precedents però amb grans contrastos. Edificis monumentals conviuen amb barris de barraques que s’estenen pels afores, acollint desenes de milers d’immigrants que arriben cercant millors condicions de vida. Davant d’aquest creixement desordenat, el metro creix per arribar a noves zones i cobrir la manca de transport, a vegades precedint la urbanització dels barris i obrint el camí al creixement de la ciutat. El 1953 es va aprovar el Pla Comarcal, vigent fins al 1976. El Transversal va inaugurar Glòries i Clot (1951), Navas (1953), i Sagrera i Fabra i Puig (1954). Fins i tot, es va construir un nou ramal entre Sagrera i Vilapicina (1959), inici de la futura L5. Les estacions d’aquest nou ramal (Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina) van ser les primeres d’un nou model de gestió iniciat el 1959 amb la fusió i municipalització de les línies amb Porcioles com a alcalde.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal. Després de la fusió, les línies I i II del Gran Metro (tota la Y) van passar a denominar-se línia III. Amb aquest pas s’inicia la construcció d’una xarxa metropolitana unificada. A finals dels anys cinquanta, el Transversal ja s’ha expandit des de Marina fins al barri de Sant Andreu i, al juliol de 1959, inaugura el primer tram de la seva segona línia –avui Línia 5–, que connecta La Sagrera amb Horta.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">A mitjans de l’any 61 es fa realitat una fita clau per al metro de Barcelona: la fusió de les dues companyies privades en una única empresa pública, el Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Amb la municipalització del servei, comença una nova etapa d’expansió. Només dos anys més tard, es dona llum verda a l’ampliació de les antigues línies —les actuals L1, L3 i L5— i al naixement d’una nova: l’actual L4.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Durant els darrers anys del franquisme i l’inici de la transició democràtica, Barcelona entra en una etapa de grans canvis socials, polítics i urbanístics. En aquest context, entre 1968 i 1982, el metro esdevé una eina clau per vertebrar ja no només la ciutat, sinó tota l’àrea metropolitana. Es prolonguen les línies existents (les actuals L1, L3, i L5), amb la consegüent millora de cobertura territorial i connexió amb nous barris i municipis limítrofs com l’Hospitalet i Cornellà, i neix una nova línia: l’L4. Amb la creació de Transports Municipals de Barcelona i el traspàs de competències a la Generalitat, s’inicia una nova etapa de gestió integrada i planificació coordinada del transport públic.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Tens més informació sobre el creixement i expansió de la xarxa i d’altres etapes històriques del metro de Barcelona entrant en aquest&nbsp;</span><a href="https://historia.tmb.cat/100-anys-metro/ca/trajecte/"><span lang="CA">enllaç</span></a><span lang="CA">.</span></p>

Ouigo pondrá en servicio un nuevo tren de alta velocidad sin transbordo entre Barcelona y Málaga desde el 20 de julio hasta el 6 de septiembre, lo que permitirá desplazarse entre ambas ciudades sin necesidad de cambiar de tren en Madrid, donde también parará para recoger y dejar viajeros, junto a otras paradas en Córdoba y Zaragoza.

<p>&nbsp;</p><p><span lang="CA">L’estació Verdaguer de l’L4 quedarà fora de servei entre el&nbsp;6 de juliol i el 30 d’agost per obres d’accessibilitat a l’intercanviador amb l’L5. Els&nbsp;trens&nbsp;circularan amb normalitat per l’L4, però no s’aturaran en aquesta estació.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">Aquestes obres corresponen a la primera fase d’adaptació de l’intercanviador de metro de Verdaguer&nbsp;(L4 i L5) i estan executades pel&nbsp;Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.&nbsp;L’obra en marxa, que compta amb una inversió de 8,6 milions d’euros, permetrà adaptar a persones amb mobilitat reduïda l’estació de l’L4. Aquests treballs inclouen la instal·lació de tres ascensors, el recrescut de les andanes i la substitució&nbsp;de les escales existents al passadís d’intercanvi per rampes.&nbsp;També s’instal·laran noves escales mecàniques, s’eixamplaran les escales fixes entre el vestíbul de l’L4 i les andanes,&nbsp;i es modificarà la cota del vestíbul per generar itineraris accessibles.</span><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">En aquests&nbsp;moments,&nbsp;s’estan portant a terme les actuacions corresponents a l’obra civil&nbsp;per adaptar el passadís de correspondència&nbsp;--fora de servei des de&nbsp;l’octubre passat--&nbsp;i els pous que encabiran els nous ascensors i les escales mecàniques entre el vestíbul de l’L4 i les andanes de l’L4.&nbsp;Les activitats que requereixen deixar l'estació fora de servei, però, són el recrescut de les andanes, l'eixamplament de les escales fixes i la modificació del forjat del vestíbul de l'L4.</span><span lang="CA"></span></p><article class="media media--type-image media--view-mode-wysiwyg" data-quickedit-entity-id="media/244411" data-tmb-media-id="media-244411"> <div class="field field-name-field-media-image field-type-image field-label-visually_hidden"> <div class="field-label visually-hidden">Imatge</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <img loading="lazy" src="https://pro.static.noticies.tmb.cat/s3fs-public/2026-07/verdaguer-tall-estiu-26.JPG" width="1092" height="320" alt="Verdaguer línia 4 fora de servei . /Foto: TMB" title="Verdaguer línia 4 fora de servei . /Foto: TMB" typeof="Image"> </div> </div> </div> </article> <p><span lang="CA">La mitjana de validacions diàries a l’estació de Verdaguer és de 6.500 al juliol i de 4.800 a l’agost. Des d’avui hi ha una campanya d’informadors presencial per advertir d’aquesta circumstància a les persones usuàries.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA"></span></p>

La circulación ferroviaria entre Valencina-Santiponce y San Jerónimo ha quedado restablecida este jueves 2 de julio tras permanecer suspendida en la tarde de este miércoles por una incidencia en la infraestructura que afectó a trenes de Larga Distancia, Media Distancia y servicios de la línea C-5 del núcleo de Cercanías de Sevilla.

Durante el foro anual de la Alianza Europea CorREDores.eu La Alianza Europea CorREDores.eu ha reunido recientemente en Madrid a representantes de Adif, puertos, cargadores, operadores ferroviarios y expertos europeos en su segundo foro anual dedicado, entre otros temas, al desafío del ancho de vía.

El servicio estará disponible los meses de julio y agosto entre León-Gijón, Valladolid-Palencia-Santander y Miranda de Ebro-San Sebastián Renfe pone en marcha hoy la nueva temporada de sus Trenes Playeros en Castilla y Leòn con los que facilita el acceso de los viajeros a las playas de Gijòn, Santander y San Sebastián, con regreso a última hora de la tarde para poder aprovechar al máximo la jornada de playa. Este servicio estará operativo durante los meses de julio y agosto.

Según los datos aportados por al CNMC La Comisiòn Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ha publicado el informe trimestral del transporte ferroviario, tanto de viajeros como de mercancías. Este análisis refleja una reducciòn de la oferta y de la demanda.

El órgano de gobierno de la Fundación aprobó las cuentas anuales de 2025 y el Plan Estratégico para el periodo 2026-2030  El Patronato de la Fundaciòn de los Ferrocarriles Españoles celebrò el pasado lunes su 81.º reuniòn, en la que aprobò las cuentas anuales de 2025 y el nuevo Plan Estratégico 2026-2030. Durante el encuentro también se repasò la actividad de la Fundaciòn y se presentaron las principales iniciativas previstas para este año, como Estaciòn Futuro y la Semana del Tren.

Cuenta con más de 50 kilómetros y veinte estaciones y paradas por las que circulan las líneas 1, 2 y 7 El tramo Valéncia Sud-Castello de Metrovalencia ha sumado casi 6,5 millones de usuarios, desde que se abriò al público el 27 de junio de 2025, una vez que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) completò el proceso de reconstrucciòn de las instalaciones e infraestructuras afectadas por la Dana del 29 de octubre de 2024.

Se ha ampliado la longitud de los viaductos a 217 metros Aldesa ha sido la encargada de ejecutar la obra para recuperar el servicio ferroviario y mejorar la infraestructura tras culminar también la restituciòn ambiental del cauce por los daños provocados por la dana de octubre de 2024.

Desde el 4 de julio hasta finales de agosto, aprovechando el cierre de la línea 10 Metro de Madrid aprovechará el cierre de la línea 10, motivado por la renovaciòn integral de la estaciòn de Santiago Bernabéu, para ejecutar obras de mejora en la estaciòn de Cuzco. Como consecuencia, la suspensiòn del servicio en la línea 10 se ampliará para incluir también la estaciòn de Cuzco desde el 4 de julio hasta finales de agosto. En este periodo, el tramo sin servicio será el comprendido entre Nuevos Ministerios y Plaza de Castilla.

Podrá visitarse hasta fin de año, de lunes a viernes, en la actual sede corporativa de la compañía Bajo el título ylsquo;Las Sedes de Metro. Un recorrido por el desarrollo urbano de Madridyrsquo; la Comunidad de Madrid presentò el pasado viernes una exposiciòn gratuita que propone descubrir más de un siglo de transformaciòn urbana a través de los edificios que han albergado las sedes centrales del metro madrileño desde su creaciòn.

Con una inversión superior a 22,6 millones de euros El Puerto de Barcelona ha formalizado la recepciòn parcial de dos actuaciones clave en la construcciòn de los nuevos accesos ferroviarios y la Terminal Nou Llobregat. Con este proyecto se busca mejorar la conectividad del enclave.

Se ha renovado el edificio histórico, reorganizado y aumentado la superficie de uso público y mejorado las instalaciones y sistemas técnicos Adif ha finalizado las obras de rehabilitaciòn integral de la estaciòn de Cartagena (Murcia), con una inversiòn superior a los 5,14 millones de euros.

También se ha favorecido la movilidad del entorno urbano próximo Adif ha finalizado los trabajos de mejora del apeadero de Urnieta, en la línea C-1 Brinkola-Irún de Cercanías de Guipúzcoa, con el objetivo de mejorar los accesos y la accesibilidad tanto a la estaciòn como a su entorno. La actuaciòn ha supuesto una inversiòn de 987.234 euros, que incluye la redacciòn del proyecto y la ejecuciòn de las obras.

Según los datos aportados por al CNMC La Comisiòn Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ha publicado el informe trimestral del transporte ferroviario, tanto de viajeros como de mercancías. Este análisis refleja una reducciòn de la redujeron la oferta y la demanda.

Se trata de uno de los proyectos más relevantes del sector La empresa COMSA Corporaciòn ha participado en la renovaciòn integral de la estaciòn Madrid Chamartín Clara Campoamor junto a firmas como el grupo Vías y Construcciones, Azvi y Sanjose

La red une Abu Dabi con Fujairah Emiratos Árabes Unidos ha puesto en marcha los primeros servicios de pasajeros con una fase operativa inicial entre Abu Dabi y Fujairah.

La circulación ferroviaria entre Valencina-Santiponce y San Jerónimo permanece suspendida debido a una incidencia en la infraestructura, que afecta a los trenes de Larga Distancia, Media Distancia y a los servicios de la línea C-5 del núcleo de Cercanías de Sevilla.