<p><span lang="CA">Demà, 30 de desembre, farà tot just un any de l’inici de les accions commemoratives de&nbsp;<strong>Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) pel centenari de metro</strong>, que van engegar amb una recreació històrica de la inauguració del primer tram del metro de Barcelona el 30 de desembre del 1924. En aquest any TMB ha organitzat més d’una vintena d’activitats que han aplegat més de 100.000 persones i que ha inclòs moments històrics com&nbsp;l’<strong>obertura al públic de les ‘estacions fantasma’ de Gaudí i Correus</strong>, <strong>l’exposició de&nbsp;trens restaurats</strong> que encara es pot veure a La Farinera o una<strong>&nbsp;cursa nocturna i solidària pels túnels del metro.</strong></span></p><p><span lang="CA">La presidenta de TMB,&nbsp;<strong>Laia Bonet</strong>, ha afirmat avui que “el centenari del metro ja forma part de la memòria de la ciutat de Barcelona” i ha assenyalat que <strong>“hem obert el metro a tota la ciutadania amb visites a instal·lacions de treball i espais inaccessibles fins ara com les ‘estacions fantasma’”</strong>. Bonet ha volgut <strong>“agrair l’esforç que per a tots i totes les professionals de TMB</strong>&nbsp;ha suposat la celebració i organització de totes les activitats que han commemorat els cent anys del metro”. En especial, la presidenta de TMB ha recordat que “ha estat un&nbsp;<strong>homenatge a totes les persones que durant cent anys han aconseguit que avui tinguem un dels millors serveis de metro d’Europa</strong> i que ens encoratja a seguir treballant per millorar encara més i per seguir creixent” i ha destacat “el desenvolupament d’activitats que mostren la&nbsp;<strong>sensibilitat de TMB amb el patrimoni com l’exposició dels trens restaurats i les visites a les estacions fantasma</strong>” però també “el caràcter&nbsp;<strong>solidari d’aquest centenari amb activitats com la cursa nocturna i la cronoescalada</strong> que han permès recaptar fons per a la lluita contra malalties greus”. En definitiva, Bonet ha assegurat que “aquest centenari del metro passarà a la història de Barcelona i quedarà en el record de tota la ciutadania”.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"><strong>Exposició immersiva, la darrera activitat</strong></span></p><p><span lang="CA">L’activitat que tancarà el programa d’activitats del Centenari de Metro és una <strong>mostra multisensorial de realitat virtual</strong> que transformarà l’Espai Mercè Sala, la sala d’exposicions a l’estació de metro de Diagonal, en una experiència única per als visitants: </span><em><span lang="CA"><strong>Cent anys de Metro.</strong></span></em><span lang="CA"> </span><em><span lang="CA"><strong>Un viatge immersiu</strong></span></em><span lang="CA"> per conèixer el passat, present i futur del metro barceloní. La previsió és que unes <strong>24.300 persones puguin gaudir d’aquesta activitat</strong>.</span></p><p><span lang="CA">L’exposició proposa fer un viatge virtual multiusuari a través de la història del metro, durant uns 10 minuts, i gràcies a unes ulleres de realitat virtual, els visitants podran reviure en primera persona com era viatjar en metro fa 100 anys, descobrir les fortaleses del servei actual i endinsar-se en el metro del futur a partir de cinc eixos: seguretat, innovació, sostenibilitat, accessibilitat i persones.</span></p><p><span lang="CA">L’experiència és gratuïta i l</span><span lang="CA">’aforament és limitat. Cal fer reserva prèvia a través de la pàgina web específica (</span><a href="http://www.unviatgeimmersiu.cat"><span lang="CA">www.unviatgeimmersiu.cat</span></a><span lang="CA">) i d’un codi QR a la mateixa exposició per a reserves d’última hora si hi ha places disponibles. Cada persona podrà fer un màxim de 5 reserves per a un mateix torn. Per garantir un bon funcionament de l’experiència per a tothom, no es podrà accedir una vegada començat cada torn i caldrà gestionar una nova reserva.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">La mostra estarà vigent des del 30 de desembre fins al 31 de març. L’activitat està recomanada per a&nbsp;majors de 10 anys i es podrà visitar de dilluns a diumenge de 10 a 20 hores (els dies festius 1 i 6 de gener, l’exposició estarà tancada al públic).&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"><strong>Èxit de visitants l’exposició de trens</strong></span></p><p><span lang="CA">A banda de l’exposició immersiva, l’altra activitat que encara és vigent és l’exposició de trens històrics restaurats. </span><em><span lang="CA"><strong>Els trens del centenari. El patrimoni ferroviari del metro de Barcelona</strong></span></em><span lang="CA"><strong> ha rebut gairebé 70.000 visitants des del passat 15 de novembre, </strong>quan es va inaugurar.&nbsp;La mostra es pot veure a l’esplanada davant del Centre Cultural La Farinera del Clot fins al pròxim 10 de gener. A l’exposició es poden visitar, per fora i per dins, els&nbsp;<strong>cotxes de les emblemàtiques sèries 100, 300, 400, 1100 i 3000</strong>, que des de l’any 1924 i al llarg d’aquests 100 anys d’història han donat servei al subsol de la ciutat.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">La restauració dels 5 trens&nbsp;de l’exposició va començar durant el 2024 en un&nbsp;procés que ha comptat amb l’aprovació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Cal recordar que alguns d’ells són centenaris i estan declarats Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN). A tots els cotxes se’ls ha fet una neteja interior i exterior acurada&nbsp;i s’han restaurat els trens. El cost de la restauració ha estat de 2,1 milions d’euros.</span></p><p><span lang="CA"><strong>Visites a vuit espais singulars de la xarxa</strong></span></p><p><span lang="CA">Una altra de les accions que s’emmarca en els actes de la celebració del Centenari de Metro van ser les<strong>&nbsp;jornades de portes obertes a diferents centres de treball i espais singulars de la xarxa de metro</strong>. Entre juliol i desembre, vuit instal·lacions de la xarxa de metro van obrir les portes a la ciutadania per mostrar al públic alguns espais&nbsp;destinats a usos exclusivament professionals i espais emblemàtics de la xarxa. Es va fer en tres fases, amb visites la juliol al Centre de Control de Metro i a la sala de simuladors de conducció; al setembre i octubre es van obrir a més altres centres com el taller de Santa Eulàlia, el taller de ZAL, subcentral de Mercat Nou, l’escala de cargol d’Urquinaona i les estacions fantasma de Gaudí i Correus. A finals d’any, es va fer una tercera crida quan es van poder visitar de nou tres espais, el taller de ZAL, el CCM i Gaudí.</span></p><p><span lang="CA">En total, els vuit espais que han format part de la iniciativa&nbsp;<strong>‘Obrim el metro’</strong> a la ciutadania han rebut un total de&nbsp;<strong>7.223 visitants</strong>. Si ens centren en les&nbsp;<strong>estacions fantasma de Gaudí i Correus, 1.681&nbsp;ciutadans i ciutadanes</strong> van poder descobrir aquests espais amagats del suburbà que van obrir per primera vegada les seves portes al públic. Si separem per espais, Correus va rebre 1.272 visitants i Gaudí, 409. Els sis centres restants van rebre el següent número de visitants: Centre de Control de Metro (2.385), sala de simuladors (1.193), taller de ZAL (983), taller de Santa Eulàlia (312), subcentral de Mercat Nou (362), escala de cargol d’Urquinaona (307).</span></p><p><span lang="CA">Per primer cop a la història de la ciutat, amb motiu del Centenari s’han obert al públic amb visites guiades dues de les conegudes com a ‘estacions fantasma’ del metro de Barcelona: Gaudí i Correus.&nbsp;<strong>Gaudí </strong>construïda l’any 1968 mai va arribar a entrar en funcionament. Gaudí està situada entre les estacions de Sagrada Família i Sant Pau / Dos de Maig. Les visites guiades a&nbsp;<strong>Correus </strong>han permès veure el que queda del que va ser aquesta infraestructura,&nbsp;que&nbsp;formava part del segon ramal de la línia del Gran Metro, i que va estar en funcionament des de 1934 fins al 1972, quan es va suprimir el servei de metro entre les estacions de Jaume I i Correus per començar les obres de prolongació del túnel de la futura línia 4 en direcció a la Barceloneta.</span></p><p><span lang="CA"><strong>Actes oficials per commemorar l’efemèride</strong></span></p><p><span>El&nbsp;</span><span lang="CA">centenari del metro va tenir un&nbsp;<strong>gran acte institucional&nbsp;</strong>el passat 30 de juny<strong>&nbsp;</strong>que va acollir el paranimf de l’Escola Industrial i que va comptar amb la presència de representants de les principals institucions del país, inclòs el President de la Generalitat, Salvador Illa.&nbsp;</span></p><p><span>El 30 de desembte de 2024, justament el dia que el Metro feia els 100 anys, les andanes de l’estació de Passeig de Gràcia de l’L3, una de les estacions inaugurades en el tram original del Gran Metro aquel 30 de desembre, van estrenar una <strong>ambientació</strong> <strong>d’època dels anys 20</strong>, actors vestits d’època van recrear aquel primer viatge inaugural, les parets de l’estació lluïen publicitat de l’epoca i la senyalització com era l’any 1924, es va descubrir una rajola hidráulica conmemorativa… un acte sorpresa i original que va deixar bocabadats usuaris i usuàries i mitjans de comunicació:&nbsp;trobar-se a primera hora del matí del dia de l'aniversari del centenari amb un&nbsp;viatge al passat, com si fos aquell dia, però del 1924, jornada de la inauguració del tram Catalunya - Lesseps, el primer tram de metro que va tenir la ciutat de Barcelona. Una acció que<strong>&nbsp;</strong>va donar el tret de sortida a la programació d'actes de&nbsp;<strong>commemoració del Centenari de Metro</strong>.</span></p><p><span><strong>Esdeveniments esportius solidaris</strong></span></p><p><span lang="CA">El Centenari de Metro ha organitzat dues grans curses obertes a tota la ciutadania. Al novembre va tenir lloc la&nbsp;<strong>cursa nocturna solidària al metro</strong>&nbsp;que va reunir més 250 participants i va recaptar 12.000 euros per la lluita contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), la causa solidària escollida el 2024 pels i les professionals de TMB.&nbsp;La cursa es va fer de matinada entre les estacions d’Universitat i Monumental de l’L2.</span></p><p><span lang="CA">A més, a l’estació de metro El Coll / La Teixonera de l’L5, la més profunda de la xarxa amb 74 metres de fondària (419 esglaons), es va celebrar una <strong>cronoescalada</strong> on van participar 300 corredors i corredores i va destinar l’import dels dorsals a l’AFANOC. Es van recaptar gairebé 12.700 euros.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"><strong>Tres llibres dedicats als 100 anys de Metro</strong></span></p><p><span lang="CA">Durant el 2025, TMB ha presentat tres publicacions dedicades al Centenari, totes elles estan disponibles en format digital. El primer va ser el llibre infantil&nbsp;</span><a href="https://editorialmediterrania.com/petita-historia-del-metro-de-barcelona/"><em><span lang="CA"><strong>La petita història del metro</strong></span></em></a><span lang="CA"><strong>,</strong>&nbsp;una obra de la dibuixant&nbsp;Pilarín Bayés&nbsp;que amb els textos de&nbsp;Daniel Venteo,&nbsp;explica els cent anys d’història de metro als nens i nenes, s’han editat 15.000 exemplars.&nbsp;</span><br><br><span lang="CA">Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, es va presentar el llibre </span><a href="https://w4.tmb.cat/llibre/dona-treballadora-metro-barcelona.pdf"><em><span lang="CA"><strong>La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l'evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924-2024)</strong></span></em></a><span lang="CA"><strong>&nbsp;</strong>sobre la història i l’evolució cap a la igualtat de gènere a la companyia. La publicació, obra de Ricard Fernández i Valentí i María José Muñoz García, rendeix homenatge a la història i la tasca de les dones treballadores del metro, una figura fonamental en el servei d’aquest sistema de transport públic des dels seus inicis, el 1924. TMB ha editat 1.100 exemplars.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA">També es va presentar un llibre de fotografies&nbsp;co-editat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (DTER), l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació TMB, sota&nbsp;&nbsp;el títol&nbsp;</span><a href="https://w4.tmb.cat/centenari-metro/cent-anys-metro-barcelona.pdf"><em><span lang="CA"><strong>100 anys del metro de Barcelona (1924-2024)</strong></span></em></a><span lang="CA">.&nbsp;Aquí s’expliquen els cent anys d'història del metro a través d'una síntesi històrica i de material gràfic procedent majoritàriament dels fons de la Fundació TMB, i també d’altres. S’editaran un total de 2.450 exemplars.</span></p><p><span><strong>Exposicions amb motiu del Centenari</strong></span></p><p><span>TMB juntament amb altres institucions ha portat la historia del metro a diferents espais expositius per fer partícep a la ciutadania i que aquesta conegui la historia d’una xarxa de transport centenària.&nbsp;</span></p><p><span>El Palau Robert acull fins a l’1 de febrer de 2026 la mostra </span><em><span><strong>T100. Cent anys de metro</strong></span></em><span>, dedicada al centenari de la xarxa de metro de Barcelona. L’exposició parteix de la Generalitat de Catalunya i commemora l’efemèride fent un repàs dels 100 anys d’un mitjà de transport que amb el seu creixement ha contribuït a donar forma a la ciutat i que ha aconseguit connectar els barris de Barcelona i l’àrea metropolitana facilitant la mobilitat quotidiana.</span></p><p><span>L’Espai Mercè Sala va acollir durant uns mesos de 2025 una exposició basada en el llibre </span><em><span><strong>La petita historia del metro</strong></span></em><span> obra de la dibuixant Pilarín Bayés i que, amb els textos de Daniel Venteo per explicar als més menuts l’arribada del metro, un mitjà de transport que forma part de la seva vida quotidiana.</span></p><p><span>També es va presentar l’espai digital</span><a href="https://historia.tmb.cat/100-anys-metro/ca/"><em><span><strong>&nbsp;Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona</strong></span></em></a><span> que compta amb més de 250 imatges de l’arxiu fotogràfic de TMB, amb plànols i tecnologia 3D i que per explica amb material audiovisual els 100 anys del suburbà barceloní.</span></p><p><span lang="CA"><strong>El centenari, als esdeveniments de ciutat</strong></span></p><p><span lang="CA">La celebració dels cent anys de metro ha arribat també als grans esdeveniments de ciutat. El centenari es va deixar veure a principis d’any a la&nbsp;<strong>Cavalcada de Reis</strong>&nbsp;de Barcelona 2025. I després de l’estiu, els cent anys del metro van ser protagonistes de l’espectacle de drons de les <strong>Festes de la</strong> <strong>Mercè 2025</strong>.&nbsp;</span></p><p><span>En el marc del Centenari, el passadís del metro de Passeig de Gràcia ha estrenat recentment una <strong>instal·lació interactiva sonora i visual</strong> per millorar l’experiència de viatge de l’usuari a través de la intel·ligència artificial. La instal·lació és el resultat d’un repte d’Innovació urbana creat per TMB, l’Ajuntament de Barcelona, a través de BIT Habitat, i la Fundació Barcelona Music Lab.</span></p><p><span lang="CA">D’altra banda, l’<strong>ONCE&nbsp;</strong>va dedicar un <strong>cupó del 28 de desembre</strong> al Centenari del Metro de Barcelona.</span></p><p><span lang="CA">A més, TMB va dedicar el 18è <strong>Concurs de Relats Curts</strong> i el XV festival de curtmetratges <strong>Subtravelling</strong> al Centenari, que demanaven als usuaris i usuàries que les seves participacions estiguessin inspirades exclusivament en els seus viatges en metro.</span></p><p><span lang="CA">Aprofitant l’efemèride, TMB també va impulsar la restitució dels <strong>pinacles de l’estació de metro de Liceu</strong>, les obres han permès recuperar les pilones i les rèpliques dels dos cartells originals, que ja tornen a senyalitzar els accessos de l’estació amb els noms de ‘Liceu’ i ‘Gran Metro’.</span></p><p><span lang="CA">A més, el mural conegut com&nbsp;</span><em><span lang="CA"><strong>La rotonda dels transports</strong></span></em><span lang="CA">&nbsp;formada <strong>per sis plafons dedicats als mitjans de transport ubicat&nbsp;</strong>a l’intercanviador de metro i FGC, sota la plaça de Catalunya, també s’ha restaurat en el marc del centenari del Metro, impulsat per TMB i el<strong>&nbsp;Servei d’Arqueologia de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)</strong>.</span></p><p><span lang="CA">Al novembre, TMB també ha fet d’amfitrió de la trobada anual presencial que va reunir una trentena de delegacions d'operadors de metro de tot el món i que formen part de l'associació <strong>COMET</strong>, coincidint amb la celebració del centenari del metro barceloní.&nbsp;</span></p><p><span lang="CA"><strong>L’ànima del metro: la seva plantilla</strong></span></p><p><span lang="CA">Més de 4.000 professionals fan possible que el metro funcioni cada dia, per a ells i elles i el programa del centenari va pensar en&nbsp;<strong>activitats específiques per als seus empleats i empleades</strong>. Es va celebrar un concert exclusiu a L’Auditori i també han tingut dies de visites a les <strong>portes obertes</strong> de la iniciativa ‘Obrim el Metro’. Al gener es faran passis exclusius a l’exposició dels trens històrics restaurats i a l’exposició immersiva. Al mes de maig es va presentar en un acte amb mitjans de comunicació la <strong>nova uniformitat</strong> que portaran treballadors i treballadores de metro i bus. A més, empleats i empleades voluntaris van protagonitzar la campanya de promoció del Centenari, <strong>‘Sent el Metro’</strong>.&nbsp;</span></p>

Trekorama es una bonita colección de fotos panorámicas de los puentes de mando de diversas naves de Star Trek: desde el Enterprise original al USS Enterprise 1701-D, el 1701-E, el USS Defiant, el USS Voyager, el Enterprise y el Discovery de la línea temporal Kelvin. También están el Ave de Presa Klingon de la primera saga cinematográfica y una colada llamativa: la Estación Espacial Internacional de nuestros tiempos.

De cada nave no sólo está el puente, a veces también están la sala de máquinas, la de reuniones, el despacho del capitán o incluso los espacios comunes de recreo, además de algún que otro transportador y algunos pasillos. La calidad de las fotografías es regulinchi, podrían estar a más resolución, pero lo importante es la sensación de inmersión. Para esto último tienen un modo pantalla completa que se agradece.

Esto permite apreciar detalles poco conocidos o directamente errores de concepto, fuente de debate inagotable para los fans:

• ¿Por qué no tienen cinturones de seguridad? En el Enterprise original no dejaban de salir despedidos en cada impacto / disparo de los enemigos.
• ¿Por qué tantos escalones, que haría el espacio más propenso a caídas?
• ¿Dónde apoyan los cafés?, porque no hay superficies aparentes, a pesar de lo cual sí que hay un replicador de comida.
• ¿Por qué el Enterprise original solo tenía una puerta de entrada al puente? (el turboascensor). Con el tiempo añadieron una segunda, claro.
• ¿Por qué dependen tanto de la pantalla principal? Es sabido que no es una ventana, así que podrían verla cada cual en su puesto de mando.
• El Enterprise de la línea Kelvin parece más bien una Tienda Apple.

Definitivamente, merece la pena echarles un vistazo a todos esos diseños.

# Enlace Permanente

Move One Match consiste en hacer que las ecuaciones sean correctas moviendo una sola cerilla. Es uno de esos entretenimientos matemáticos tradicionales que en tiempos se jugaban con lápiz y papel, o en las comidas y fiestas con cerillas de verdad… Cuando la gente usaba cerillas, claro.

El asunto tiene su intríngulis, porque las soluciones no son obvias y se puede o bien meditarlo en profundidad, o ir probando, o bien pedir una pista haciendo clic sobre el icono de la bombilla. Hay números negativos y signos que pueden cambiar de sentido o de lugar. No sé si a medida que se avanza mucho hay que mover más cerillas, porque todos los que he resuelto requerían solo una, pero tal vez se complique mucho más.

El juego tiene dos modos: fácil y difícil, y una Historia que guarda los juegos que se han resuelto. Se puede utilizar el botón Siguiente para ver otro puzle, se haya resuelto el actual o no, así que hay entretenimiento garantizado.

# Enlace Permanente

Este artículo se publicó originalmente en Tecvolución, el blog de Volvo dedicado a las tendencias tecnológicas aplicadas al futuro de los coches, la sostenibilidad, la innovación y el ocio digital.

Los crash test dummies o maniquíes para ensayos en colisiones llevan con nosotros casi un siglo. Y aunque han cambiado tanto en aspecto como en tecnología siguen siendo fácilmente reconocibles. Bajo su aspecto neutro e imperturbable, con los clásicos círculos ajedrezados de calibración en distintas partes del cuerpo, se esconden tecnologías muy útiles que ayudan a mejorar la seguridad en el transporte.

Su historia se remonta a los años 50 del siglo XX, cuando en la primera mitad del siglo los accidentes en automóviles y otros medios de transporte como el avión empezaban a alcanzar cifras llamativas. Para comprobar el comportamiento de las diferentes medidas de seguridad que iban surgiendo se solían utilizar voluntarios, aunque dicen que no había muchos.

Para las pruebas más peligrosas se recurría a otros métodos: no era raro ver a los ingenieros haciendo pruebas de choque y resistencia con animales (especialmente cerdos, monos e incluso osos) y se llegó incluso a usar cadáveres cuando la ocasión lo requería. Todo en pos de un mejor entendimiento de cómo afectaban los impactos a diferentes velocidades en los seres humanos.

Dummies tecnológicos

El primer dummy se llamó «Sierra Sam», como su inventor Samuel Anderson; lo fabricó en 1949 la empresa Sierra Engineering, a la que la fuerza aérea estadounidense había hecho el encargo. Era un muñeco del tipo «percentil 95%» lo que quiere decir que era más alto y pesado que el 95% de los pilotos de avión de la época, buscando no quedarse cortos en cuanto a sus cálculos. Probaban con él el asiento eyectable para los cazas. El Coronel John Stapp fue quien compartió los datos de todas esas pruebas en 1956, para ver qué podía hacer la industria por mejorarlos.

En vista de los buenos resultados en las pruebas con el Sierra Sam se fabricaron otros modelos como el VIP-50, al que GM mejoraría con una versión más evolucionada llamada Hybrid I en 1969 y del que luego surgirían las versiones II y III. El Hybrid III de 1997 se convirtió en el estándar de la industria que adoptaron la mayor parte de organismos reguladores (como el Instituto Nacional de Estándares y Tecnología y la Organización Internacional de Normalización) y por extensión los fabricantes de coches para sus pruebas.

Entre los detalles que llevan estos dummies se incluyen acelerómetros, potenciómetros y sensores de presión. Tienen muchas piezas móviles, simulando el esqueleto humano. Mediante técnicas de biomecánica se examinan todos los datos que se graban para entender su comportamiento: tras los choques pueden examinarse y ver en ellos efectos muy parecidos a los que sufriría un ser humano «de verdad».

Los más modernos tienen detalles como que pueden calcular la presión que ejercen sobre el abdomen o la pelvis los cinturones de seguridad. Los dummies también tuvieron un papel muy importantes cuando se inventaron los airbags; de hecho se desarrollaron las versiones infantiles de los maniquíes porque se había visto que el comportamiento de este dispositivo difería mucho en cuanto a seguridad para adultos y niños de menor estatura. La «familia completa» del Hybrid III ahora incluye versiones de dummies hombre/mujer, personas de baja estatura (5%), bebés y niños de 3 y 6 años. Estos últimos se utilizan para probar las sillas de seguridad infantiles.

Una de las grandezas de los dummies es que todas las empresas y organismos involucrados en su fabricación y estandarización siempre los han desarrollado haciendo pública la información y los datos de las pruebas para que cualquier otra empresa pudiera utilizarlos y aprender de su comportamiento. Hoy en día los coches son cada vez más «cajas negras» en las que los datos de conducción y accidentes quedan registrados, lo cual además permite examinarlos con posterioridad para mejorar todavía más su seguridad.

_____
Imagen: ChatGPT 5.2

# Enlace Permanente

Euskotren ofrecerá un servicio especial de trenes con motivo del partido de fútbol entre la S.D. Eibar y el CD Mirandés que se celebrará este próximo viernes, 2 de enero, a partir de las 20.30 horas, en el estadio de Ipurua de la localidad guipuzcoana.

<p><span lang="CA">Amb motiu de la celebració de l’edició d’enguany de la </span><a href="https://cursadenassos.barcelona/ca"><span lang="CA">Cursa dels Nassos</span></a><span lang="CA">, l’última prova atlètica de l’any, que tindrà lloc a Barcelona demà passat dimecres, 31 de desembre, la circulació en general i diverses línies d’autobús en particular es veuran afectades entre les 10 h i les 21 hores aproximadament, amb desviaments o limitacions en els seus itineraris. Per aquesta raó, <strong>Transports Metropolitans de Barcelona</strong> <strong>(TMB) recomana l’ús del metro</strong> durant aquestes hores i en els desplaçaments a l’entorn dels carrers per on transcorrerà aquesta tradicional prova.</span></p><p><span lang="CA">La </span><a href="https://cursadenassos.barcelona/ca"><span lang="CA">Cursa dels Nassos</span></a><span lang="CA">, que té un recorregut de 10 quilòmetres en la modalitat oberta a tothom —la modalitat de 5 quilòmetres està reservada a atletes d’elit de tot el món—, sortirà a les 17.15 hores del carrer Selva de Mar, entre el carrer Ramon Turró i el passeig Taulat, enfront la plaça Ramon Calsina, i continuarà, amb afectacions al trànsit de superfície, pel pg. Garcia Fària, pg. Calvell, rotonda i carrers Llacuna i Salvador Espriu, pl. dels Voluntaris, carrers Salvador Espriu, de nou, i Doctor Aiguader, pl. Pau Vila, Pla de Palau, av. Marquès de l’Argentera, pg. Picasso, pg. de Circumval·lació, av. Icària, carrers Marina, Llull, Llacuna, av. Diagonal i, de nou, Selva de Mar, on finalitzarà la cursa.</span></p><p><span lang="CA">Tot plegat provocarà <strong>afectacions demà passat dimarts, 31 de desembre, en dinou línies de bus de TMB</strong>, que veuran alterat o limitat el recorregut mentre es desenvolupi la prova esportiva. Són les següents: D20, H14, H16, V15, V17, V19, V21, V23, V25, V27, V29, 6, 7, 47, 59, 120, 136,192 i la ruta vermella del Barcelona Bus Turístic.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">TMB adoptarà els desviaments i les mesures necessàries per mantenir el servei amb la màxima regularitat a les línies d’autobús que transiten per la zona.</span></p><p><strong><span lang="CA"></span></strong></p><p><span lang="CA">Finalment destacar que, dins de la voluntat de participar amb la societat en el seu desenvolupament social, cultural, educatiu, cívic i esportiu, i per minimitzar l’impacte de la cursa en la ciutat en termes de sostenibilitat facilitant la mobilitat, <strong>TMB porta a les persones participants a la cursa oferint 2.000 títols gratuïts&nbsp;</strong>fins esgotar existències per desplaçar-se en transport públic.</span></p><p><span lang="CA"></span></p><p><span lang="CA">Per a més informació, es pot consultar la secció&nbsp;</span><a href="https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/avisos-servei"><span lang="CA">avisos de servei</span></a><span lang="CA"> del web de TMB.</span></p>

Having been selected to help operate London’s Elizabeth Line, the part-privatised Tokyo Metro is looking to win more contracts to operate and maintain urban railways, with particular focus on the European and Oceanian markets. Meanwhile, it is working to introduce what it calls GoA2·5 train control on the Marunouchi Line ...

PHILIPPINES: The Department of Transportation has begun the acquisition of properties at a cost of 148m pesos to relocate 178 families from the right of way of the planned Mindanao Railway project.

Sin ningún orden en particular, excepto el cronológico (más o menos), ahí van:

#1 - Si un agujero negro primordial de 0,2 nm atravesara el cuerpo de alguien, lo destrozaría. Pero por la onda de choque, no por la gravedad. La típica pregunta que te haces en un día aburrido. Un análisis de un sorprendente efecto físico para el que alguien se ha entretenido en echar muchos cálculos.

#2 - Guerra eterna: Arial vs. Helvetica. ¿Inspiración o copia. Diseñadores y tipógrafos no se ponen de acuerdo. Que no son lo mismo, leñe, por mucho que la gente no las distinga e incluso los expertos tengan alguna que otra dificultad para distinguirlas a simple vista. Las pistas para diferenciarlas son unas cuantas, y bastante claras.

#3 - El telégrafo óptico: antes del wifi, Francia construyó una internet con palos y piedras. Un invento atribuido a Claude Chappe que data de 1793, y que sentó las bases de futuros sistemas de comunicación y que permitía a los mensajes recorrer 230 km en media hora.

a href="http://www.microsiervos.com/archivo/ia/como-trabajar-dia-dia-ia-no-morir-intento.html">4# - Cómo trabajar en el día a día con una IA y no morir en el intento + Preguntas trampa para «ir a pillar» a los LLM: hasta los mejores fallan con preguntas tan triviales + La ciencia de Westworld: cómo se veía la investigación sobre la IA hace una década y dónde estamos. Un combo sobre inteligencia artificial y LLMs, un campo en el que es difícil mantenerse al día por la velocidad con la que está evolucionando.

5 - El Museo de Historia de la Computación, paraíso de los ordenadores de todos los tiempos. Una visita que pude hacer a un maravilloso museo de de 1.400 m² ubicado en Majadas, un pequeño pueblecito de Cáceres, donde hay más de 800 modelos distintos de ordenadores de otras épocas, desde la época pre-digital a hoy en día.

#6 - El curioso caso del estudiante cuyo cuerpo usaron como unidad de longitud y de adulto acabó dirigiendo el Instituto de Estándares (ANSI). Un gigantesca broma «técnica» propia de los empollones del M.I.T, que emplearon la altura de un nerd (novato) para medir la longitud de un puente. Oliver Smoot pasó a la eternidad, de buen rollo.

#7 - Ya hay borrador del nuevo protocolo SETI para detección de inteligencia extraterrestre. ¿Qué ha de hacer un científico si detecta señales de origen extraterrestre? ¿Hay que publicar un trabajo, avisar al gobierno o ir directamente a la ONU? ¿Se puede responder a un ¿Hola, qué tal? con un Bien, gracias?

#8 - La soberanía tecnológica en la era de las dependencias invisibles. La soberanía tecnológica es un tema que me ha tenido obsesionado en los últimos meses, porque es algo en lo que todo el mundo con el que hablas te dice que es vital y estratégico para el futuro pero en el que luego quienes deciden no hacen nada al respecto, tanto a nivel español como a nivel europeo. Sí, hay alguna pequeña iniciativa prometedora pero es pequeña y llega tarde, así que… es probable que vivamos un futuro de dependencia de terceros que sea peor de lo que podemos imaginar.

Bonus – Vídeos-charlas-entrevistas con los que me topé este año y que me resultaron sumamente interesantes:

• La psicología, el pensamiento humano, nuestros sesgos y la ciencia detrás de lo que hacemos con Ramón Noguera.
• El nuevo horizonte de la complejidad computacional, las cuestiones filosóficas que todo esto plantea y su relación con la IA con Scott Aaronson.
• Cómo se fabrican los gigantescos eslabones y cadenas de barcos y plataformas marinas de Proceso de Todo.
• Paso a paso: la ingeniería de la construcción del puente Golden Gate explicada con todo detalle de Animagraffs.
• Una rápida y breve entrevista a Ernö Rubik en Numberphile.
• Richard Feynman en 1985 sobre por qué las máquinas nunca pensarían «como nosotros».
• La ingeniería inversa del 6502 y su programación con máximo detalle con Michael Steil en el CCC.

# Enlace Permanente